M'ha sorprès molt la publicació de Les lluminoses de Lauren Beukes per part de l'editorial Mai Més amb traducció de Lluís Delgado. Soc un gran admirador de la seva perspicàcia editorial pel fet que publiquen històries que encara no s'han traduït al castellà i que, un cop publicades, apareixen en les candidatures als grans premis internacionals i fins i tot algunes els guanyen. Però que tradueixin llibres al català que fa pocs anys que ja han aparegut en castellà em sembla molt arriscat a nivell editorial. En el fons, el públic del fantàstic som els que som, i més en la nostra llengua. Però veig que continuen en aquesta línia, per tant els deu anar bé, i jo me n'alegro molt.
Ja havia llegit la novel·la en castellà el 2013 i en el seu moment em va agradar força. Quan vaig tenir a les mans l'edició de Mai Més fa unes setmanes vaig començar a llegir-la per sobre amb la intenció només de fullejar-la, de veure com sonava en català, però quan me'n vaig adonar ja portava llegides més de 100 pàgines. La vaig devorar en un cap de setmana. No la recordava tan addictiva, i em quedo amb la sensació que l'he gaudit molt més aquest segon cop.
En Harper és un rodamón amb pocs escrúpols que viu al Chicago de 1930 i que, fugint d'una baralla, entra per casualitat en una casa en la qual busca refugi. Aquesta casa li permet viatjar a través del temps i visitar el Chicago d'altres dècades. El problema és que és un assassí en sèrie de noies a qui ell anomena lluminoses, a les quals visita en diferents etapes de la seva vida, fins que les assassina. Però una d'elles sobreviu, la Kirby, i conjura la seva existència a intentar esbrinar qui la va atacar i li va canviar la vida, amb l'ajuda de Dan, un antic reporter d'homicidis que havia investigat un cas similar.
La història és una barreja de thriller policíac i novel·la de viatges en el temps molt ben estructurada, plena de detalls i amb un ritme molt alt. En aquest darrer fet hi té molt a veure l'estructura en capítols breus que van canviant de personatges i de situació temporal. És famosa la imatge de l'autora en la paret en la qual va planificar la trama de la història per evitar errors i que m'evoca alguns estius intentant fer els horaris dels companys de l'institut.
Reconec que m'he mirat amb lupa tots els detalls per veure si trobava alguna incongruència, alguna cosa que no quadrés amb els objectes que deixa en Harper a les diferents èpoques o en els seus moviments temporals, però no me n'he sortit.
En la primera lectura em vaig centrar molt en els dos personatges i en la trama principal. Potser per això ara he pogut valorar més els personatges secundaris, el rerefons de les històries de les víctimes i la caracterització de les diferents èpoques per les quals en Harper viatja.
En definitiva, una història amb molt ritme, crua i addictiva, amb escenes molt dures i molta tensió. Llàstima que alguna resolució de la part final no m'ha acabat de convèncer, sinó seria una història totalment rodona. Tot i això, us la recomano sense cap mena de dubte, tant si sou amants del gènere fantàstic com del gènere negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada