Morth - Terry Pratchett

Ja vaig comentar en l'entrada que vaig fer de Guàrdies! Guàrdies! que vaig entrar amb mal peu en l'univers del Discmón de Terry Pratchett. Sense fer cas a les recomanacions, vaig començar pels dos primers llibres, soc tossut de mena en aquestes coses, i no em van acabar de convèncer. Vaig pensar que aquest estil d'humor i aquest escenari no estaven fets per mi i no vaig llegir res més de Pratchett fins que van aparèixer els il·luminats de Mai Més i van començar a publicar-los en català en la col·lecció Refugi A'Tuin, amb Ernest Riera com a traductor i  portades de Marina Vidal. 

Vaig decidir donar una oportunitat al projecte, tot i que amb una mica d'escepticisme i amb unes expectatives no gaire altes. I vaig gaudir moltíssim. Em declaro un convers, i per això avui us presento el tercer llibre que he llegit de la col·lecció, Morth.

Un dels grans encerts d'aquest projecte editorial  des del meu punt de vista és com han planificat la presentació de les diferents vies d'entrada al Discmón, tot proposant un tastet a les diferents "sagues" escrites en aquest univers; primer la de la Guàrdia, després la de les Bruixes, i ara la de la Mort. 

Tot i això, el protagonista principal del llibre no és l'icònic esquelet amb túnica i dalla, sinó en Morthimer, un jove sense ofici ni benefici que acaba convertint-se en el seu aprenent. Sense tenir massa ganes ni preparació en Morthimer acaba rellevant la MORT en la seva feina, ja que aquest ésser immortal està passant una petita crisi existencial (o no existencial?) i necessita un petit recés per gaudir de temps lliure. Cada cop dóna més confiança a en Morthimer que acaba embolicant la troca quan salva del seu destí a una princesa de la qual està una mica encapritxat i afecta la continuïtat de l'existència. Es desencadenen llavors una sèrie d'esdeveniments amb ritme frenètic, amb moments molt divertits i algunes reflexions molt interessants. El llibre és  farcit de detalls i de referències, cal una lectura atenta per gaudir-ne en la seva plenitud, tot i que el que apeteix és devorar-lo sense parar.

En fi, que us el recomano sense cap mena de dubte. Aquest univers tan ampli permet a l'autor tocar els temes que li vinguin de gust en aquell moment. En aquest cas el determinisme, la mort, i la importància de les decisions que prenem. En tants llibres escrits i amb tantes temàtiques diverses, de moment el R2D2 del Discmón no sé si és la MORT o si  té forma d'orangutan. Ho descobriré en les següents lectures. 

El proper llibre de la col·lecció, Deus Menuts, enceta una nova saga dins del discmón, la de les antigues civilitzacions. Més endavant apareixerà El color de la màgia, pel qual tinc molta curiositat, ja que ara el llegiré "quan toca". En parlarem per aquí amb tota seguretat.