dissabte, 7 de juliol de 2018

Tres novelas breves - III

Hoy toca otra entrada sobre uno de mis formatos preferidos, la novela breve. Acostumbro a realizar estas entradas agrupando novelas breves de la misma editorial, pero en este caso las tres que voy a comentar sólo tienen en común su longitud. 

He tenido un problema con El Cirujano, de Carlos Pérez Casas, no relacionado con la lectura en sí misma. No recordaba que ya había leído una obra del mismo autor, El señor es mi pastor (muy entretenida, por cierto, no sé porqué no relacioné el nombre del autor con la obra). La novela esta situada en el mismo universo, pero en una época posterior, por tanto, algunas de las sorpresas que proporciona la historia ya las sabía. Intentaré que mi valoración no se vea afectada por este hecho.
La historia tiene un ritmo trepidante, demasiado me atrevería a decir, de forma que la acción tiene tanto peso que no profundiza en la ambientación. Y es una lástima, porque el universo que propone el autor es muy interesante. Un científico denominado el Cirujano ha hecho posible la transmisión de la mente de una persona a un nuevo cuerpo, y, por tanto, la inmortalidad. Esta premisa la podemos encontrar de manera parecida pero diferente en Carbono Alterado, de Richard Morgan o en Mala Racha, de José Antonio Cotrina, pero aquí el autor muestra mucha más mala leche y trata (de forma demasiado superficial en mi opinión) el secuestro y tráfico de cuerpos.
La trama comienza cuando El Cirujano es atropellado por accidente, y, antes de morir, revela al protagonista de la historia (que precisamente le estaba persiguiendo) un secreto que puede empañar su legado. A contrarreloj el protagonista intentará descubrir las claves de este secreto. Como he comentado anteriormente, la elección de la acción y el ritmo frenético (con un toque de investigación) frente a la especulación creo que no ayuda a la historia, pero es una sensación muy personal, y la lectura en general es ágil y entretenida.

El protagonista principal de Otro tiempo, de Raelana Dsagan es Axel, el único habitante humano y por tanto responsable de una instalación minera en un remoto planeta. El peso que tiene en la  ambientación la soledad y las rutinas personales y el tono introspectivo del principio de la historia me ha gustado mucho. Su monótona y programada vida se ve alterada cuando detecta y rescata a una nave averiada, cuya tripulación está en hibernación. 
La historia va alternando el punto de vista de Axel y el de los tripulantes de la nave antes de llegar a la situación en la que los encontrará Axel. Sin entrar mucho en spoilers, la autora plantea un misterio en forma de interacciones y alternativas temporales que como planteamiento me ha parecido interesante, pero que no me ha acabado de enganchar ni de convencer a nivel de desarrollo de la trama ni a nivel de resolución. Me ha parecido un poco confuso. Me encantan las historias de alternativas temporales, pero no he llegado a conectar con esta y no he conseguido entrar en el juego que propone la autora, aunque le reconozco el mérito del planteamiento.

Proyecto Alfa de Caryanna Reuven me ha sorprendido gratamente porque es una historia en cierto modo predecible, ves venir por dónde van a ir los derroteros, pero la autora consigue con su estilo y con algunos detalles mantenerte enganchado a la lectura. Cuidado, que sea predecible no significa que sea una historia sencilla; la novela trata sobre temas de identidad, clonación, discriminación,  supervivencia, aprendizaje, superación...es muy completa.
En el marco de una investigación sobre clonación y aprendizaje, Alisa, una de las científicas responsables del programa, ha sido clonada tres veces. Uno de los sujetos de investigación, Alfa, está llegando a cotas de aprendizaje sorprendentes. La nave en la que está ubicado el proyecto de investigación es atacada y cae a la superficie del planeta alrededor del cual estaba orbitando. Alfa y Alisa sobreviven al ataque, y deberán cooperar y superar las barreras que las  separan para seguir vivas.
Me ha gustado el planteamiento, la caracterización y la evolución de los personajes, y como la autora consigue tocar aspectos sociales y sentimentales de una forma tan satisfactoria. No es lo primero que leo de esta autora, y estoy convencido de que no será lo último.

diumenge, 1 de juliol de 2018

El món fosc. Talps - Jordi de Manuel

En Jordi de Manuel té el dubtós honor de ser l'escriptor (masculí) en català que més ha aparegut en el blog. Estic sempre pendent de les novetats que escriu, així com de les seves publicacions a les xarxes ( tenim diverses coses en comú: aficions, formació i vocació). La seva prosa elegant m'agrada molt, i li admiro la capacitat de fer les coses bé en diversos registres literaris, principalment la novel·la negra i la ciència ficció.
En la novel·la de la que parlarem avui, El Món fosc. Talps, l'he descobert com a autor encarat al públic juvenil.  
La novel·la està situada en un futur llunyà, en un món subterrani, dividit en diverses nacions que sovint estan en guerra les unes amb les altres. En aquest sistema quasi tancat els talps són la font principal de proteïnes i són criats en granges. La tecnologia relacionada amb els robots ha estat eradicada del regne subterrani degut a antics conflictes. Els protagonistes són un grup d'adolescents que troben un vell robot, i, ajudats per un dels seus professors, seguiran les seves indicacions per intentar sortir del seu món subterrani i resoldre alguns interrogants del seu passat i de les costums del seu poble.
En Jordi comentava en el blog de Jordi Cervera que havia estat dubtant si encarar la història que tenia en ment cap a un públic adult o cap a un públic juvenil. No sé si la tria al final serà acertada i agradarà a aquest tipus de públic, crec que els misteris que planteja, els personatges i la història a mi m'haguessin encantat en el seu moment, però també sé que hi ha molta literatura d'aquest estil, sovint traduïda i amb molta publicitat darrera. En Jordi juga amb l'avantatge que coneix de prop els possibles lectors i els seus gustos. Espero que tingui sort, i si teniu fill/es, nebots/des, fillols/es que els agradi la lectura i les ciències i que estiguin fent ESO, és una novel·la que crec que els pot agradar molt com a lectura d'estiu.
Pel que fa al públic adult, és una novel.la entretinguda amb un ritme molt alt  i que es llegeix amb molta agilitat, ideal per aquelles situacions de lectura interrompuda que es donen en aquestes èpoques (piscines, platges,...). A nivell personal m'hagués encantat que l'autor hagués aprofundit en alguns aspectes ecològics i sociològics del món subterrani i en algunes motivacions dels personatges, però el ritme de la història no ho permet sense fer un llibre molt més llarg, i no soc pas el públic objectiu de la història. Em quedo amb les ganes de saber com hagués encarat la història pensada per un públic adult, i tinc la sensació que en Jordi ha hagut de fer algunes "retallades" dins la trama per adaptar-se al públic objectiu.
Tot i això són d'agrair alguns aspectes científics cuidats, com el predomini de certes anomalies genètiques degut a l'endogàmia. Com acostuma a fer, hi ha referències i picades d'ull més o menys ocultes dins de la seva novel.la, que els lectors amb més bagatge de ciència ficció trobaran fàcilment. Com que algunes van relacionades amb els robots d'Asimov, m'hi he sentit força representat. 

Considero que la història acaba de manera satisfactòria i es pot llegir de manera independent, però en Jordi té pensat escriure una trilogia en aquesta ambientació. La segona novel.la s'anomenarà La ciutat del Cel. Porcs, i la tercera La llum de Gaia.Rates. 
Però el projecte és una mica més complet, encara. Alguns dels relats i novel.les publicades (com El cant de les Dunes o més tangencialment L'olor de la pluja) i per publicar d'en Jordi també van relacionades amb els successos narrats en El món fosc.Talps. Úrsula K.Le Guin tenia el seu Ekumen, Mike Resnick el Birtright universe, Marc Pastor el Corvovers, John Varley els 8 móns... al Jordi se li gira feina pensant un nom ben atractiu per aquest paraigua que inclou la seva obra de ciència ficció. No dubto que se'n sortirà.