diumenge, 20 de novembre del 2022

Bicho Hambriento - Carlton Mellick III

Siempre estoy pendiente de las novelas de Carlton Melick III que publica Orciny press. Me encantó La casa de las arenas movedizas y me sorprendió gratamente Matrioshka, pero no me atrevo a leer sus novelas directamente en inglés. Tiene demasiadas y, para ir sobre seguro, prefiero esperar al filtro de Hugo Camacho. 

Según el autor, Bicho Hambriento tiene una estructura de fix-up, un conjunto de relatos situados en el mismo universo y que comparten escenario y  personajes, pero que se pueden leer y disfrutar de manera independiente. Tengo algunas dudas con esta definición, ya que creo que no todos los relatos tienen peso suficiente para ser historias independientes, y están demasiado conectados entre ellos. Yo lo calificaría como una historia episódica, con muchos personajes que aportan su punto de vista y con algunos capítulos (para mí los mejores) que podrían ser calificados de relatos. Pero en el fondo da igual como definamos la estructura del libro; estoy convencido de que lo vais a disfrutar igualmente, como he hecho yo. De las tres novelas que he leído de Carlton Mellick es la más asequible y que creo que puede llegar a un mayor público. Me atrevería a clasificarla más como fantasía urbana que como bizarro. Me ha evocado en muchos momentos a historias de Gaiman o de Miéville.

Las historias se basan en la premisa de que la magia basada en hechizos existe, pero se paga un alto precio por utilizarla. Las personas que utilizan hechizos van sufriendo mutaciones en su cuerpo relacionadas con el sortilegio que dominan, hasta el punto que  desaparecen de nuestro plano de existencia y acaban residiendo todos en la ciudad de El culo del infierno. Además, el uso de la magia es altamente adictivo, de forma que algunos hechiceros tienen que asistir a sesiones parecidas a las de los alcohólicos anónimos. El humor tiene mucho peso dentro de la novela, es muy divertida. Con momentos crudos, pero utiliza el humor de una forma muy inteligente.
Aunque lo que le da más juego al autor es la variedad de los hechizos que presenta: desde los que pueden parecer inútiles como crear pasteles, hasta los más destructivos como el lanzamiento de relámpagos o de bolas de fuego. Me ha encantado el derroche de imaginación de los diferentes encantamientos y como los personajes los utilizan de forma tan diversa. 

En fin, que este autor me tiene ganado. Me gusta mucho su estilo narrativo, como consigue normalizar las situaciones más extrañas y como gestiona los giros y las sorpresas en la trama. Os la recomiendo encarecidamente.

dimarts, 8 de novembre del 2022

Compte! Conté contes! - Ivan Ledesma

Avui comentarem amb Ivan Ledesma el seu darrer llibre Compte! Conté contes!, una col·lecció de relats molt interessant que m'ha sorprès gratament, que he devorat en un parell de tardes i que m'ha deixat amb moltes ganes de llegir les seves novel·les. Us el recomano sense cap mena de dubtes, però m'estimo més que sigui ell qui us parli de les seves històries.

Ivan, t'agraeixo molt que responguis a aquestes preguntes. En la biografia que apareix en Compte! Conté contes!, llegeixo que has escrit relats, novel·les, guions cinematogràfics, històries infantils, còmic... Com t'ho fas per canviar de registre i ser tan multidisciplinari?
La base és no dormir gairebé mai i torna-se cada dia una mica més boig del que ja soc originalment. Amb poc temps per canviar el llenguatge que es fa servir en un registre o l'altre, i al final, respectant les normes de cada format, però intentant aplicar els punts forts dels uns als altres. Però la base, és tornar-se boig. Segur.

Hi ha algun format en el qual gaudeixis o et sentis més còmode escrivint?
Gaudeixo de tots. Però sempre dic que el guió (sigui de pel·lícula o de còmic) és una eina, una part d'una maquinària molt més gran, on el resultat final no depèn només de tu sinó que hi ha molta gent dins que pot opinar, modificar i fer que allò que tu has plantat s'assembli o no al que pretenies. I el llibre, en ser un format tancat, un fi en sí mateix, que va de la teva ment al lector, doncs sí que dona completament la teva visió. Si algú em vol conèixer com a autor, que llegeixi els llibres; si vol veure la meva feina com a guionista, és genial, però el resultat no és una cosa només meva, hi ha molta gent que ha participat i és un esforç comú.


Em fa la sensació que aquest llibre marxa una mica del que ofereix normalment l'editorial. Trobo que és un projecte molt personal que revisa part de l'obra d'un autor del país, i això és difícil de trobar. Ens pots explicar com va ser el procés de negociació i preparació del llibre?
Doncs no té gaire misteri. La Judit i el Sergi de Mai Més volien fer alguna cosa amb mi, perquè ens estimem molt. Jo soc molt fan de tot el que fan (especial menció a Pratchett, un deute ETERN que sortís en català gràcies al seu esforç). I a ells els hi agraden els meus llibres. Vam parlar d'opcions, i potser l'antologia de contes és un format arriscat, però també és una cosa que em venia molt de gust fer, i ells ho van acceptar, i que millor que fer-ho en tan excelsa comunitat com es Mai Més?

Hi ha molta part de la teva obra de narrativa breu o és només una petita mostra?
Hi ha una part, però no tota. Representa potser la meitat dels contes que he escrit, molts no han vist la llum mai, i d'altres han sortit a altres antologies.

Cada història de Compte! Conté contes!, ve precedida d'una breu introducció. En el primer relat, Peus de Porc, comentes que és la primera història que vas escriure que consideres amb cara i ulls. A partir d'aquesta, l'ordre en què presentes els relats en el llibre és cronològic?
No. De fet, jo vaig passar un munt de relats a en Sergi i li vaig dir: selecciona els que t'agradin o vegis que poden tenir una línia estilística que vulguis i posa l'ordre que creguis.
Que Peus de Porc, que és el més antic, sigui el primer és purament una decisió seva.

Molts dels relats que m'han agradat més els definiria com una barreja de fantasia urbana i terror, tot i que amb una presència important d'un humor fosc i cínic. Hi estàs d'acord?
Completament d'acord. L'humor és bàsic per enfrontar les pors. Viure ja fa por, i la nostra única eina final és no prendre'ns res seriosament. Al final, d'aquesta pel·lícula que tots vivim no en sortirem vius cap.

Et sents més còmode en algun tipus d'històries en concret o t'agrada experimentar?
A mi m'encanta el terror... Però cada llibre intento fer experiments, ja sigui de narrativa, de tipus de narrador, de personatges... I si em ve de gust qualsevol altre gènere no tinc cap problema en ficar-m'hi.

Crec que fins i tot el teu relat en Barcelona 2059, tot i estar ambientat en el mateix escenari de ciència-ficció que la resta, té alguns aspectes que podrien fer que el consideréssim com a terror. Com va ser l'experiència de compartir escenari amb diferents autors? Hi va haver molta coordinació?
Doncs déu-n'hi-do. Es van fer correus, coordinació de World Building, es van fer videotrucades amb tots els implicats als relats... Va ser una feinada bastant important per part de Mai més i dels autors per donar concordança amb tot el que implicava un llibre en el mateix univers especulatiu. I sí, el meu potser bascula una mica cap al terror. Només una mica, per això.

He detectat que alguns dels relats estan relacionats entre ells, i amb part de la teva obra anterior, especialment amb la novel·la Negorith com comentes en una de les introduccions. Creus que afegeix un punt més de gaudi al lector si ja era coneixedor de la teva obra? (jo els he gaudit sense tenir la referència, però a mi personalment els ous de pasqua i les relacions entre les obres d'un autor m'agraden molt).
Sí, és una afició que m'encanta com a lector, trobar relacions entre llibres i relats d'un mateix autor creant un univers propi, i fer-ho en el meu univers era molt llaminer. De fet, hi ha MOLTÍSSIMS detalls interconnectats, que gairebé ningú els troba... Per posar un exemple, el protagonista del meu relat de Barcelona 2059 és un secundari en el meu llibre El Ritus Circular. Això de moment, ningú m'ha dit que ho ha detectat, però hi és...

Noto una certa obsessió amb els assassins en sèrie?
El pitjor terror és el monstre real. Sí. Tinc un canal de youtube que es diu "Asesinos en Serio", on parlo dels assassins en sèrie que han transcendit a la cultura pop.

Vaja... no ho sabia. El buscaré. Molts dels relats m'han deixat amb ganes de saber molt més de l'escenari que presenten, i també amb molt mal cos. És un efecte buscat?
Clar, així sempre es pot tornar a aquest univers, i si el lector ho sap... doncs estarà encantat. Llibres com Negorith i El rito circular comparteixen univers, i hi ha personatges interconnectats... als fans d'un els encanta l'altre.

Quins autors consideres que han influït en la teva obra?
Buf, moltíssims. Intento estar en contínua evolució i per això s'ha de llegir sempre i no només el que tens a la zona de confort. Al terror de fora els clàssics com Stephen King, Clive Barker, Peter Straub, actuals com Maxime ChattamGrady HendrixJesus CañadasNieves Mories, també m'interessen d'altres gèneres o que fan híbrids com Martín Piñol o Joan Lluis Lluís. A la fantasia dark autors com Ferran VarelaJoe Abercrombie, o el ja mencionat Terry Pratchett, Douglas Adams, Asimov... Ja et dic, moltíssims, hauria de fer una llista interminable.

Com veus el panorama de la literatura de gènere en català? Algun autor o autora a qui segueixis especialment?
Doncs mira, n'hi ha un munt, des de tòtems com Salvador Macip, el nomenat Martín Piñol, Carme Torras o Ricard Ruiz, fins a gent molt interessant com Quim Gomez, Laura Tomàs, Enric Hercé... Podria també fer una llarga llista. Crec que el moment d'eclosió de veus assentades i noves és molt interessant.

En quins nous projectes estàs treballant? 
Soc una mica caos, sobretot en el tema llibres: en tinc quatre començats, i veurem si n'enllesteixo un parell aquest any. També treballo en un nou còmic de terror i en un parell de pel·lícules, però d'aquestes no es pot dir res, perquè fins que no surten hi ha la llegenda que si es parla queden maleïdes...

Doncs no en parlem més i toquem fusta. Moltes gràcies per les teves respostes, Ivan, i molta sort en els teus nous projectes.

dissabte, 5 de novembre del 2022

Neom - Lavie Tidhar

Lavie Tidhar es uno de los autores a los que sigo con más interés. Es un escritor muy prolífico, podríamos decir que especializado en las ucronías, pero que también ha publicado fantasía, novela histórica y ciencia ficción. Si tuviese que elegir una de sus novelas sería  Central Station, una colección fix-up de relatos que se publicó en castellano por la editorial Alethé con traducción de Alexander Paez. Neom, su última novela corta, está situada en este mismo universo.

La ciudad que es escenario de esta novela, Neom, está basada en un proyecto del mismo nombre que se está construyendo en Arabia Saudí. Tidhar nos la presenta dentro de unos siglos como una ciudad pulcra, limpia, ecológica y ordenada, controlada por una IA central. Aunque todavía hay diferentes clases sociales y desigualdades económicas, la principal función de la policía es imponer multas por tirar residuos fuera de las papeleras. Aunque la estructura es parecida a Estación Central, con capítulos protagonizados por muchos personajes diferentes, hay una trama central que los une (de la que prefiero no desvelar gran cosa) que tiene más peso que en su novela anterior, es más lineal. No todos los relatos/capítulos tienen entidad suficiente para ser historias independientes.


Además del estilo narrativo de Tidhar, con ese tono poético y muchas veces cínico, lo que valoro más es el universo que ha creado para escribir sus historias de ciencia ficción. Desde las ciudades construidas en los abismos oceánicos hasta las colonias de los satélites y planetas más alejados del Sol, el escenario es un derroche de imaginación y me quedo con muchas ganas de viajar más por él. Está lleno de detalles, pequeñas historias, ideas geniales que darían para un relato o para una novela corta, pero que el autor las deja sueltas, flotando dentro de la trama principal, supongo que esperando que germinen en otras historias. Hay un glosario al final de la novela que realmente muestra la magnitud del universo que ha creado Tidhar. Tiene muchas cosas que contar todavía, lo que es un lujo para sus lectores.

En mis comentarios de Estación central destacaba que era un canto a la diversidad, en todos los aspectos: afectiva, sexual, cultural, étnica, religiosa...  Neom también lo es, en menor medida debido a la estructura, pero mantiene el sentido de la maravilla y sorprende en cada capítulo. En fin, que os la recomiendo encarecidamente y estoy convencido de que la veremos en las listas de nominadas de los grandes premios de este año. A ver si alguna editorial se atreve a traducirlo.