L'estrany miratge - Enric Herce

Dies abans de la publicació de  l'Estrany Miratge, a les xarxes socials de l'editorial Males Herbes hi havia un comentari que em va agradar força. Feia referència al fet que, ara que estem en un moment tan dolç pel que fa a les traduccions de ciència-ficció i fantasia al català, no havíem de perdre de vista als escriptors de gènere que escriuen directament en aquesta llengua productes de molta qualitat, i que Enric Herce n'era un clar exponent. Estic molt d'acord, i he pensat que, en lloc de fer una entrada com les que faig normalment, estaria bé donar veu directament a l'Enric per comentar la seva nova novel·la. Molt amablement va accedir a respondre a les següents qüestions:

Dreams of Elvex: Anem al gra. En les teves novel·les l’especulació tecnològica i l’evolució social que hi va lligada tenen un paper molt important. D’on surt la motivació per tractar aquests temes?

Enric Herce: No concebo la nostra realitat sense el component tecnològic, la literatura és filla i reflex de l’època que li ha tocat viure, i el nostre dia a dia està marcat per la tecnologia i pels canvis socials que comporta.

Dreams of Elvex: Pel fet que tractes aquestes temàtiques la teva obra es cataloga sovint com a ciberpunk, i sorgeixen comparacions inevitables amb clàssics com Matrix, Ready Player one, Neuromàntic o algunes de les històries del primer Neal Stephenson. Et sents còmode en aquesta categoria i amb aquestes comparacions? Estàs d’acord amb el fet que aquestes obres o altres de semblants han pogut influir en la teva escriptura?

 

Enric Herce: És cert que a totes s’hi poden trobar elements propis del ciberpunk, incipients a Simulacions de vida de forma evident a Estació Boira i en aquest nou llibre. Neuromàntic com a novel·la germinal i Blade Runner com a referent estètic són de menció obligada quan parlem de ciberpunk, però en el meu cas en podríem afegir molts d’altres, autors com Mamoru Oshii, animes com Serial Experiments Lain i aventures gràfiques com Gemini Rue o Whispers of a Machine.

Dreams of Elvex: La teva obra mostra un cert to pessimista del futur de la humanitat, i per això també s’ha catalogat a vegades de distòpica. Hi estàs d’acord?

Enric Herce: Entenc que el lector pugui pensar «no m’agradaria viure en aquesta societat», però també veig que a vegades es fa servir el concepte «distopia» una mica alegrement, sovint sense tenir en compte la intenció de l’autor ni l’actitud dels personatges de l’obra. Crec que Estació Boira té un component distòpic evident, però amb Simulacions de vida i L’estrany miratge tinc seriosos dubtes.

Dreams of Elvex: L’estrany Miratge m’ha semblat la teva obra més crua, la que té més mala bava i la que tracta temes més durs. També m’ha semblat detectar que deixes patents en les veus dels personatges algunes de les teves opinions personals referents a la política o a la religió. T’has despullat més en aquesta tercera novel·la i l’has fet més personal?

Enric Herce: Si ho he fet no ha sigut de forma conscient. Crec que totes tres novel·les tracten temes socials i polítics sensibles i és lògic que es pugui deduir el meu posicionament davant certes problemàtiques. Sempre intento que entre els personatges hi hagi un ventall ample d’ideologies i maneres de fer i per tant, no tot el que diuen té perquè coincidir amb les meves. Sí que és cert que l’escena inicial de la novel·la és molt crua, probablement una de les més desagradables que he escrit mai i d’alguna manera potser això hagi pogut marcar el to de tota la resta.

Dreams of Elvex: En Simulacions de Vida vas utilitzar un estil narratiu estil fix-up, però les dues darreres novel·les es caracteritzen per un ritme frenètic (ja saps que a vegades massa, pel meu gust), i una estructura molt fragmentada i amb molts punts de vista. Podríem dir que aquest és ja l’estil en què et trobes més còmode o tens planificat experimentar amb estils diferents?

Enric Herce: M’agrada anar canviant. Simulacions de vida és una novel·la coral en la qual no s’arriba a dir el nom de gairebé cap personatge, Estació Boira és una successió de fragments que barreja molts registres i se centra en uns pocs protagonistes i L’estrany miratge potser seria un punt mitjà. Tres grans blocs amb dues parts cadascun i un epíleg. En realitat miro d’adaptar l’estructura a les necessitats de cada història. Vull dir que no tindria cap problema en una estructura convencional amb capítols numerats si considerés que la novel·la ho necessita.

Dreams of Elvex: Més o menys a la meitat de L’estrany miratge vaig detectar referències a les teves anteriors històries, i ja has manifestat que estan connectades a diversos nivells, encara que siguin de lectura independent. És un aspecte que tenies planificat o vas veure l’oportunitat a mesura que escrivies l’Estrany Miratge? Podem esperar altres històries ubicades en aquest univers? Per cert, li hem de buscar un nom... alguna proposta?

Enric Herce: La idea d’interconnectar les diferents novel·les va sorgir amb L’estrany miratge. Tenia molt clar que volia que estigués relacionada amb Simulacions de vida i tenia els meus dubtes de si també podria establir vincles d’una manera no forçada, amb Estació Boira, però tot va anar rodat. De fet les dues novel·les anteriors, sense compartir trama ni personatges dibuixen un món que podia ser perfectament el mateix en èpoques diferents, i de fet, ara ho és. Si per temàtica i coherència interna s’escau, hi haurà noves referències en novel·les futures, però no vull que es converteixi en una obligació. Sobre això de posar-li un nom, crec que és d’aquelles coses que ha de fer algú altre per tu. Personalment m’estimaria més un nom que resulti significatiu, sense ser gaire evident, com per exemple el de Boiravers que va proposar l’Edgar Cotes. Però com et deia, això és d’aquelles coses que va trobant consens comentari a comentari i ressenya a ressenya i que no depèn de mi.

Dreams of Elvex: També és a la meitat del llibre quan hi ha un trencament molt brusc en la trama i que pot deixar algun lector despistat una mica descol·locat. Crec que és una decisió arriscada, n’ets conscient?

Enric Herce: Totalment. Després del primer terç hi ha un salt que considero imprescindible per a l’evolució de la trama. Era necessari fer aquesta el·lipsi temporal per poder explicar com afecta en la societat de la novel·la els fets que s’apunten en la primera part. Entenc que hi hagi lectors a qui no els hi agrada aquesta mena de decisions, però no crec que estranyi als que ja m’han llegit abans.

Dreams of Elvex: A Spotyfy podem trobar la BSO de la novel·la. Quin és el procés creatiu que lliga la música i la literatura? Primer escrius i després busques una cançó que encaixi o tens al cap la cançó quan dissenyes  l’escena?

Enric Herce: Són cançons que acostumen a tenir relació amb el punt de la trama on apareixen i que normalment trio en el mateix moment d’escriure el paràgraf on surten. També pot ser que més endavant decideixi canviar-les perquè em ve al cap alguna altra que s’escau millor. Per exemple, la de Brams era originàriament una dels Smiths.

Dreams of Elvex: Els lectors en castellà van poder gaudir de la traducció de Simulacions de Vida. Hi ha algun projecte proper per la traducció d’Estació Boira i L’estrany Miratge? Ja que estem parlant de futur, quin és el teu proper projecte?

Enric Herce: De moment, no hi ha cap traducció més en camí. I respecte al meu proper projecte no en puc dir gaire cosa. Si tot va bé i tira endavant, sortirà l’any vinent i em fa molta il·lusió perquè, sense entrar en detalls, seria una proposta editorial molt original que crec que no s’ha fet mai abans dins del gènere en català.

Dreams of Elvex: Ara m'has deixat ben intrigat... Per acabar, com veus el panorama de la ciència-ficció en català? Hi ha algun autor o autora nou que et cridi l’atenció? 

Enric Herce:  Dins del gènere, tot i no ser ciència-ficció, m’agrada molt tot el que he llegit d’Elisenda Solsona i tinc força curiositat per la primera novel·la d’Elena Bartomeu, una de les autores que van participar en el recull Extraodinàries, i que Males Herbes traurà aquest mes de juny. També m’interessa molt veure com evoluciona aquest bizarro en català que ha arrencat de la mà d’autors com Max Besora, Sergi G. Oset o Tamara Romero.

Dreams of Elvex: Si vols afegir alguna cosa més...

Enric Herce: Només agrair el teu l’interès i la tasca de difusió i suport al gènere que fas des de Dreams of Elvex. Ha sigut un plaer.

Dreams of Elvex:  Gràcies per la disponibilitat Enric, i molta sort en els teus projectes.