Enemic meu - Barry B. Longyear

Recordo que vaig veure la pel·lícula Enemic meu quan era adolescent, però no va ser en un cinema. No recordo si va ser a la televisió o la vaig llogar en un videoclub (escriure això m'ha fet caure molts cabells i notar un dolor estrany a l'esquena que fins ara no tenia... ). Em va semblar una història entretinguda d'aventures, però no li vaig veure gran cosa més en aquell moment.

No m'havia interessat mai per la novel·la curta de Barry B. Longyear en la que es basava la pel·lícula fins que fa poc vaig veure que l'editorial Laertes la publicava en català. Llavors vaig descobrir que Enemic meu és una de les poques novel·les curtes que ha guanyat, entre altres, els tres grans premis internacionals: l'Hugo, el Locus i el Nébula. Aquest honor fins al 2016 només el van tenir cinc novel·les curtes, entre elles dos del meu estimat John Varley. En els darreres anys, però, sembla que hi ha una mica més d'unanimitat a l'hora de les votacions en aquests premis. No vull entrar en el tema.

Vaig decidir donar-hi un cop d'ull. La portada de Raul Grabau hi va ajudar, la trobo molt potent. El traductor és Edgar Cotes, i tinc la sensació que aquest ha estat un d'aquells encàrrecs que l'ha fet suar.

La humanitat està en guerra amb una civilització alienígena, els draconians. Després d'una lluita amb les seves naus sobre un planeta no gaire favorable per la vida, dos pilots, un de cada bàndol,  aterren de forma forçada sobre la superfície. El primer impuls és eliminar l'enemic, però en poc temps s'adonen que, per poder sobreviure en la superfície, han de col.laborar. 

És una història molt entretinguda,  emocionant i  dinàmica. Es llegeix en una tarda. Us la recomano sense cap mena de dubte. M'ha agradat força la inventiva de l'autor amb l'anatomia, fisiologia, cultura i filosofia dels draconians, tot i que crec que podria donar molt més joc.

Tot i que m'ha agradat molt, he de fer un parell de comentaris crítics. Per una banda, trobo que tot succeeix massa ràpid, passem d'una situació a l'altra, els protagonistes evolucionen i es comuniquen de forma sorprenent i el temps avança amb molta celeritat. Entenc que l'objectiu d'aquesta dinàmica és poder encabir la història que l'autor tenia pensada en el format de novel·la breu, però m'he quedat amb ganes de pausa i d'aprofundir una mica més en alguns aspectes, sobretot els referents als draconians.

L'altra objecció és que en el fons trobo que el plantejament de la novel·la és una mica innocent, algunes situacions no són molt versemblants en el context de l'univers que planteja Longyear. Tot i això, aquests missatges d'entesa tan optimistes són molt necessaris en la situació política internacional i nacional que estem vivint.

Interessat per l'obra, vaig descobrir que hi ha dues continuacions que no han estat traduïdes ni al castellà ni al català. He vist a goodreads que tenen bones valoracions. The enemy papers és un llibre que conté les tres novel·les i, a més, assajos i material extra sobre la mitologia dels draconians i aspectes del seu llenguatge i la seva filosofia. És el que demanava que formés part de la trama de la novel·la, però crec que en format assaig no m'acaba d'interessar. 

En definitiva, un univers molt interessant per explorar, amb algunes reflexions i situacions que aconsegueixen tocar la fibra del lector. Si vau veure la pel·lícula ja fa un grapat d'anys, us recomano que la llegiu amb ulls de veterà. Si sou més joves i no l'heu vista, us recomano que primer llegiu aquesta novel·la breu tan interessant i que va obtenir unanimitat de la crítica i el públic en el seu moment. Tot un luxe que s'hagi publicat en català.

La bahía del espejo - Catriona Ward

La bahía del espejo es la tercera novela que leo de Catriona Ward. Disfruté muchísimo de La casa al final de Needless Street, y encaré con muchas ganas Little Eve, pero no me gustó demasiado. Un poco desencantado dejé pasar su tercera novela publicada en castellano, Sundial, pero viendo las críticas tan positivas que estaba recibiendo la más reciente, decidí darle una oportunidad. Y me alegro, ya que la he disfrutado mucho. En castellano, como todas las anteriores, la ha publicado Lee Runas con traducción de Cristina Macía.

Creo que la mejor recomendación que puedo haceros si no habéis leído la novela es que lo hagáis, y que lo hagáis sin conocer gran cosa sobre ella.  O sea, que si continuáis leyendo esta entrada, que sea bajo vuestra  responsabilidad.

La novela empieza con una situación clásica de verano adolescente ubicada a principios de la década de los 90. Un joven algo inadaptado va con sus padres de vacaciones a una casa propiedad de su familia en un pueblo turístico de costa y conoce a una pareja de jóvenes de su edad, una turista y un residente del pueblo. Lo que empieza como una historia de relaciones adolescentes, de inseguridades, amoríos y pulsiones, se convierte pronto en una historia con asesino en serie. El problema es que esta trama, muy atractiva, se resuelve muy temprano, alrededor del primer tercio de la novela. Aquí empecé a arquear la ceja.

A partir de este momento se abre un juego de historias sobre historias, de personajes confusos, de puntos de vista variados, de narradores poco fiables  y de líneas temporales diferentes. Hay algún momento que me ha confundido, he tenido que releer algunos fragmentos, aunque  más por mi culpa como lector que por su culpa como autora. Yo me dejo llevar por el juego que propone y lo disfruto, pero, como me pasó con La casa al final de Needless Street, tengo la sensación que hace trampas y que me engaña. No me molesta, al contrario, a estas alturas valoro mucho que me sorprendan, pero puedo entender que algún lector no entre en el juego.

Como en sus obras anteriores, la salud mental de los protagonistas tiene un peso importante en la narración. Sus manías, sus obsesiones, sus fobias, sus traumas... la autora consigue que el lector empatice con estos personajes tan alterados y que los mire con cierto cariño.

Si no habéis leído nada de Catriona Ward, estoy convencido de que esta novela la disfrutaréis mucho y os dará una idea de su estilo. Os la recomiendo sin ningún tipo de duda. Si ya habéis leído otras de sus novelas con anterioridad y estáis esperando giros sorprendentes e historias integrantes, las vais a encontrar y no os decepcionará. Pero apostaría algo valioso a que no le vais a pillar el truco. No voy a añadir gran cosa más, tan solo remarcar mi admiración por su pericia como narradora y por como estructura sus historias. Continuaré pendiente de sus nuevas novelas y no descarto recuperar Sundial. 

La dimensió desconeguda - Richard Matheson

Avui començaré proposant una banda sonora per llegir aquesta breu entrada. Segur que us sona. Escoltar-la em porta molts records de quan veia, d'adolescent, alguns episodis d'aquesta sèrie a TV3 (o era el 33?) amb la mare, que n'havia sentit a parlar i ja havia vist algun episodi, ja que anteriorment la va emetre TVE.

Mentiria si digués que recordo quins episodis eren ni de què anava  el seu argument, tot i que hi ha alguna excepció que comentaré més endavant. Però sí que recordo l'estranyesa, la sorpresa i en alguns casos l'angoixa que em generaven. Crec que és un dels molts factors m'han ajudat al fet que prefereixi llegir gènere fantàstic davant altres tipus de literatura i  que sigui seguidor de sèries televisives que tenen un perfil semblant.

No soc un gran coneixedor de l'obra de Richard Matheson. Em sembla que no he llegit cap de les seves novel·les, però sí molts dels seus relats, sobretot en format audiollibre. Com em passa amb Philip K.Dick, conec més les seves històries per les adaptacions  al format audiovisual que per la seva obra literària. Serveixin com a exemple Soc llegenda, L'home minvant, El diable sobre rodes, L'últim esglaó, Més enllà dels somnis...  Moltes d'aquestes novel·les han estat publicades en català per l'editorial Laertes. En l'antologia  que tractem avui trobarem sis relats d'aquest prolífic autor, de temàtica molt diferent, però que presenten sempre l'estructura típica dels episodis d'aquesta emblemàtica sèrie: plantejament intrigant i resolució final sorprenent.

Començaré pel vessant més crític. Alguns pateixen el problema típic de les obres especulatives escrites fa molts anys: han envellit malament. Sigui pel que plantegen o per com ho plantegen. Tot i això,  són fàcilment adaptables a la nostra realitat. De fet, dos dels relats, Botó, botó (un dels que m'agrada més) i Acer han estat modificats en els darrers anys per transformar-los en pel·lícules protagonitzades per estrelles de Hollywood.

Segurament el més emblemàtic i conegut del llibre és Malson a 20.000 peus (fins i tot els Simpsons l'han versionat). Aquest estic bastant segur que el vaig veure i és dels que em va deixar amb més mal cos. 

Cada relat ha estat traduït per una persona diferent. En principi pensava que potser es notaria molt la diferència de la mà del traductor, però no ha estat així. L'alineació és d'habituals del gènere en català: Eduard Castanyo, Edgar Cotes, Anna Llisterri, Scherezade Surià, Martí Sales i Marina Espasa.

Recomano la lectura als nostàlgics i també a aquelles persones que vulguin descobrir a un autor especial i amb molta inventiva. Crec que pot ser una bona porta d'entrada a la seva obra.

Acabo amb una menció a la feina de l'editorial Laertes en la seva col·lecció L'arcà,  traduint al català molts clàssics del gènere com Lovecraft, Adams, Howard, Poe o el mencionat Matheson. No serà la darrera novel.la d'aquesta editorial que comentaré per aquí. Ja en tinc una de preparada.

Recomendaciones de cómics 3

Hoy os presento una nueva entrada de recomendaciones de cómics. Veo que me estoy decantando mucho hacia el género negro, tanto por las tres obras que comento en esta entrada como por las que tengo en la recámara preparadas. Prometo intentar diversificar un poco más en las siguientes ediciones.

Die es una serie cerrada de cuatro volúmenes creada por Kieron Gillen y con dibujo de Stephanie Hans. La premisa de la serie es que un grupo de cinco amigos adolescentes inician una partida a un juego de rol y desaparecen dentro del juego. Dos años después, solo cuatro de ellos regresan, pero nunca explican lo que ha pasado ni donde han estado durante este tiempo. Años más tarde, ya en la madurez, con todos sus traumas a cuestas y con familias a su cargo, deben volver al mundo en el que se perdieron y retomar las tramas que sus personajes dejaron abandonadas. La historia creo que hará las delicias de los amantes de los juegos de rol, ya que aparecen varias de las situaciones clásicas de este tipo de juegos, a nivel de homenaje, pero también a nivel de crítica. A destacar como son de diferentes los personajes en la vida real y en el mundo imaginario. La historia va de menos a más y el final es satisfactorio. El estilo de dibujo es dinámico, no muy detallado y algo difuminado, y ayuda a la sensación de no estar viendo el mundo real.

Reckless es uno de los varios universos en los que Ed Brubaker y Sean Phillips sitúan sus historias de novela negra. Este tándem creativo raramente decepciona si eres amante de este género. Las historias están situadas en los años 80 y el protagonista es un antiguo agente de la ley que actúa como un particular detective privado, que puede elegir en cuáles casos va a intervenir, más por interés que por dinero. Hay cinco volúmenes publicados, de los cuales solo he leído un par. Tengo la sensación, de momento, que no llega al nivel de algunas de sus mejores obras, pero continúan siendo muy entretenidos. A destacar la estructura narrativa, en la que comienza la historia con una escena impactante y después narra como se ha llegado hasta ella.

Dead Inside es una más que correcta historia de detectives situada en un entorno carcelario. Un recluso aparece asesinado de forma salvaje, y su asesino más tarde se suicida. La investigación corre a cargo de una sección de la oficina del Sheriff especializada en los crímenes carcelarios. La protagonista de la historia es una antigua celadora de la prisión que ha sido trasladada a este departamento, por lo que conoce a muchos reclusos y a todos los vigilantes. Esto puede ser una ventaja o un inconveniente a la hora de resolver el crimen. John Arcudi consigue crear una intrigante y sorprendente historia de detectives que pierde un poco de fuelle y credibilidad cuando la protagonista toma ciertas decisiones cuestionables en la parte final de la trama. El dibujo de Toni Fejzula no me ha acabado de convencer, pero he detectado que soy opinión minoritaria en este caso. 

Made in Korea es una historia ambiciosa que intenta tocar muchos temas, pero los toca muy superficialmente y acaba centrándose en algunas partes de la trama poco relevantes, en mi opinión. Escrita por Jeremy Holt y dibujada en un estilo que me ha recordado al manga por George Schall, narra la historia de la creación de una inteligencia artificial que será instalada en un cuerpo mecánico destinado a ser la hija adoptiva de una familia que no puede tener hijos. Seguiremos la historia de la protagonista mientras conoce sus aptitudes y se adapta a su entorno y a su desconcertada familia de acogida,   y también la de su creador que vive en Corea. Aunque hay escenas duras, la historia tiene un tono juvenil. Creo que le falta espacio para tratar todo lo que intenta tratar, por eso hay algunos cambios de dinámica muy bruscos en la historia. No me ha convencido del todo, pero el autor ha despertado mi interés.

Tenía muchas ganas de leer alguna cosa de Rick Remender, es uno de los guionistas de los que he oído hablar mucho, tanto para bien como para mal. Una sed de venganza justificada es un thriller, una historia muy dinámica gracias al planteamiento de la estructura narrativa, con muy pocos diálogos, y al dibujo de André Lima Araujo.  El protagonista descubre en la dark web un complot en el que varios asesinos profesionales reciben un encargo para matar a una familia. Intentará protegerlos, y en el proceso se convertirá en alguien que no era.  Muy adictiva y  de ágil lectura, he devorado los dos volúmenes de los que consta en una sentada, pero no deja poso. No apta para estómagos sensibles, hay varias escenas crueles y explícitas.