La glàndula d'Ícar - Anna Starobínets

La Glàndula d'Ícar és el primer llibre que llegeixo d'Anna Starobínets, tot i que havia sentit a parlar molt bé de l'autora, i fins i tot tinc un llibre seu en digital en anglès. Fa uns anys va ser una escriptora de la qual se'n va parlar molt ja que l'editorial Nevsky va publicar tres llibres seus, entre ells el que comentarem avui. L'editorial Mai Més ha publicat fa poc el llibre en català, amb traducció de Miquel Cabal.  

La Glàndula d'Ícar és un recull de set relats de lectura independent i de temàtiques molt diferents, però que tenen en comú els processos de canvi que pateixen els seus protagonistes. Canvis desitjats, no desitjats,  espectaculars, altres més subtils, però tots rellevants en la seva vida. A causa d'això aquesta obra té un subtítol molt adient, el Llibre de les metamorfosis. També tenen en comú que l'autora recrea escenaris contemporanis, fàcilment reconeixibles, en els quals afegeix un toc de ciència- ficció estranya que dona un caràcter molt particular a la seva obra. M'ha agradat molt l'estil de Starobínets, les històries són impactants, crues i sense concessions al lector ni als protagonistes, d'aquelles que et deixen pensant-hi durant molt temps.

És habitual que en una col·lecció de relats el lector en trobi alguns amb els que connecti més. Tots m'han agradat força, el nivell mitjà és molt alt, i en tots m'agradaria conèixer molt més de l'escenari que presenten, ja que crec que se'n podria traure més suc. Comentaré els tres que he gaudit més. 

Per mi el millor és el relat que dona nom al llibre, La Glàndula d'Ícar. La premissa és que els homes tenim una glàndula que allibera certes substàncies que ens fan tenir el comportament típic d'un adolescent masculí: intrèpid, aventurer, amb ganes de provar coses... Si s'extirpa a temps aquesta glàndula els homes gaudeixen molt més de l'estabilitat i la rutina. Els protagonistes són una família en la qual ni el pare ni el fill han patit l'operació, però després d'una infidelitat del pare la mare comença a plantejar-se el tema. Segurament és el conte que he trobat més complet, ple de detalls i de fils a estirar per convertir-lo en una història més llarga.

He gaudit molt també d'El Paràsit, que planteja la possibilitat que els éssers humans tinguem el nostre procés de metamorfosi aturat a causa d'un paràsit, i que els nostres cossos adults realment siguin la nostra fase larvària. En un experiment científic s'aconsegueix desbloquejar el canvi, amb uns resultats sorprenents en l'àmbit social i espiritual.

Pastures delicioses tracta sobre el transhumanisme, però en una societat on no tothom es pot permetre descarregar la seva consciència en format digital, i molt menys obtenir un cos on poder descarregar-la. Hi ha més demanda que oferta, i quan passa això, les persones amb poder i diners sempre tenen avantatja. M'ha ficat de molt mala llet.

En definitiva, una col·lecció d'històries sorprenent, narrades amb un estil peculiar que m'ha agradat molt. Tot un descobriment i un altre encert de l'editorial. Diré el mateix que dic sempre, crec que és arriscat amb un volum de públic tan petit publicar històries ja publicades en castellà. Però veig que els de Mai Més, tossuts, van fent, i jo que me n'alegro. Continuarem molt pendents de les seves publicacions.

Altres opinions de la novel·la: Un blog de ciencia ficción en busca de nombre, La biblioteca del Kraken.