Algunos compañeros a los que leo

dimecres, 23 d’octubre del 2019

Mai no he entès els robots - Mike Resnick

Mike Resnick és un autor que poques vegades em decep, tot i que la darrera novel·la seva que vaig llegir,  Santiago, no em va acabar d'agradar. Per traure'm el mal gust, quan vaig saber que edicions SECC publicava una col·lecció dels seus relats amb traducció d'Edgar Cotes no m'ho vaig pensar ni un moment, i va pujar ràpidament cap a dalt de la interminable pila.
No és la primera obra d'aquest autor que publica aquesta editorial. En la primera Catcon (en la que Resnick era convidat d'honor) van regalar als assistents Sistemes operatius alternatius, una col·lecció de 3 relats totalment recomanable, que em va saber greu que no guanyés el premi Ictineu del 2018 a millor antologia. Encara no s'han lliurat els del 2019, però estic convençut que Mai no he entès els robots tindrà alguna cosa a dir en l'edició del 2020, a nivell de relats o a nivell d'antologia.
En el llibre trobareu 5 contes de temàtiques i longituds variades. És el primer cop que llegeixo Resnick en el format de relat breu (6-8 pàgines), i crec que llueix més i mostra més les seves virtuts en relats més extensos, però en els més breus va més al gra i potser són més impactants. L'estil de l'autor el resumiria en dos punts bàsics: un ús magistral dels diàlegs com a eina per presentar els personatges i explicar la història, i la seva capacitat de tocar la fibra del lector. És tot un especialista en aquest tema, per això sempre utilitzo Resnick com un bon autor per iniciar a lectors no molt disposats a aventurar-se en el món de la fantasia i la ciència ficció. 
El primer relat breu és el que dóna nom a la col·lecció, El robot entusiasta,  i el protagonitza un robot que té la funció de vendre viatges i que es salta la seva programació per poder gaudir dels petits detalls als quals els éssers humans no donem gaire importància. L'altre relat breu és Un Déu prim i pàl·lid, amb una estructura que m'ha recordat una lectura de l'evangeli, i en el que diversos Déus antics acusen a un altre Déu ( que ens sonarà familiar) de diversos crims. 
Dels relats llargs el que menys m'ha convençut és Llimac, que explica la història d'un ésser tan exageradament deforme i repulsiu que és rebutjat i amagat a la societat des del moment del seu naixement. Edgar Cotes, el traductor, en el pròleg del llibre defineix el relat com una versió cruel de El geperut de Notre-Damme, i hi estic molt d'acord.
Deixem els dos plats forts pel final. El primer ja el coneixia, l'havia llegit en castellà en l'antologia de Mariano Villarreal Dark Fantasies. La dona de Frankestein no fa referència a la història relacionada amb la parella del monstre, sinó a la dona del creador. Un punt de vista molt original i divertit en forma de diari, per tant narrat en primera persona, de la història clàssica.
I per acabar un relat deliciós premiat amb el premi Hugo en 2005, Viatges amb els meus gats. El protagonista és un home solitari i una mica avorrit, amant de la lectura i obsessionat amb el llibre Viatges amb els meus gats i amb la seva desconeguda autora. Fins que l'acaba coneixent. Una història tendra i màgica que mostra el nivell literari al que pot arribar aquest excepcional escriptor.
En definitiva, us recomano sense dubtes aquest recull de contes, als que sou aficionats a la ciència ficció i als que no. En els últims temps les editorials catalanes estan fent esforços per traduir obres de ciència ficció i fantasia molt interessants a la nostra llengua, i nosaltres, els lectors, no els podem fallar. Si faig una revisió ràpida em venen al cap en els últims anys Raig Verd amb Ursula K. Le Guin, Quaderns crema amb Margaret AtwoodMai més amb Octavia Butler, Males Herbes amb Stephen King, La Campana amb Daryl GregoryChronos amb Clifford D. Simak, i SECC amb Mike Resnick. La veritat és que fa molt de goig, espero que tinguin tots molt èxit i puguin continuar oferint projectes d'aquesta qualitat en la nostra llengua.

dissabte, 19 d’octubre del 2019

Full throttle - Joe Hill

En mi juventud era adicto a las novelas de Stephen King, y nunca llegué a tener el mono debido al espectacular ritmo de publicación de este fantástico escritor de Maine. Hubo un momento que lo dejé, mis intereses se decantaron mas hacia la ciencia ficción y la fantasía, y en la edad adulta sólo he leído un par de las novelas que continúa sacando a buen ritmo. Cuando descubrí que Joe Hill era su hijo mi curiosidad por su obra se despertó, aunque debo reconocer que he sido de alguna manera injusto con el, ya que no puedo evitar hacer comparativas con la obra de su padre (no soy el único, seguramente, a partir de lo que se puede deducir del prólogo del libro que comento hoy). Lo he leído en todos los formatos: en novela larga (muy larga) en The fireman (y no pude evitar pensar en Apocalipsis), en novela corta con Strange Weather (y no pude evitar pensar en Las cuatro estaciones), y en narrativa breve con la colección de relatos que comento hoy, Full throttle. 

En este formato quería evitar hacer comparaciones con los relatos de su padre, pero el calendario ha provocado que haya tenido que compaginar la lectura con Torn de nit, la colección de relatos de King que más me gustó en su momento (traducida  en castellano como El umbral de la noche). Ni que me haya esforzado las comparaciones han vuelto a ser inevitables, y me alegra decir que es en el formato en el que Hill sale más airoso de ellas y en el que más me ha convencido como narrador. Como toda colección es irregular, pero la mayoría de historias tienen un nivel muy alto. Poco tienen las historias en común, pero destaco la capacidad del autor para conseguir presentar a los personajes y la situación con muy pocas palabras, y conseguir que la situación te interese y que los personajes te importen. Otros autores no lo consiguen con muchas páginas.
La colección está formada por 13 relatos, escritos la mayoría a lo largo de su carrera para participar en antologías diversas, y un par de escritos especialmente para la ocasión. 
Dos de los relatos que más me han gustado los ha escrito a cuatro manos con su padre. El primero es el que da título a la colección: Throttle, un relato inquietante sobre un camión que persigue a una banda de moteros, un homenaje a El diablo sobre ruedas de Matheson. 

El otro es In the tall grass, una historia sobre una pareja de hermanos que entran en un campo de cultivo con las plantas muy altas para intentar salvar a un niño pequeño que se ha extraviado. En Netflix podréis encontrar la adaptación cinematográfica de esta agobiante historia, a la que no me voy ni a acercar, debido al mal cuerpo que me ha dejado. Terror psicológico en letras mayúsculas.
No todas las historias pueden ser consideradas de terror, las temáticas son variadas, aunque siempre hay presente un toque personal, un punto de mala leche que provoca un giro en la historia. Un relato con el que me he sentido muy cómodo es All I care about is you, una historia de ciencia ficción futurista con la presencia de robots en la que Hill hace gala de una capacidad especulativa muy destacable. También hay un relato que presenta un mundo fantástico paralelo parecido al mundo de las hadas, Faun, que leí mientras estaba viendo la serie Carnival Row y por tanto no pude evitar hacer paralelismos. El toque weird-bizarro lo pone el relato Mums, protagonizado por un adolescente un poco peculiar cuyo padre lidera un grupo de extrema derecha dispuesto a atentar en suelo estadounidense.

Otro de los relatos que destaco es You are released, que narra desde diversos puntos de vista de los tripulantes y pasajeros de un avión el inicio de una guerra nuclear. Es raro ver este tipo de estructura narrativa en el formato breve, una idea muy original.
Para terminar el que más me ha gustado, y que tiene un tono mucho más relajado que los demás: Late returns, uno de los escritos especialmente para esta colección, y que no me extrañaría que apareciera en las listas de los premios de este año. Un conductor de biblioteca móvil recibe visitas de personas de otros momentos temporales que devuelven libros y que se llevan otros prestados sin pensar en las consecuencias. Una delicia.
En fin, una lectura satisfactoria, variada y con varios relatos de calidad, más de lo habitual en este tipo de colecciones. No me extrañaría que este libro siguiera el camino de las obras anteriores de Hill y lo veamos traducido al castellano por Nocturna ediciones. Yo os lo recomiendo sin dudas.