En la novel·la de la que parlarem avui, El Món fosc. Talps, l'he descobert com a autor encarat al públic juvenil.
La novel·la està situada en un futur llunyà, en un món subterrani, dividit en diverses nacions que sovint estan en guerra les unes amb les altres. En aquest sistema quasi tancat els talps són la font principal de proteïnes i són criats en granges. La tecnologia relacionada amb els robots ha estat eradicada del regne subterrani degut a antics conflictes. Els protagonistes són un grup d'adolescents que troben un vell robot, i, ajudats per un dels seus professors, seguiran les seves indicacions per intentar sortir del seu món subterrani i resoldre alguns interrogants del seu passat i de les costums del seu poble.
En Jordi comentava en el blog de Jordi Cervera que havia estat dubtant si encarar la història que tenia en ment cap a un públic adult o cap a un públic juvenil. No sé si la tria al final serà acertada i agradarà a aquest tipus de públic, crec que els misteris que planteja, els personatges i la història a mi m'haguessin encantat en el seu moment, però també sé que hi ha molta literatura d'aquest estil, sovint traduïda i amb molta publicitat darrera. En Jordi juga amb l'avantatge que coneix de prop els possibles lectors i els seus gustos. Espero que tingui sort, i si teniu fill/es, nebots/des, fillols/es que els agradi la lectura i les ciències i que estiguin fent ESO, és una novel·la que crec que els pot agradar molt com a lectura d'estiu.
Pel que fa al públic adult, és una novel.la entretinguda amb un ritme molt alt i que es llegeix amb molta agilitat, ideal per aquelles situacions de lectura interrompuda que es donen en aquestes èpoques (piscines, platges,...). A nivell personal m'hagués encantat que l'autor hagués aprofundit en alguns aspectes ecològics i sociològics del món subterrani i en algunes motivacions dels personatges, però el ritme de la història no ho permet sense fer un llibre molt més llarg, i no soc pas el públic objectiu de la història. Em quedo amb les ganes de saber com hagués encarat la història pensada per un públic adult, i tinc la sensació que en Jordi ha hagut de fer algunes "retallades" dins la trama per adaptar-se al públic objectiu.
Tot i això són d'agrair alguns aspectes científics cuidats, com el predomini de certes anomalies genètiques degut a l'endogàmia. Com acostuma a fer, hi ha referències i picades d'ull més o menys ocultes dins de la seva novel.la, que els lectors amb més bagatge de ciència ficció trobaran fàcilment. Com que algunes van relacionades amb els robots d'Asimov, m'hi he sentit força representat.
En Jordi comentava en el blog de Jordi Cervera que havia estat dubtant si encarar la història que tenia en ment cap a un públic adult o cap a un públic juvenil. No sé si la tria al final serà acertada i agradarà a aquest tipus de públic, crec que els misteris que planteja, els personatges i la història a mi m'haguessin encantat en el seu moment, però també sé que hi ha molta literatura d'aquest estil, sovint traduïda i amb molta publicitat darrera. En Jordi juga amb l'avantatge que coneix de prop els possibles lectors i els seus gustos. Espero que tingui sort, i si teniu fill/es, nebots/des, fillols/es que els agradi la lectura i les ciències i que estiguin fent ESO, és una novel·la que crec que els pot agradar molt com a lectura d'estiu.
Pel que fa al públic adult, és una novel.la entretinguda amb un ritme molt alt i que es llegeix amb molta agilitat, ideal per aquelles situacions de lectura interrompuda que es donen en aquestes èpoques (piscines, platges,...). A nivell personal m'hagués encantat que l'autor hagués aprofundit en alguns aspectes ecològics i sociològics del món subterrani i en algunes motivacions dels personatges, però el ritme de la història no ho permet sense fer un llibre molt més llarg, i no soc pas el públic objectiu de la història. Em quedo amb les ganes de saber com hagués encarat la història pensada per un públic adult, i tinc la sensació que en Jordi ha hagut de fer algunes "retallades" dins la trama per adaptar-se al públic objectiu.
Tot i això són d'agrair alguns aspectes científics cuidats, com el predomini de certes anomalies genètiques degut a l'endogàmia. Com acostuma a fer, hi ha referències i picades d'ull més o menys ocultes dins de la seva novel.la, que els lectors amb més bagatge de ciència ficció trobaran fàcilment. Com que algunes van relacionades amb els robots d'Asimov, m'hi he sentit força representat.
Considero que la història acaba de manera satisfactòria i es pot llegir de manera independent, però en Jordi té pensat escriure una trilogia en aquesta ambientació. La segona novel.la s'anomenarà La ciutat del Cel. Porcs, i la tercera La llum de Gaia.Rates.
Però el projecte és una mica més complet, encara. Alguns dels relats i novel.les publicades (com El cant de les Dunes o més tangencialment L'olor de la pluja) i per publicar d'en Jordi també van relacionades amb els successos narrats en El món fosc.Talps. Úrsula K.Le Guin tenia el seu Ekumen, Mike Resnick el Birtright universe, Marc Pastor el Corvovers, John Varley els 8 móns... al Jordi se li gira feina pensant un nom ben atractiu per aquest paraigua que inclou la seva obra de ciència ficció. No dubto que se'n sortirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada