Neverwhere - Neil Gaiman

NOTA: Aquesta és una entrada que fa un parell d'anys vaig publicar en castellà i que he traduït a causa la publicació de la novel·la Neverwhere en català per l'editorial Obscura, amb traducció de Lluís Delgado. 

A l'entrada que vaig publicar fa poc sobre Mites Nòrdics comentava el fet que darrerament no estic connectant amb l'obra literària de Neil Gaiman. Vaig investigar quins eren els seus projectes futurs, per veure si aquesta tendència podia canviar, i vaig veure que estava en procés d'escriptura de The seven sisters, una història ubicada a l'univers de Newerwhere. Aquesta novel·la, una de les primeres que va escriure l'autor ja fa gairebé vint-i-cinc anys, em va passar desapercebuda al seu moment. Els habituals ja coneixeu la meva mania completista, així que vaig decidir comprar Neverwhere en previsió de llegir la seva continuació, i veient els comentaris elogiosos va pujar ràpidament llocs a la pila (i també perquè tenia ganes de treure'm cert mal sabor de boca que em van deixar les últimes novel·les que vaig llegir d'aquest autor). Considero que la nostra relació està restablida en bons termes, i no puc fer més que recomanar-vos la lectura d'aquesta novel·la.

El gènere en què encaixa amb més facilitat aquesta història és el de la Fantasia Urbana, que barreja aspectes del món real modern amb situacions, personatges i escenaris de to fantàstic. En aquest gènere Gaiman se sent com peix a l'aigua, i aquesta novel·la és un clar exemple de la seva capacitat imaginativa i de la seva facilitat per sorprendre el lector.

La premissa de la història és l'existència d'un Londres subterrani desconegut i amagat pels habitants de la capital anglesa. En aquest hàbitat estrany conviuen personatges pintorescs i carismàtics, agrupats en una mena de feus independents i amb relacions polítiques de caràcter variable. És un ambient molt divers i perillós, amb una presència molt important de la màgia i els fets sobrenaturals. La trama comença quan la jove Porta, escapant d'uns assassins implacables, apareix ferida al Londres de la superfície en el moment que Richard i la seva promesa es dirigeixen a un sopar molt important pel seu futur. Richard decideix socórrer la jove ferida, involucrant-se així en una història que el superarà. Seguirem els passos d'aquests dos protagonistes mentre coneixem els secrets, les lleis, els habitants i els múltiples escenaris del Londres subterrani.

He de reconèixer que la trama principal m'ha deixat força fred, i que no m'importava gaire el que els passés als dos protagonistes. El que jo volia (i continuo volent dies després d'acabar la lectura) era continuar viatjant pel món subterrani i conèixer-ne més detalls. Això és el que he gaudit més, els detalls. Detalls de l'ambientació i dels diferents i variats escenaris, personatges interessantíssims dignes de protagonitzar relats o novel·les curtes i que tenen una presència molt poc rellevant a la trama, l'ús de la màgia que no s'explica, però que sembla que tingui tot el sentit del món, les normes de comportament a cada moment, la forma de mercadejar... Aquestes petites pinzellades, de les quals el llibre n'està ple, són les que m'han enganxat totalment a la lectura. Gaiman va malbaratant idees sense aprofundir en excés, les va deixant anar com si no tinguessin importància, però crec que són la carcassa principal d'aquesta novel·la.

Aquesta excel·lent ambientació va acompanyada d'alguns personatges excepcionals. No els dos protagonistes, que em deixen una mica indiferent, però si alguns dels secundaris: la Caçadora, el Marquès de Carabás, el vell Bailey... No obstant això els millors són els malvats, Croup i Vandemar, una parella de canalles carismàtica. Són cruels, sàdics, bruts, no tenen cap matís de gris, són dolentíssims... però no pots evitar agafar-los cert afecte.

L'edició que he comprat inclou com a colofó ​​l'entretingut relat Com el Marqués va recuperar el seu abric, que ens ajuda a aprofundir més a l'escenari i que ens presenta alguns personatges que espero que tinguin protagonisme a The Seven Sisters. Encara que em temo que haurem d'esperar força, no hi ha portada ni data de llançament confirmada. M'he quedat amb més ganes de Gaiman. American Gods m'està fent ullets des de la prestatgeria demanant una relectura...