diumenge, 3 de gener de 2021

Guàrdies, Guàrdies - Terry Pratchett

No he estat mai gaire amant dels llibres que utilitzen l'humor en els gèneres de la fantasia i la ciència ficció. En productes audiovisuals encara m'hi puc enganxar una mica, en llibres em costa molt. Fa uns anys vaig voler provar de llegir alguna cosa de Terry Pratchett, un autor del qual n'havia sentit meravelles. Com que soc completista (i una mica tossut) vaig voler començar la llarga llista de novel·les ubicades en el Discmón pels primers volums publicats, sense fer cas a les recomanacions, fins i tot les del mateix autor. 

No vaig connectar ni amb El color de la màgia ni amb La llum fantàstica, les dues primeres novel·les.  Els recordo com llibres desordenats, poc organitzats, un seguit d'escenes inconnexes i situacions rocambolesques. Sí que hi ha moments divertits, alguns personatges interessants i referències plenes d'ironia al món del gènere fantàstic, però no em van convèncer. Els vaig acabar, però no vaig voler continuar amb altres històries d'aquest univers.  Not my cup of tea, vaig pensar, no sempre es pot coincidir amb l'opinió majoritària. 
Quan l'editorial Mai Més va anunciar que publicarien l'obra de Pratchett en català amb traducció d'Ernest Riera i il·lustracions de Marina Vidal em vaig alegrar pel que implicava per la literatura de gènere en català, però després de la meva experiència lectora em mirava amb un cert escepticisme les manifestacions de joia i alegria que vaig veure a les xarxes socials. Tot i això, aquesta editorial s'ha guanyat un vot de confiança en els seus projectes, i veient que no començaven pel primer llibre sinó que encetaven dues de les diverses sagues més o menys connectades presents en aquest univers literari, la de la Guàrdia Nocturna i la de Les Bruixes, vaig decidir tornar a provar Pratchett amb una de les seves novel·les més ben valorades: Guàrdies! Guàrdies!

I que bé m'ho he passat. No puc fer res més que recomanar-vos la seva lectura. Tots els retrets que he fet de les primeres novel·les queden solucionats en aquesta. Fa la sensació que tot està molt ben pensat i organitzat i les peces encaixen com en un mecanisme de rellotgeria. Els personatges de la Guàrdia nocturna són fantàstics, des del capità descregut passant pels seus subordinats pispes i borratxins fins al jove recluta innocent ple de bones intencions. La resta de personatges no es queden enrere: el pelut bibliotecari de la universitat, el maquiavèl·lic patrici de la ciutat, els despistats membres de la lògia que origina tot el desori o la descomunal aristòcrata criadora de dracs domèstics. Tots estan molt ben perfilats i tenen una forta personalitat pròpia, fet difícil quan utilitzes tants personatges diferents en una novel·la tan curta. El fet que l'acció estigui situada en un sol escenari, la fantàstica ciutat d'Ankh-Morpork, gairebé un personatge en ella mateixa, ajuda a la concreció de la història.

És un llibre divertídissim, amb escenes i comentaris que desperten un somriure silenciós, però també altres que provoquen riallades en veu alta, cosa que a mi em costa molt quan llegeixo (a casa em miraven amb sorpresa). 
M'ha encantat com Pratchett utilitza la ironia i la paròdia per reflectir en el seu món màgic situacions habituals de la nostra societat, com el populisme, el deixar fer de la societat davant els abusos dels poderosos i com aquests fan tot el possible per adquirir o mantenir el poder. També cal destacar les referències a altres obres de fantasia o de la cultura popular. 
En definitiva, un llibre molt divertit, amb humor intel·ligent i moments d'acció, intriga i misteri que, juntament amb un elenc de personatges inoblidables completen un còctel que no puc fer res més que recomanar-vos.

En fi, que rectificar és de savis. He caigut del cavall com Sant Pau i ara soc un convers i vaig cridant el seu nom pels racons. Per reis he demanat Igualtat de ritus, i ja estic reservant un espai als meus prestatges per fer lloc a l'acolorida col·lecció Refugi A'Tuin. Aniran apareixent per aquí.

Altres opinions de la novel·la: La biblioteca del Kraken, El biblionauta, Les rades grises.

Cap comentari:

Publica un comentari