Òxid sobre òxids - Maria Hernández

Una de les col·leccions històriques de la ciència ficció en català, la de Pagès editors, canvia de director desprès de 19 anys i 30 novel·les publicades. El company Daniel Genís, responsable de la web de referència El biblionauta pren el relleu d'Antoni Munné-Jordà.

La primera novel·la que es publica en el nou format de la col·lecció és Òxid sobre òxids, la primera obra de Maria Hernández, guanyadora del premi Manuel de Pedrolo 2018.

L'autora i els dos directors de la col·lecció en la presentació de la novel·la a Gigamesh

Ha de ser difícil plantejar una història de ciència ficció original utilitzant com a escenari del planeta Mart, ja que hi ha moltes referències anteriors; des dels autors clàssics com Pohl, Dick, Asimov, Clarke o Bradbury fins a novel·les més recents com les proposades per Stanley Robinson, Ian McDonald o El marciano d'Andy Weir. Tot i que durant la lectura m'han vingut al cap imatges d'algunes d'aquestes obres (i d'altres clàssics de la ciència ficció no relacionats amb Mart), crec que Maria Hernández aconsegueix crear una història amb caràcter propi.

El protagonista de la novel·la és en Iuri, un jove amb poc èxit a nivell personal i professional. Gairebé sense voler és triat i preparat per una empresa privada per formar part d'una expedició unipersonal a Mart amb l'objectiu de fer prospeccions de gas metà. El viatge li serveix al personatge com una fugida endavant enfront les seves problemàtiques personals,  per tant el to de la novel·la és bastant reflexiu i introspectiu.
La història està estructurada en tres parts diferenciades: en la primera part l'autora ens presenta al personatge i coneixem el procés de preparació pel viatge. La segona és el viatge en sí i la tercera l'estada al planeta. 
La primera part m'ha costat una mica. El fet que una persona sense preparació prèvia sigui escollida per fer un viatge d'aquest estil,  la forma en que el preparen i com controlen des de la Terra el viatge i l'estada a Mart em grinyola molt, i fins i tot en alguns moments em vaig plantejar abandonar la lectura, superada la meva suspensió d'incredulitat. Per sort no ho vaig fer. El motiu és que sempre hi havia present com una remor de fons de misteri, una sensació de que hi havia quelcom amagat en la història que volia descobrir i, per tant, vaig continuar la lectura. La brevetat de la novel·la va jugar al seu favor.

No entraré en el que passa en la part final de la novel·la per no arruïnar l'experiència. El que si que us diré és que m'ha convençut (tot i que em grinyola alguna explicació científica) i,  per tant, la valoració global és positiva. Tot i que la història és irregular el que si que m'ha agradat és l'estil de l'autora, li ha sabut donar un to emocionant a una història molt personal, i m'ha mantingut enganxat, i això que normalment a mi aquest tipus de novel·les tant introspectives no m'acaben d'agradar.
Si sou amants de la ciència ficció hard aquesta novel·la no és per vosaltres. Si us agraden les històries psicològiques, reflexives i de caire personal amb ambientacions de ciència ficció, si. Estaré pendent del que publiqui aquesta autora, que promet, així com de les novetats de la col·lecció de ciència ficció.

Altres opinions de la novel.la: El biblionauta.