dimecres, 25 de juliol de 2018

El conte de la Serventa - Margaret Atwood

Aquest estiu he d'estar a casa més del que m'agradaria, i per passar l'estona m'estic posant al dia en pel·lícules i sèries que, durant el funcionament habitual del curs, no he pogut gaudir. També  feia molt temps que volia llegir El conte de la Serventa de Margaret Atwood, i vaig tenir molts dubtes de començar a veure la sèrie sense haver llegit prèviament el llibre. Vaig pensar que desprès, coneixent els punts principals de la trama, em faria una certa mandra. El que he acabat fent és simultaniejar els dos productes: vaig començar per la sèrie, però a mig fer vaig voler veure com descrivia l'autora el que reflectien les imatges a la pantalla. El primer que us diré és que us recomano els dos productes, que el llibre és millor (tòpic del dia) i que crec que, si no coneixeu ni el llibre ni la sèrie, els gaudireu més si comenceu pel llibre. Jo he optat per la nova edició en català publicada per Quaderns Crema, amb traducció de Xavier Pàmies.

Com segurament ja sabreu, la novel·la és una distòpia que es basa en el fet que un grup ultraconservador pren el poder per la força a Estats Units i canvia les lleis instaurant una societat repressiva i militaritzada. Hi ha molts col.lectius afectats: els homosexuals, els intel·lectuals, alguns grups religiosos... però les principals víctimes són les dones, que veuen com els seus drets i les seves llibertats són gairebé eliminats. Degut a problemes ambientals i de contaminació la natalitat ha patit una forta davallada i gran part de la població és estèril. Les poques dones fèrtils són tractades com un recurs molt valuós, i algunes són lliurades/confiades als caps del partit en el poder per a que puguin tenir descendència. Són les serventes.

Una d'aquestes serventes, l'Offred, és qui ens explicarà en primera persona les seves experiències en un relat cru i asèptic. Mitjançant flashbacks ens explica com es va arribar a aquesta situació (potser en trauen més suc a la sèrie d'aquest recurs). L'Offred és una supervivent, una dona pragmàtica, no espereu pas una heroïna, em va deixar garratibat com reacciona a la maquinària repressiva basada en les cerimònies, els vestits i els rentats col·lectius de cervell. Una altra cosa que em va sobtar molt és la importància que dóna la protagonista a aquelles petites coses quotidianes que ara ja no pot fer, molt més que als grans ideals i llibertats que ha perdut.
Altres personatges de la història són el senyor i la senyora de la casa on viu l'Offred, altres membres del servei, i la seva família i amigues en els moments anteriors al canvi de règim. En el llibre, però, són tots personatges molt superficials, no s'hi aprofundeix gaire i tenen un paper força secundari. En la sèrie tenen papers molt més rellevants. Crec que és un encert en la sèrie que hagin canviat l'edat del matrimoni a qui serveix l'Offred fent-la molt més propera a l'edat de la protagonista, i també aplaudeixo que hagin incrementat la diversitat racial dins dels protagonistes, una diversitat que en el llibre no es fa present (o no l'he sabut veure). 
Hi ha un personatge, però, que em té fascinat i que té molta presència tant en el llibre com en la sèrie, mantenint de forma molt fidel els diàlegs orginals, la Tia Lydia. Les ties són dones ja madures que "ajuden" a les dones fèrtils a que aprenguin tots els rituals i mecanismes necessaris per a poder ser unes bones serventes. La barreja entre tendresa i crueltat, marcada per una fanatisme cec m'ha semblat fantàstica.

La novel·la es va escriure fa més de 30 anys i segurament no reflexa la situació social i política dels nostres temps, però fa que pensar. Què faríem nosaltres si les nostres llibertats s'anessin reduint progressivament? Protestaríem i sortiríem al carrer o faríem com la granota del conte a qui van pujant de mica en mica la temperatura de l'aigua de l'olla? Em quedo amb la sensació que un dels factors que afavoreix la presa del poder en la novel·la és el conformisme de la població (de moment no m'afecta...) i la por. I això és precisament el que no ha canviat.

En fi, una lectura totalment recomanable, amb una prosa atrapant i una ambientació i una protagonista d'aquelles que és difícil oblidar. Hauria de ser obligatòria a batxillerat. La sèrie també us la recomano. La primera temporada és molt fidel a la novel·la, però a la segona ja es comença a estirar massa el xiclet, i crec que canvia una mica la filosofia de la novel·la i l'evolució d'alguns personatges no és convincent. Però és un bon producte televisiu igualment.

Per acabar, a nivell de curiositat, tant en els llibres en castellà com en la traducció de la sèrie opten per Defred en lloc d' Offred. Vaig trobar molt interessant el punt de vistsa del traductor, Xavier Pàmies, en l' entrevista que li fa Miquel Codony pel Bilionauta.

Cap comentari:

Publica un comentari