Becky Chambers és coneguda per la seva saga de
space opera hopepunk The Wayfarers, formada per quatre novel·les, de moment, de
les quals només n'he llegit la primera. La filosofia de fons em va agradar i la
història és entretinguda, però no em va atreure prou per continuar amb les demès. En canvi, sí que em va interessar la temàtica de la seva novel·la curta
To be taught if fortunate, que vaig devorar en una tarda i em va agradar
moltíssim. Per això, quan vaig saber que havia publicat una altra novel·la
curta en un univers totalment diferent i en la qual apareixen robots, Psalm per als construïts en Terres Salvatges, m'hi vaig llençar de cap. La vaig llegir fa un parell d'anys en anglès. Ara l'editorial Mai Més l'ha publicat en català, amb traducció d'Anna Llisterri, i aprofito per revisar l'entrada que vaig fer en el seu moment.
La història està situada a la lluna Panga, que
orbita un gegant gasós, el planeta Motan. Un dia determinat, els robots que
sustentaven la societat tecnològica i industrialitzada que habitava el
satèl·lit prenen consciència, es desperten i decideixen abandonar els seus
llocs de treball. Per consens, la superfície del satèl·lit es divideix en dues
parts, una en la que viuran els humans, i l'altra en què la natura creixerà al seu
ritme, en la qual els robots s'internen, per no tornar a ser vists en diversos
segles. Els humans canvien de paradigma social i creen comunitats sostenibles
més petites, deixant de banda els combustibles fòssils i utilitzant energies
alternatives, de manera que a tot el satèl·lit només hi ha una ciutat digna
d'aquest nom.
El protagonista de la història és Dex, membre
d'una ordre monàstica que viatja amb un vagó tirat per pedals pels diferents pobles
del satèl·lit, escoltant els problemes de la gent i oferint la seva ajuda,
mentre els prepara infusions personalitzades de plantes medicinals. Quan, a
causa d'una crisi personal, decideix viatjar a la zona salvatge del planeta, es
troba amb un robot que està viatjant cap a la zona ocupada pels humans i que té
com a missió descobrir com li va a la humanitat després de la marxa dels robots.
S'estableix entre ells una relació força peculiar i entranyable.
No espereu grans dosis d'acció ni una trama
complexa; la història es centra en els diàlegs entre els dos protagonistes,
les diferents visions del món, de la vida i de la mort, i com es van descobrint l'un a l'altre. M'ha agradat moltíssim, encara que crec que no és una novel·la
per a totes les ocasions ni per a tots els públics, ja que el ritme és lent i t'ha de venir de gust una
història d'aquest estil. Us la recomano sense dubtes, però amb aquest advertiment.
A nivell d'anècdota: Dex és un personatge no
binari. En anglès s'utilitzen els pronoms they/them/their quan es parla d'una
sola persona no binària. La primera vegada que ho vaig llegir en una novel·la i
no ho sabia no vaig entendre res. Ara que ho sé no em va sorprendre, almenys en els
moments en què Dex està sol, però en els moments que hi ha els dos personatges,
reconec que em va resultar una mica confús. Encara em costa llegir el llenguatge
inclusiu, sigui a l'idioma que sigui. En català han optat per l'ús de li, elli i acabar els adjectius amb una i (Li Dex està cansadi, per exemple). Si no esteu acostumats pot costar una mica al principi, però us encoratjo a provar-ho, la història val la pena i aquest no ha de ser un factor per no llegir-la.
Em vaig quedar amb la intriga de com un satèl·lit
com Panga està habitat per fauna i flora de la Terra, sense presència de vida
autòctona. Espero que aquesta part de la història d'aquest univers s'expliqui en novel·les posteriors. M'agrada molt com Chambers introdueix temes relacionats amb la biologia en les seves històries i tinc molta curiositat per veure com ho justifica.
Pregària per la timidesa dels arbres, la segona part de
la història d'aquests personatges, ja s'ha publicat en anglès i també l'he llegida. En breu apareixerà en català. Us recomano que l'espereu amb moltes ganes, però amb tota la tranquil·litat del món, prenent un té pensant en
les vostres coses, com li Dex us aconsellaria.
