Fòrvid - Elena Bartomeu

En l'entrevista que vaig fer a Enric Hercé amb motiu de la publicació de la seva darrera novel.la, L'estrany miratge, em va comentar que una de les històries que li despertava més curiositat era Fòrvid, la primera novel.la d'Elena Bartomeu, publicada per Males Herbes. Acostumo a fer cas a l'Enric, així que vaig llegir la novel.la i li vaig demanar a l'Elena que ens en fes cinc cèntims tot contestant aquestes preguntes.

Dreams of Elvex: Benvinguda Elena. Aquesta és la teva primera novel.la, i anteriorment només havies publicat el relat Comando butxaca en l’antologia Extraordinàries. Potser encara no ets prou coneguda pel gran públic. Explica’ns, qui és Elena Bartomeu i perquè s’ha dedicat a l’escriptura?

Elena Bartomeu: Fins fa pocs anys m'expressava millor a través del registre visual, el disseny gràfic, la il·lustració, etc. Recentment ho he començat a fer a través de l'escriptura. Sempre he estat molt lectora i també bona observadora, però no havia tingut intencions d'escriure fins que em vaig saturar del llenguatge visual quan vaig fer la tesi doctoral sobre aquest tema.

Dreams of Elvex: Hi ha algun autor o autora que consideris que ha influït clarament en la teva narrativa?

Elena Bartomeu: Sí, d'entre el nostre planter català en destacaria Pere Calders, Manuel de Pedrolo, ja de petita gaudia del sentit de l'humor i l'atmosfera de novel·la negra d'un i altre. Més recentment m'han impactat la prosa brillant i perspicaç de Raül Garrigassaït i de Marta Rojals. També m'han influït la foscor d'Arthur Machen i  Sherley Jackson, amb els seus jocs de narradors i punts de vista.

Dreams of Elvex: Les teves dues obres publicades toquen pals molt diferents. En quin dels grans subgèneres del fantàstic et sents més còmoda? (potser és molt aviat...) En quin situaries Fòrvid?

Elena Bartomeu: Sí, Comando Butxaca és ciència-ficció, i Fòrvid és terror, però no estic còmoda posant etiquetes. Evidentment que hi ha elements que permeten la identificació i classificació dels diferents subgèneres, però al final jo estic al centre del meu huracà, i se m'endurà cap allà on li vingui de gust sense mirar si encaixa o s'ajusta al que s'espera d'un gènere.

Dreams of Elvex: Anem a parlar en més profunditat de Fòrvid, que m’ha sorprès per diversos aspectes. El primer és la localització; vinc d’una terra propera a la franja i la boira i el paisatge agrícola (i les hores collint pomes...) m’han tocat de prop. Reconec que se’m feia estrany llegir una novel.la de gènere situada tan a prop de casa. Hi ha altres obres situades en la franja de ponent, em ve al cap l'enyorat Jesús Moncada, però no en recordo cap d’àmbit fantàstic. Quin és el motiu que triessis aquesta ambientació?

Elena Bartomeu: Per a mi la Franja és un territori familiar, on he passat llargues temporades de la meva infància. El paisatge de la zona sempre m'ha transmès un ritme visual que he acabat interpretant en clau sonora. Licantropia, del Carles Terès, està ambientada al Matarranya, i també està fortament lligada al paisatge i el territori, a la llengua. El fantàstic és a tots els paisatges, ajupit rere un matoll.

Dreams of Elvex: Un altre aspecte que m’ha sorprès és com utilitzes el so com un dels eixos principals de la trama i un dels misteris a solucionar, em va semblar un plantejament força original. Com et va venir aquesta idea?

Elena Bartomeu: Doncs la primera idea que em va venir contenia una relació entre les pomes madures i el so. Era una imatge de fertilitat: una pomera amb les fruites madurades acústicament, era part d'un somni. Havia sentit a parlar d'una famosa marca de patates fregides que va convocar un concurs d'innovació per trobar solucions per escórrer l'oli de les patates, i que el guanyador havia estat un equip amb una solució acústica: una freqüència sonora feia que les làmines de xips vibressin lleugerament i s'eixuguessin. Diria que d'aquí va sortir la llavor del somni, però qui sap, els camins de Freud són inescrutables.

Dreams of Elvex: Utilitzes molts tecnicismes relacionats amb el so, la música, l’acústica...  ha estat difícil la documentació o ja tenies coneixements sobre el tema?

Elena Bartomeu: La documentació ha estat llarga, i ja havia començat a escriure que encara canviava alguns arguments que afectaven la trama de ple. Jo tenia coneixements acústics i de composició, apresos en el context de la música clàssica que vaig estudiar de jove. Però la part més experimental l'he après en els darrers deu anys, quan he entrat en contacte amb temes d'art sonor i música experimental.

Dreams of Elvex: Altres temes que tenen molta rellevància en la novel.la són la solitud i com reaccionem davant la pèrdua. Crec que has aconseguit fer un bon equilibri entre l’aspecte fantàstic i aquests temes tan universals i potser més propis d’una literatura main-stream. Ha estat difícil la planificació?

Elena Bartomeu: Gràcies! Sempre és complicat tocar temes tan comuns sense caure en llocs comuns. La pèrdua va començar sense ser protagonista en el relat, però a mesura que avançava en l'escriptura va esdevenir el mirall terrorífic de la protagonista. Com més horror trobava al món, més conscient es feia de les capes de dolor que hi havia enterrades sota la seva indiferència aparent. Així vaig anar donant corda al tema de la pèrdua, paral·lelament al de la solitud, fins que va acabar marcant el final de la història.

Dreams of Elvex: Toquem el tema Lovecraft... hi ha alguns tòpics de la seva literatura (del que no soc un expert) que interpreto que es poden reconèixer en Fòrvid. És correcte? És un referent a tenir en compte a l’hora de llegir la teva novel.la?

Elena Bartomeu: Els aspectes de Lovecraft que es poden reconèixer al Fòrvid són els éssers i paisatges tel·lúrics, ja que Fòrvid és, com bé diu el nom, una forma de vida. El seu origen fosc i ancestral dóna joc a despertar les pors més antigues de l'ésser humà, a allò desconegut.

Dreams of Elvex: Em sembla un encert la tria de l’estructura narrativa, que fa més àgil la lectura: capítols breus amb un títol clarament relacionat amb el que explica. És una estructura que em resulta familiar, t’has basat en alguna novel.la en concret o és de collita pròpia?

Elena Bartomeu: M'anava molt bé pensar en les escenes agrupades en blocs que tinguessin sentit (o sigui, en capítols) i mentalment m'hi referia amb aquesta mena de resums, que al final es varen convertir en els títols. Ha estat una estructura nascuda del mateix procés. Quan vaig començar a escriure la segona part vaig accelerar el ritme, em semblava que la història necessitava escenes més breus. I a la tercera part vaig afluixar de nou, com si es tractés d'una cadència. De l'estructura narrativa també en destacaria el baix xifrat: aquests capítols que s'intercalen amb una numeració i una veu diferent.

Dreams of Elvex: El teu relat Comando Butxaca d’Extraordinàries tractava sobre el tacte, Fòrvid tracta sobre l’oïda... podem esperar alguna història més relacionada amb algun altre sentit?

Elena Bartomeu: Bona pregunta, de moment però no hi ha olfacte ni gust a la vista, jeje. Després de Patrick Süskind no puc afegir res sobre l'olfacte, El Perfum és una obra mestra. I sobre matisos gustatius no en sé gens. Segons quines crítiques gastronòmiques ja em semblen pura literatura fantàstica!

Dreams of Elvex: Parlant del tema... quins són els teus propers projectes literaris?

Elena Bartomeu: Tinc un parell d'idees en marxa, però tardaran uns anys en esdevenir novel·la o llibre de contes, o sigui que de moment no puc avançar-te gairebé res. Ganes de continuar en tinc, això sí.

Dreams of Elvex: Com veus el panorama de la literatura de gènere fantàstic en el nostre país? Hi ha algun autor/a que et cridi l’atenció?

Elena Bartomeu: Crec que som forts en gènere fantàstic, tenim bon planter d'escriptors i escriptores, des de l'Enric Herce a l'Elisenda Solsona, la Lucía Petrelli i les extraordinàries companyes d'Extraordinàries, amb tota la seva gamma des de la fantasia al bizarro. Donaran molt a parlar, n'estic segura.

Dreams of Elvex: Moltes gràcies pel teu temps Elena. Si hi ha alguna cosa més que vulguis afegir...

Elena Bartomeu: Només donar-te les gràcies per ser l'altaveu del gènere fantàstic en català, i també per donar-me l'oportunitat d'explicar Fòrvid als teus lectors. Gràcies i fins a la propera!