dissabte, 26 de març de 2022

Zoo City - Lauren Beukes

Després de Les Lluminoses en l'editorial Mai Més han decidit continuar publicant l'obra de Lauren Beukes amb Zoo City, novel·la guanyadora del Premi Arthur C Clarke el 2011. Com en l'anterior novel·la, la traducció va a càrrec de Lluís Delgado i la il·lustració de la portada és de Ricard Efa

És una novel·la força interessant, encara que pel meu gust no tan rodona com Les Lluminoses, segurament perquè trobo que està una mica descompensada. M'ha interessat molt més l'ambientació i el worldbuilding que la trama principal de la història, i això fa que no l'acabi de valorar com a excel·lent.
La protagonista és la Zinzi, una jove peculiar i amb força matisos que, després d'algunes decisions equivocades, acaba a la presó. En el món que ens presenta Beukes quan una persona delinqueix esdevé animalada, estableix una relació física i espiritual amb un animal determinat, que li proporciona alguna mena de poder màgic. En el cas de la Zinzi, la relació que té amb el peresós li permet resseguir els fils que uneixen les persones i els seus objectes perduts, i així trobar-los. Aquesta activitat no acaba de proporcionar-li suficients ingressos i, per poder pagar els deutes, malgrat algunes reticències, ajuda a un estafador a buscar occidentals ingenus a qui prendre els diners que els sobren. Zoo City és el nom del barri marginal on viuen els animalats i les seves famílies, en unes condicions que deixen molt a desitjar, fet que li permet a l'autora tractar temes com la segregació i la discriminació.

La trama principal comença quan un famós productor musical contracta la Zinzi per trobar una de les seves noves perles, que porta uns dies desapareguda. La història és una barreja de novel·la de detectius i de  fantasia urbana. Seguirem les investigacions de la Zinzi mentre coneixerem els diversos ambients de la ciutat, dels més luxosos i moderns als més foscs i marginals. Com he comentat abans, la part de la investigació i la resolució de la trama no m'ha interessat massa, i fins i tot la considero un pèl precipitada. Tampoc ajuden algunes escenes d'acció que si no hi haguessin estat ni la trama ni l'ambientació s'haurien vist afectades.
Ara bé, l'ambientació m'ha semblat fascinant. Donen molt joc els diferents animals que presenta i les propietats que confereixen. 

A més, tot i que és un fenomen global, és molt interessant veure'l en una ambientació sud-africana, on es barreja aquest nou misteri amb el misticisme i els ritus d'algunes de les cultures de la zona. No hauria tingut tanta gràcia la història ubicada en un entorn del primer món.
També valoro positivament com l'autora introdueix el lector en l'escenari. La informació arriba en petites dosis, però va arribant i és fàcil deixar-se portar. Donen molt joc els diferents formats allunyats de la història principal que afegeix Beukes per ajudar a l'ambientació: articles, entrevistes, extractes de documentals... aquest recurs acostuma a agradar-me i no m'hagués molestat gens que n'hi hagués més. 

En definitiva, una història de detectius amb una ambientació de fantasia urbana i màgia, entretinguda, divertida i amb un ritme alt, que té com a punt fort l'ambientació més que no la trama en si. M'he quedat amb ganes de conèixer moltes més coses sobre els animalats, tant de bo recuperi aquest univers en futures novel·les.

dimecres, 23 de març de 2022

Sobre Hormigas y Dinosaurios - Liu Cixin

Siempre celebro que aparezcan historias nuevas de Liu Cixin, aunque sean de las primeras que escribió y no sean tan redondas como la Trilogía de los Tres Cuerpos, ni los relatos de La Tierra Errante. Es el problema de que un autor que tiene tanta tirada mediática y un público abundante y con ganas de leer sus historias lleve tanto tiempo sin escribir nada nuevo, que se publican sus primeras obras y observas su evolución como escritor, pero a la inversa.

Sobre hormigas y dinosaurios tampoco se puede considerar una obra nueva del todo. Es una novela corta que está basada en el relato del mismo nombre que aparecía en la versión en inglés de la antología La Tierra Errante, pero que no estaba incluido en la versión española que publicó NOVA. Me di cuenta y me sorprendió, pero no le di más importancia, ya que el relato no era de los mejores de la colección.
La historia trata sobre la relación de simbiosis que se establece entre las hormigas y algunos dinosaurios que habitaban nuestro planeta durante el Cretácico. Unas ofrecen la mano de obra abundante y la precisión y los otros las ideas y la imaginación. La consecuencia de esta entente es la aparición de dos civilizaciones que pasaran por diversas épocas hasta llegar a la era de la información en la que existen ordenadores, satélites, energía nuclear, y, como no, armas capaces de destruir el planeta. Como en todas las relaciones, habrá altibajos y algunos conflictos, y no siempre los artrópodos y los réptiles remaran hacia el mismo lado ni coincidirán en lo que es lo mejor para su sociedad y su planeta.

Creo que esta nueva revisión de la historia le ha sentado bien; matiza algunas partes de la trama y alarga la parte inicial de la relación, justificando mucho más la necesidad que tienen cada uno del otro. Funciona mucho más como fábula con moraleja que como historia de ciencia ficción. Tiene ideas interesantes, después de todo estamos hablando de Liu Cixin, pero no me ha convencido la visión tan antropocéntrica de la historia, tanto en las motivaciones e intereses de los protagonistas como en las semejanzas del proceso evolutivo de las civilizaciones con la nuestra. 

En definitiva, una historia ligera con algunas ideas  interesantes y con el estilo típico de Liu Cixin, pero que funciona mucho más como moraleja y como advertencia (y más en los tiempos que corren) que como historia de ciencia ficción. Los fans del autor la van a disfrutar, sus detractores no cambiarán de opinión.

diumenge, 20 de març de 2022

Neverwhere - Neil Gaiman

NOTA: Aquesta és una entrada que fa un parell d'anys vaig publicar en castellà i que he traduït a causa la publicació de la novel·la Neverwhere en català per l'editorial Obscura, amb traducció de Lluís Delgado. 

A l'entrada que vaig publicar fa poc sobre Mites Nòrdics comentava el fet que darrerament no estic connectant amb l'obra literària de Neil Gaiman. Vaig investigar quins eren els seus projectes futurs, per veure si aquesta tendència podia canviar, i vaig veure que estava en procés d'escriptura de The seven sisters, una història ubicada a l'univers de Newerwhere. Aquesta novel·la, una de les primeres que va escriure l'autor ja fa gairebé vint-i-cinc anys, em va passar desapercebuda al seu moment. Els habituals ja coneixeu la meva mania completista, així que vaig decidir comprar Neverwhere en previsió de llegir la seva continuació, i veient els comentaris elogiosos va pujar ràpidament llocs a la pila (i també perquè tenia ganes de treure'm cert mal sabor de boca que em van deixar les últimes novel·les que vaig llegir d'aquest autor). Considero que la nostra relació està restablida en bons termes, i no puc fer més que recomanar-vos la lectura d'aquesta novel·la.

El gènere en què encaixa amb més facilitat aquesta història és el de la Fantasia Urbana, que barreja aspectes del món real modern amb situacions, personatges i escenaris de to fantàstic. En aquest gènere Gaiman se sent com peix a l'aigua, i aquesta novel·la és un clar exemple de la seva capacitat imaginativa i de la seva facilitat per sorprendre el lector.

La premissa de la història és l'existència d'un Londres subterrani desconegut i amagat pels habitants de la capital anglesa. En aquest hàbitat estrany conviuen personatges pintorescs i carismàtics, agrupats en una mena de feus independents i amb relacions polítiques de caràcter variable. És un ambient molt divers i perillós, amb una presència molt important de la màgia i els fets sobrenaturals. La trama comença quan la jove Porta, escapant d'uns assassins implacables, apareix ferida al Londres de la superfície en el moment que Richard i la seva promesa es dirigeixen a un sopar molt important pel seu futur. Richard decideix socórrer la jove ferida, involucrant-se així en una història que el superarà. Seguirem els passos d'aquests dos protagonistes mentre coneixem els secrets, les lleis, els habitants i els múltiples escenaris del Londres subterrani.

He de reconèixer que la trama principal m'ha deixat força fred, i que no m'importava gaire el que els passés als dos protagonistes. El que jo volia (i continuo volent dies després d'acabar la lectura) era continuar viatjant pel món subterrani i conèixer-ne més detalls. Això és el que he gaudit més, els detalls. Detalls de l'ambientació i dels diferents i variats escenaris, personatges interessantíssims dignes de protagonitzar relats o novel·les curtes i que tenen una presència molt poc rellevant a la trama, l'ús de la màgia que no s'explica, però que sembla que tingui tot el sentit del món, les normes de comportament a cada moment, la forma de mercadejar... Aquestes petites pinzellades, de les quals el llibre n'està ple, són les que m'han enganxat totalment a la lectura. Gaiman va malbaratant idees sense aprofundir en excés, les va deixant anar com si no tinguessin importància, però crec que són la carcassa principal d'aquesta novel·la.

Aquesta excel·lent ambientació va acompanyada d'alguns personatges excepcionals. No els dos protagonistes, que em deixen una mica indiferent, però si alguns dels secundaris: la Caçadora, el Marquès de Carabás, el vell Bailey... No obstant això els millors són els malvats, Croup i Vandemar, una parella de canalles carismàtica. Són cruels, sàdics, bruts, no tenen cap matís de gris, són dolentíssims... però no pots evitar agafar-los cert afecte.

L'edició que he comprat inclou com a colofó ​​l'entretingut relat Com el Marqués va recuperar el seu abric, que ens ajuda a aprofundir més a l'escenari i que ens presenta alguns personatges que espero que tinguin protagonisme a The Seven Sisters. Encara que em temo que haurem d'esperar força, no hi ha portada ni data de llançament confirmada. M'he quedat amb més ganes de Gaiman. American Gods m'està fent ullets des de la prestatgeria demanant una relectura...

dissabte, 5 de març de 2022

La sabiduría de las multitudes - Joe Abercrombie

NOTA: Hoy comentaré La sabiduría de las multitudes, la tercera parte de la trilogía La era de la locura, de Joe Abercrombie, publicada en castellano por Lee Runas con traducción de Manu Viciano. No va a haber spoilers de esta novela, pero sí que puede que comente alguno de los hechos narrados en las dos anteriores. Si no las has leído, te aconsejo que lo hagas y que dejes de leer esta entrada en este punto.

Después de haber leído toda la producción de Abercrombie ubicada en El Círculo del Mundo considero que el máximo spoiler que puede existir es directamente el nombre del autor en la portada. Ya sé que voy a encontrar violencia, barro y sangre, que los personajes lo van a pasar mal, que van a traicionar y a ser traicionados. Y sabiéndolo, me lo paso igualmente bien con la lectura e incluso algunas sorpresas no las veo venir. Es un maestro en este tipo de productos.
La sabiduría de las multitudes comienza con el regreso del triunfal rey Orso a Adua después de la batalla en la que ganó a las fuerzas de los nobles que querían arrebatarle el trono. Poco dura la alegría en las novelas de Abercrombie. Cuando llega a la capital, la encuentra en las manos de las fuerzas revolucionarias que quieren un cambio de sistema político y rápidamente es apresado. Reconozco que me ha sorprendido la rapidez con la que cambia el paradigma respecto al final de la novela anterior. Me pareció en principio un poco brusco, pero una vez terminada la novela, creo que es una decisión acertada.

Como pasó después de la revolución francesa, comienzan unas brutales purgas tanto de linaje como ideológicas, entre las cuales nuestros protagonistas tendrán que hacer equilibrios para sobrevivir. Esta parte es la que menos me ha convencido de la novela, por reiterativa.
La conclusión de la trilogía me ha convencido aunque algunas sorpresas las había visto venir. Me ha gustado que, aunque el final es satisfactorio y todo queda bien cerrado, queden varios hilos pendientes de los que puede sacar nuevas historias tan interesantes como esta, aunque me parece que su próximo proyecto no estará relacionado con El Círculo del Mundo.
Me atrevería a decir que se detecta una evolución en su forma de escribir. En esta trilogía se nota más que en sus obras anteriores que trabajó de editor y montador de productos audiovisuales: escenas más cortas, muchos narradores, escenas narradas desde diferentes puntos de vista... El ritmo es endiablado y eso ayuda a que la historia sea muy entretenida. Me quedo con la sensación de que se ha vuelto un poco más sádico con sus personajes, se lo hace pasar realmente mal. Y tampoco recordaba que el humor ácido sea tan importante en sus anteriores historias.

La construcción de los nuevos personajes es destacable, así como la presencia relevante de protagonistas femeninas. Me hubiese gustado que los antiguos protagonistas apareciesen más en la trama, pero creo que ha gestionado bien la mezcla de generaciones y de sus diferentes visiones del mundo, y ha conseguido dar buenos finales a personajes con los que disfrutamos tanto en sus anteriores novelas.

En definitiva, no puedo hacer nada más que recomendaros la lectura de esta novela. Es Abercrombie en estado puro: historias adictivas y entretenida con un ritmo alto, escenas trepidantes, personajes carismáticos, intrigas políticas, traiciones y más traiciones, sangre, barro y, en esta trilogía, también  humo y hollín. Esperamos con muchas ganas su próximo libro.

dijous, 3 de març de 2022

The Kaiju preservation society - John Scalzi

Cuando necesito lecturas entretenidas, ligeras y desengrasantes John Scalzi es una de mis primeras opciones. Siempre he considerado que es un escritor honesto; vende un estilo de producto y no se esconde de ello. Después de leer las notas finales de The Kaiju preservation society, me reafirmo y lo admiro un poco más. 

En la parte final de la novela reconoce que tenía pensado escribir una historia un poco más profunda, incluso la tenía en un estado bastante avanzado, pero en las circunstancias derivadas de la pandemia no ha podido terminarla en condiciones y lo que le ha apetecido es escribir este blockbuster. No seré yo quien se lo critique. Salvando las distancias, me han pasado cosas parecidas en varios aspectos de mi vida durante estos meses tan asquerosos.
El protagonista es un joven que, debido a la pandemia, se queda sin su trabajo y acaba repartiendo comida a domicilio. En una de sus entregas coincide con un antiguo amigo que le ofrece un trabajo en una sociedad que se dedica a preservar los derechos de los animales. Nuestro protagonista acepta antes de conocer que los animales en cuestión son reptiles gigantescos estilo Godzilla, y que no viven exactamente en nuestro planeta, sino en uno parecido pero situado en un universo paralelo. Seguiremos a nuestro protagonista mientras conoce las reglas de su nuevo trabajo, la ecología y los peligros de esta tierra alternativa, mientras crea vínculos con  sus peculiares compañeros, y, como no, mientras descubre la biología y fisiología de los animalitos que protege esta particular sociedad.

La sinopsis es honesta y ofrece lo que promete. El libro es una gamberrada bastante divertida y entretenida que seguramente nadie se atrevería a publicar si no la hubiese escrito Scalzi. Con esto no quiero decir que no tenga mérito. La historia está aderezada con aventuras locas, diálogos ingeniosos y situaciones rocambolescas que son marca de la casa de este autor, y que considero que son muy difíciles de idear y de conjuntar con gracia y sin resultar pesado, como me ha pasado con otras obras del autor. Eso si, no es una novela que deje poso.
Es de las primeras historias que leo en la que la pandemia y todas nuestras actividades relacionadas con ella están presentes: mascarillas, vacunación, medidas preventivas... Es un ingrediente con el que tendrán que lidiar los autores y autoras que intenten narrar una historia situada a principios de la segunda década del siglo XXI.

En definitiva, una historia con los ingredientes típicos de la obra de este autor: acción, humor, muchos diálogos..., con el añadido de los monstruos gigantes. Seguramente es un poco más ligera que sus últimas novelas, pero  es una lectura que recomiendo para momentos desengrasantes entre otras historias más densas.