Michelíada - Antoni Munné Jordà

Algun cop he rebut comentaris referents a que soc bastant generós i benèvol a l'hora d'escriure les meves opinions sobre els llibres que llegeixo. Crec que és cert, i el principal motiu és que respecto moltíssim el treball dels escriptors, perquè crec que és una de les coses que seria incapaç de fer. Desprès podrem discutir si el resultat final m'agrada més o menys i per quins motius, però sempre hi ha una part d'admiració per la feina que s'ha fet.

En el cas de la novel.la que parlaré avui, Michelíada, d'Antoni Munné-Jordà, la feina que ha hagut de portar és tan brutal que gairebé només per això la valoració que li he donat és molt alta. A més, la novel.la és molt interessant, entretinguda i dóna molt joc.

La trama està basada en la Ilíada d'Homer, però ubicada en un futur llunyà en el que les guerres es retransmeten per televisió i les grans corporacions hi tenen molt a dir. El grup dels Troians està representat per un bloc fonamentalista islàmic en el que tots els seus personatges tenen nom de companyies petroleres. Aquest bloc s'ha alçat en armes degut a que l'altre bloc ha deixat de consumir petroli i els seus derivats. Els Grecs estan representats pel bloc occidental, i els seus personatges duen noms de marques de vehicles. La història s'inicia amb l'arribada d'un grup de mutants que pertanyen a aquest darrer bloc, liderats pel caporal Michelín, i que han estat creats per ser uns grans guerrers i fer canviar la balança en l'estat de la guerra.

La novel.la ens ofereix aquí un primer joc, que consisteix en identificar i relacionar els personatges de l'obra d'Homer amb els de Michelíada. Alguns són molt evidents, com Michelín-Aquiles, Volvo-Agamenó, o Shell-Héctor, però en altres casos Munné-Jordà s'ha pres llicències i ha fusionat personatges o els ha canviat de sexe. M'hagués agradat molt conèixer més la Ilíada per poder relacionar els personatges i les situacions entre les dos obres i trobar i gaudir de totes les referències. 

A més, cada un dels vint-i-quatre capítols (com els cants de l'obra d'Homer) està escrit en un format o estil diferent. Això és important per mantenir l'interès, ja que el principal defecte que li trobo a la novel.la és que a vegades és repetitiva explicant els combats entre els dos bàndols (de fet, a la història clàssica també li passa una mica això...), el fet que cada capítol sigui únic li dóna més gràcia.

Trobareu entrevistes, informes, obres de teatre ( un homenatge a els pastorets potser?), guions de produccions audiovisuals, diaris personals,... i aquells capítols que estan explicats amb un format narratiu més típic, tenen també diferents estils, de forma que m'ha semblat reconèixer l'estil de la Bíblia, de les Cròniques de Ramon Muntaner, de les Mil i una nits... En aquest segon joc que ofereix la novel.la també m'hagués agradat tenir més cultura literària per poder agafar totes les referències.

I si amb això no n'hi ha prou, per donar més riquesa a l'obra, els diferents personatges utilitzen diverses variants i dialectes de la llengua catalana. Espatarrant.
Alguns companys bloggaires (blocaires? bloguers?...) titllen directament la novela de clàssic instantani i auguren la seva presència en un futur a les aules d'institut. No acabo d'estar d'acord, la trobo un pel complexa i, per gaudir-la, crec que cal tenir més referències que les que tenen, en general, els alumnes d'institut. On crec que hauria de ser obligatòria és en els estudis de filologia, això segur.
En definitiva, una novel.la ambiciosa que ha hagut de ser molt difícil d'escriure, entretinguda si entres en el joc que proposa, però amb alguns moments una mica repetitius. És una de les tres finalistes als premis Ictineu 2016, i li desitjo tota la sort del món. El meu vot ja el té.
NOTA: La novel.la finalment va guanyar el premi Ictineu 2016. Moltes felicitats a l'autor i als editors.