Fa 200 anys a la Villa Diodati, a Suïssa, quatre personatges, inspirats per l'ambient sinistre de l'espai on estaven i la situació meteorològica, van acordar escriure un relat de terror. D'aquella experiència en va sorgir, entre altres obres, Frankenstein.
Emulant el que va passar fa 200 anys, aquesta tardor quatre escriptors catalans van passar la nit en el Palau de Torrebesses, amb l'objectiu d'inspirar-se per escriure un relat de terror. Els fruits d'aquesta experiència es recullen en el llibre Contes de Terror, de l'editorial Apostroph.
La iniciativa em va semblar molt interessant, i vaig decidir assistir a la xerrada que van fer els escriptors el matí desprès de que passessin la nit en el Palau. Així vaig poder conèixer de primera mà l'escenari dels relats que comentaré avui, fet que ha ajudat a que la lectura sigui més intensa. També vaig poder conèixer a algun dels autors i desvirtualitzar a gent amb la que interacciono habitualment per les xarxes, ja que l'escenari es va aprofitar per organitzar una Ter-Cat. Un diumenge al matí ben aprofitat, vaja.
Comentar relats de terror és complicat, caus fàcilment en el spoiler. Intentaré evitar-ho, per això els comentaris seran breus.
Emili Bayo ens presenta Ones de líquid vermell, un relat protagonitzat per un professor de secundària que, desprès d'una situació traumàtica, lloga una casa en el poble per a recuperar-se. Relax, migdiades, llargs passeigs... fins que una tarda apareix a la casa del davant una adolescent que ha estat expulsada de l'institut, i la seva tranquil·litat desapareixerà. Una història inquietant, en alguns moments pertorbadora, i amb un final sorprenent.
David Marín també presenta en el seu relat un personatge que s'allotja en el Palau fugint de la seva vida habitual i cercant un canvi. En aquest cas el motiu és la investigació sobre el darrer llop caçat a Catalunya, i la història es basa en les relacions del protagonista amb la família que regenta l'hostatgeria del Palau. El Bagul és una història que permet diverses interpretacions, amb un final també sorprenent.
Els protagonistes de La memòria de la sang, d'Empar Fernàndez, són una família que compra el Palau per reformar-lo i adequar-lo com a restaurant. El relat juga amb el fet que, durant la guerra civil, el Palau va ser utilitzat com a hospital militar i hi van morir molts soldats italians. El principal argument d'aquesta angoixant història són els esperits que no descansen, i la memòria que pot tenir la pedra dels escenaris de fets esgarrifosos.
El darrer relat marxa una mica de la tònica general, ja que utilitza elements de ciència ficció, i és el que més m'ha agradat ("la cabra tira al monte", que diuen). Els hostes, de Jordi de Manuel, està situat en un escenari post-apocalíptic i protagonitzat per un pare i una filla que circulen per un territori totalment assolat cercant l'entrada dels refugis subterranis on hi ha els pocs supervivents de la humanitat. Escrit en primera persona i amb un estil molt angoixant basat en frases curtes, explica una història inquietant que recorda inevitablement a La Carretera, de McCarthy.
En definitiva, una iniciativa molt interessant, amb un resultat final més que correcte, els relats es llegeixen d'una tirada i amb el cor encongit. Els aficionats al gènere de terror en gaudiran, segur, però el recomano també a lectors no habituats a aquest gènere. Sortir de la zona de comfort literària va bé de tant en tant, i descobrir autors nous també. Espero que l'any vinent aquesta iniciativa es repeteixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada