Mans negres - Jordi de Manuel

De tant m'agrada trencar amb  la temàtica principal del blog, la ciència ficció i la fantasia, i fer allò que en diuen sortir de la zona de comfort. Avui toca parlar de novel·la negra. Espereu,  potser millor de relats negres? És igual, avui toca parlar de l'antologia de relats Mans Negres, de Jordi de Manuel, protagonitzada pel seu personatge més habitual, l'inspector Marc Sergiot.

Vaig conèixer les aventures d'en Sergiot quan vaig fer el propòsit de llegir totes les novel·les que havien guanyat el Premi Ictineu. Jordi de Manuel va guanyar aquest premi el 2009 amb Mans lliures. És una novel·la negra molt correcta i entretinguda amb dosis altes d'especulació, ja que presenta una Barcelona de 2014 amb canvis bastant importants respecte l'època en que es va escriure la novel·la. Vista en perspectiva se li han de reconèixer a l'autor alguns encerts, com ara el clima polític favorable majoritàriament a un referèndum a Catalunya, o els canvis a nivell metodològic en ensenyament, que ara estan molt de moda. En la seva contra i a tall anecdòtic diré que no la va encertar gaire pel que fa a la composició de la plantilla del Barça, però no crec que en Jordi estigui gaire preocupat per això.

En els set relats presents a Mans Negres no trobarem aquest puntet d'especulació, sinó que trobarem històries més típiques de la literatura de detectius, protagonitzades de manera més o menys directa pel Sergiot i totes amb un títol enginyós relacionat amb les mans (de la mateixa manera que moltes de les novel·les d'en Sergiot van relacionades amb un color: Mans negres, Foc verd, Cels taronges, Tres somnis blaus o Cabells porpres).

És una lectura ben variada, per la temàtica dels relats i per com estan estructurats. Cada relat el podem relacionar amb un tret negatiu de la naturalesa humana: cobdícia, luxúria, venjança, gelosia...En algun moment m'ha vingut al cap que potser l'autor feia un homenatge a la pel·lícula Seven, llàstima que no estiguin presents tots els pecats capitals. 
En les antologies és habitual parlar d'irregularitat, de que alguns relats són millors que altres...Lògicament no tots m'han agradat de la mateixa manera, però vull destacar que la qualitat és molt homogènia, tirant cap al notable alt, fet que és difícil.
Trobarem un parell de relats d'estil més clàssic en els que en Sergiot és el narrador principal de la història, com Cop de mà i Mans a l'obra. 
En altres, que potser són els que més m'han interessat, és la persona que comet el crim qui fa de narrador principal o és el protagonista de la història. Jocs de mans i A ma armada m'han agradat molt pel punt d'humor negre que tenen, molt divertits. El personatge implacable i sense escrúpols i com va ascendint a la societat és el que m'ha agradat més del relat Mà de ferro. Mans brutes el destaco pel final, que ens promet noves aventures d'en Sergiot, i per l'estructura que utilitza per explicar la història, una espècie de monòleg-diàleg molt enginyós.

Una mà de pintura té una estructura mixta, basada en les entrades al diari personal d'una mare i una filla i les investigacions policials. És el que m'ha colpit més per la temàtica que toca.

En definitiva, un recull molt recomanable, de lectura àgil i molt entretinguda,  format per set relats molt diversos en temàtica i estil, alguns divertits, altres colpidors i tots escrits amb la prosa elegant d'en Jordi de Manuel. Una de les recomanacions imprescindibles per Sant Jordi pels amants de la novel·la negra.