El joc de Déu - Salvador Macip

Coneixia més la figura de Salvador Macip per la seva faceta de científic i divulgador que no pas per la seva obra literària, bastant extensa, variada i reconeguda (ha guanyat diversos premis i toca tant la novel.la de ciència ficció, com els assajos o les històries infantils), per això em feia gràcia llegir alguna cosa seva. Tot i que tinc alguna altra novel.la seva disponible he optat per la guanyadora del Premi Ictineu de 2011, El Joc de Déu.

És una història força divertida i entretinguda sobre un perdedor, en Sherman, dropo, bebedor i mal estudiant sense èxit amb les noies, a qui un dia se li apareix al menjador de casa seva Déu, amb l'objectiu de que l'ajudi a evitar el fi del món eliminant a un científic que, sense voler, acabarà creant un forat negre que destruirà la Terra. Amb l'ajut del Totpoderós i d'una molt intel·ligent i molt atractiva companya de classe de la qui està molt enamorat farà tot el possible per evitar la catàstrofe, sense cansar-se massa, per això.

La novel.la està estructurada en capítols molt breus que van alternant el punt de vista dels diferents personatges, fet que provoca que la lectura sigui molt àgil però que no pugui acabar d'aprofundir en el caràcter i motivacions dels protagonistes. Tot i així se'n surt prou bé de representar els seus canvis i la seva evolució, molt important al llarg de la historia. 

La trama en un principi sembla simple, però amaga diverses sorpreses i girs  que compliquen la situació i fan que la novel.la adquireixi més interès, tot i que potser cap al final peca una mica de repetir-se en les situacions que proposa. 

En resum: una lectura àgil i entretinguda, un pel gamberra, però que té més profunditat del que pot semblar si llegeixes només la sinopsi.

L'estil de l'autor m'ha agradat força i segurament aviat apareixerà per aquí alguna altra de les seves obres per adults.