La dimensió desconeguda - Richard Matheson

Avui començaré proposant una banda sonora per llegir aquesta breu entrada. Segur que us sona. Escoltar-la em porta molts records de quan veia, d'adolescent, alguns episodis d'aquesta sèrie a TV3 (o era el 33?) amb la mare, que n'havia sentit a parlar i ja havia vist algun episodi, ja que anteriorment la va emetre TVE.

Mentiria si digués que recordo quins episodis eren ni de què anava  el seu argument, tot i que hi ha alguna excepció que comentaré més endavant. Però sí que recordo l'estranyesa, la sorpresa i en alguns casos l'angoixa que em generaven. Crec que és un dels molts factors m'han ajudat al fet que prefereixi llegir gènere fantàstic davant altres tipus de literatura i  que sigui seguidor de sèries televisives que tenen un perfil semblant.

No soc un gran coneixedor de l'obra de Richard Matheson. Em sembla que no he llegit cap de les seves novel·les, però sí molts dels seus relats, sobretot en format audiollibre. Com em passa amb Philip K.Dick, conec més les seves històries per les adaptacions  al format audiovisual que per la seva obra literària. Serveixin com a exemple Soc llegenda, L'home minvant, El diable sobre rodes, L'últim esglaó, Més enllà dels somnis...  Moltes d'aquestes novel·les han estat publicades en català per l'editorial Laertes. En l'antologia  que tractem avui trobarem sis relats d'aquest prolífic autor, de temàtica molt diferent, però que presenten sempre l'estructura típica dels episodis d'aquesta emblemàtica sèrie: plantejament intrigant i resolució final sorprenent.

Començaré pel vessant més crític. Alguns pateixen el problema típic de les obres especulatives escrites fa molts anys: han envellit malament. Sigui pel que plantegen o per com ho plantegen. Tot i això,  són fàcilment adaptables a la nostra realitat. De fet, dos dels relats, Botó, botó (un dels que m'agrada més) i Acer han estat modificats en els darrers anys per transformar-los en pel·lícules protagonitzades per estrelles de Hollywood.

Segurament el més emblemàtic i conegut del llibre és Malson a 20.000 peus (fins i tot els Simpsons l'han versionat). Aquest estic bastant segur que el vaig veure i és dels que em va deixar amb més mal cos. 

Cada relat ha estat traduït per una persona diferent. En principi pensava que potser es notaria molt la diferència de la mà del traductor, però no ha estat així. L'alineació és d'habituals del gènere en català: Eduard Castanyo, Edgar Cotes, Anna Llisterri, Scherezade Surià, Martí Sales i Marina Espasa.

Recomano la lectura als nostàlgics i també a aquelles persones que vulguin descobrir a un autor especial i amb molta inventiva. Crec que pot ser una bona porta d'entrada a la seva obra.

Acabo amb una menció a la feina de l'editorial Laertes en la seva col·lecció L'arcà,  traduint al català molts clàssics del gènere com Lovecraft, Adams, Howard, Poe o el mencionat Matheson. No serà la darrera novel.la d'aquesta editorial que comentaré per aquí. Ja en tinc una de preparada.

Ciutat - Clifford D.Simak

Ja he comentat altres vegades  que com a lector de ciència ficció em fa molt feliç el boom de traduccions al català de novel·les de gènere d'aquest darrer any. Hi ha hagut una coincidència afortunada d'una aposta d'editorials més generalistes per la ciència ficció, la consolidació d'editorials que ja fa una anys que treballen amb el gènere i l'aparició d'un parell d'editorials que es centren en la ciència ficció en català: Mai més i Chronos, protagonista de l'entrada d'avui. L'objectiu d'aquesta editorial és publicar clàssics de la ciència ficció que no hagin estat mai publicats en català, i la seva primera elecció ha estat Ciutat, de Clifford D. Simak, amb traducció de Scherezade Surià.

Llegir històries antigues de ciència ficció té un cert risc; algunes no envelleixen bé i els aspectes especulatius a nivell social i tecnològic poden tenir molt poca  cosa a veure amb un  lector actual. Si a més és una història que ja havies llegit abans el risc encara és major, és habitual que els bons records que tens canviïn. Per sort en aquest cas no he tingut aquesta sensació, i he gaudit molt de la novel·la. 

Hi ajuda l'estructura en forma de relats estil fix-up, un format amb el que connecto molt. També ajuden les introduccions a cada relat que els analitzen com si fossin llegendes o mites del món dels gossos, intentant discernir si el que expliquen les històries va ser verídic o és una invenció. És un joc metaliterari força interessant, tot i que potser funcionarien més com a epíleg del relat que com a pròleg, ja que en alguns casos avancen massa el contingut de la història, pel meu gust. Jo us aconsellaria que les llegíssiu desprès, crec que dóna més joc.
Mitjançant les nou històries que conté el llibre assistirem com a testimonis al lent declivi de la civilització humana i a l'aparició de la cultura dels gossos que quedarà com a hereva del planeta. La cultura dels gossos apareix gràcies a unes modificacions anatòmiques que els permeten la parla (i que desprès es transmeten misteriosament a la descendència...Lamarck estaria content) i a la presència dels robots que els ajuden en la manipulació d'objectes i eines i els fan de mainadera quan són cadells. Un d'aquests robots, en Jenkins, és un dels fils conductors, i és tant o més carismàtic que els que va crear el mestre Asimov, que aquest any 2020 hagués fet 100 anys i que era un admirador de l'obra de Simak. 

No espereu una història d'acció, la novel·la té un to molt tranquil, tot i que emocionant, i genera molts moments de reflexió referents a la nostra espècie: l'aparició inevitable de la violència, la necessitat de la interacció social, la transcendència... potser amb un to una mica innocent, fruit de l'època en que van ser escrits els relats. 

També he de dir que m'ha costat una mica entrar en la dinàmica que proposa l'autor, no recordo que em passés la primera vegada que el vaig llegir, i fins al tercer relat no he acabat de deixar-me portar per les històries. A partir d'aquest moment, però, crec que l'he gaudit més que fa uns anys.
La història durant molt temps va estar formada només per vuit relats, però per fer un homenatge al un dels seus editors  li van demanar que escrigués un novè relat més de 20 anys desprès de que es publiqués l'obra. Entenc que aparegui en una nova edició i traducció com és aquest projecte, però potser m'agrada més com queda tancada la història desprès del vuitè. 
En definitiva, una lectura totalment recomanable, que fa pensar, que enganxa i que deixa moltes intrigues obertes que difícilment podrem resoldre. Un encert que aquesta sigui la primera obra publicada per la editorial Chronos, espero amb ganes els seus nous projectes.