L'any passat, en l'àmbit de la celebració del festival Cryptshow, es va fer un concurs de relats relacionats amb l'ecofuturisme. Els 5 relats guanyadors, juntament amb 5 relats que es van demanar a altres autors explícitament per aquest llibre, es van recollir en una antologia força interessant, Deu relats ecofuturistes, publicada per Males Herbes.
Com totes les antologies d'aquest estil és molt diversa i irregular. Cada relat presenta una temàtica i un estil diferents, cosa que acostuma a ser bona per presentar una lectura variada, però també una qualitat diferent, cosa que provoca alts i baixos en la lectura. M'ha sorprès que, en general, m'han agradat més els relats que es van presentar al concurs, escrits per autors més desconeguts, que no els relats d'autors més consagrats demanats expressament per acabar de completar aquesta antologia.
Passo a comentar els relats que més m'han arribat, que han aconseguit tocar alguna cosa, ja sigui per com estan escrits o per algun detall de la trama o el plantejament que m'hagi interessat molt. La resta no ho han aconseguit, però no per això els classificaria com a mals relats.
Passo a comentar els relats que més m'han arribat, que han aconseguit tocar alguna cosa, ja sigui per com estan escrits o per algun detall de la trama o el plantejament que m'hagi interessat molt. La resta no ho han aconseguit, però no per això els classificaria com a mals relats.
El recull l'inicia el colpidor relat Estripaventres, de Roser Cabré-Verdiell. És el relat que més m'ha agradat. A partir del punt de vista de 7 dones de la mateixa família en el seu moment de gestació ens fa un retrat d'una societat distòpica molt estricta amb els efectes de les persones sobre el medi ambient. Un ferm candidat als Ictineu.
Parc climàtic és l'aportació d'Antoni Munné-Jordà. En un futur llunyà un grup d'adolescents fa una visita a un parc temàtic que recrea les condicions atmosfèriques de la nostra època. Però la visita els resulta avorrida, i ja sabem que joves avorrits poden generar problemes. El plantejament és interessant, però acaba de forma massa brusca pel meu gust.
Núria Abril, amb Equilibri ens presenta un relat una mica confús en un principi. que fa una visió d'una societat distòpica on qualsevol situació que fa que surtis de la norma es soluciona amb pastilles. La idea bàsica és força interessant, però crec que el relat està molt obert a interpretacions, m'agradaria saber realment qué és el que proposa l'autora amb el protocol 123.
Carme Torres en el relat L'indigent parla del tema que més domina, els robots, en un context relacionat amb el consumisme desaforat i el reciclatge. Escrit amb la solvència que la caracteritza, m'ha semblat que estava ubicat en el mateix univers que la seva fantàstica novel.la La mutació sentimental.
Enric Hercé utilitza les arcologies com a motiu per incloure el seu relat Estels negres en aquesta antologia, però al final ho lliga amb Carcosa i el Rei Groc, d'una forma que no m'ha acabat de convèncer del tot.
El relat que m'ha interessat més a nivell d'ambientació i de detalls és Abocador de David Castejón, que, com molts dels altres relats, ens presenta una societat molt preocupada per les conseqüències sobre el medi ambient de les nostres actuacions, i que actua mitjançant un sistema molt exigent de sancions. El protagonista és un ric magnat condemnat a estar 40 anys desconnectat de la xarxa. Crec que aquest escenari i aquest personatge donarien per una narració més extensa.
L'experiència es repetirà en el Cryptshow festival de 2017, però amb una temàtica diferent, els estats alterats. El termini de presentació dels relats ja està tancat, estaré pendent de la seva publicació.
Altres opinions: El biblionauta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada