Les cróniques del déu coix - Joan-Lluís Lluís

Que content estic de trobar-me una vegada darrera una altra agradabilíssimes sorpreses en el meu intent de ficar-me al dia amb la literatura fantàstica escrita originalment en català. D'acord que estic seleccionant a partir de comentaris de gent en la que tinc confiança i la tria ja està  mig feta, però la veritat és que estic gaudint molt. Com que la majoria de les que tinc en llista són novel·les de poques pàgines aniran apareixent per aquí en forma de petites píndoles informatives.

Avui toca una barreja de fantasia i de mitologia amb Les cròniques del déu coix, de Joan-Lluís Lluís.
La novel·la tracta sobre la vida del déu Hefest desprès de que la resta dels habitants de l'Olimp morin i desapareguin degut a que la humanitat ja no els alimenta amb el fum dels sacrificis d'animals en el seu nom.

La història en si és molt atractiva, però vull destacar que el que més m'ha agradat és com me l'han explicat. L'estil narratiu és molt senzill, però el resultat és impactant. Tots els capítols estan narrats des del punt de vista del déu a mesura que es va habituant a la seva nova situació i assegura la seva supervivència al llarg dels segles.
El personatge és fantàstic, els canvis d'humor i de personalitat d'Hefest, a vegades infantil i despistat, a vegades calculador i planificador, el fan més humà que diví. La seva relació inconstant amb els humans, ara ignorant-los durant segles, ara preocupant-se per alguns en concret, demostra, però, un aire de superioritat  típic dels déus. I, de tant en tant, deixa entreveure els poders dels que disposa, però de forma dissimulada, no fos cas que desperti l'interès del déu vigent, tan poc procliu a fer cas d'aquells que l'adoren. 

Si li he de retraure alguna cosa a la novel·la és que m'he quedat amb les ganes de situar el personatge en altres èpoques de la història de la humanitat  i en altres localitzacions (es limita molt a la zona de Sicília). Tot i que les novel·les breus m'agraden cada cop més, aquí m'he quedat ben bé amb ganes de més.

En resum, una novel·la molt ben treballada, atractiva i addictiva, amb un personatge inoblidable que, tot i que el coneguem d'altres històries, es presenta des d'un punt de vista i en situacions molt diferents a les que estem acostumats. Totalment recomanable.

Ni que sigui pel que he acabat gaudint, buscaré algun animaló petitot, inofensiu i fàcil d'atrapar i el tiraré a la llar de foc (quan l'encengui, que encara no fa prou fred; quin any més estrany, ja som a mig novembre...), tot dient " És per a tu, Hefest". Pel que pugui ser.

Una altra opinió de la novel.la, més elaborada, la del Miquel Codony a Fantàstik