diumenge, 31 de juliol de 2022

La mesura de l'home - Héctor Ribadeneyra Moll

Els lectors de ciència-ficció en català ens estem malacostumant en els darrers anys. Hi ha molts projectes interessants de diferents editorials compromeses amb el gènere fantàstic en la nostra llengua, tant de novel·la com de narrativa breu, i això segurament fa que sigui més fàcil que alguns autors facin el pas d'escriure gènere en català. 

Javier Calvo és un escriptor i traductor amb una dilatada carrera, que amb l'alter ego d'Héctor Rivadeneyra Moll ha publicat fa poc a Males Herbes La mesura de l'home, una col·lecció de relats de ciència-ficció que m'ha sorprès gratament.
Els cinc relats que formen part del llibre comparteixen algunes característiques. En primer lloc que estan tots situats en el mateix escenari, un futur en el qual, a causa del canvi climàtic, la Terra gairebé és inhabitable i molts dels planetes i asteroides del sistema solar estan colonitzats. Donen molt joc les millores que poden presentar els éssers humans i els aspectes tecnològics i científics d'aquest futur llunyà, en els que no aprofundeix massa, en cap cas podem parlar de ciència-ficció hard, però ajuden a situar al lector en l'escenari. M'ha agradat molt que l'autor faci aquest esforç en l'ambientació i en la connexió entre les històries, tot i que cada relat pot ser de lectura independent. 
El segon aspecte que comparteixen és que tots estan narrats en primera persona per uns protagonistes ben peculiars que poden anar des d'una fan de Shirley Jackson que assisteix a una convenció en un hàbitat interestel·lar fins a un Tècnic en Control i Limitació de Processos Evolutius Mutagènics que ha d'erradicar una plaga a Encèlad, passant per una Delegada Consular d'Afers d'Igualtat de Gènere que ha d'anar a ficar els punts sobre les i als homes i dones d'una colònia de Venus.

L'autor aconsegueix tractar molts dels temes clàssics de la ciència-ficció com la clonació, les  intel·ligències artificials, els viatges en l'espai, les modificacions de l'ésser humà i les diferents classes socials que poden generar... Introduir tots aquests aspectes en el mateix escenari i en molt poques pàgines crec que té molt mèrit. Les temàtiques dels relats són molt variades, i el to també, tot i que tots tenen una visió irònica, i una mica de mala llet. No diria que pretenen ser humorístics, però sí que l'autor ha volgut que siguin divertits. 

En la contraportada es fa referència a autors com Brian W. Aldiss o Ursula K. Le Guin, però l'autor que m'ha vingut més vegades al cap llegint els relats és John Varley, en les històries que té situades en els vuit Móns. Tenen molts punts en comú amb aquests relats: la importància de la clonació i les millores dels humans, els errors de les intel·ligències artificials, les diferents cultures, religions i creences que poden sorgir després de la diàspora humana pel sistema solar... Potser és una sensació molt personal, però els relats m'han evocat molt aquest escenari clàssic de la ciència-ficció.

En definitiva, que m'ha agradat molt el llibre i no puc fer res més que recomanar-vos-el. Se m'ha fet molt curt i m'he quedat amb moltes ganes de saber més coses d'aquest sistema solar. Espero que l'autor el torni a visitar ben aviat. Crec que en sentirem a parlar en els Ictineus.

Altres opinions del llibre: la de Miquel Codony en el Biblionauta.

dijous, 28 de juliol de 2022

Maror - Lavie Tidhar

El Maror es una hierba amarga que se toma en el ritual del Séder de Pésaj, y que simboliza la amargura de la esclavitud del pueblo judío en el antiguo Egipto. Un título bien elegido, porque amargura es una de las palabras que fácilmente vienen a la cabeza cuando lees los diferentes relatos que forman parte del último libro de Lavie Tidhar.

Maror es una obra muy ambiciosa y que se aparta de la ciencia ficción y fantasía en los que destaca Tidhar, ya que es una obra realista con un trasfondo de novela histórica, el autor afirma que los hechos que narra tienen un fondo verídico, pero con toques de género policíaco y de thriller de espionaje. 
A través de relatos diferentes, con muchos saltos temporales, presenciaremos la construcción del estado de Israel y su evolución a nivel social y político a través de las décadas. No es un viaje agradable, ya que las tramas se centran en la parte más oscura de la sociedad: las guerras con los países vecinos, la ocupación de tierras, el narcotráfico, el terrorismo y el tráfico de armas... 
Hay varios personajes que tienen más o menos  protagonismo  en los relatos y que seguiremos a través de varias etapas de su vida mientras interactúan entre ellos, aunque hay uno que es omnipresente y oculto muchas veces en la sombra detrás del poder. Cohen es un sirviente del estado que utilizará todos los medios a su disposición para garantizar su supervivencia. El Villarejo de las alcantarillas israelíes y el verdadero protagonista de esta historia. 

Los relatos tienen todos diferente tono: unos basados en la acción, otros en la investigación, otros más costumbristas… pero siempre se respira un ambiente amargo y oscuro, un cierto pesimismo y resignación por parte de los protagonistas. 

A nivel personal me ha sorprendido el conocimiento que tengo sobre la historia de Israel, no sé si es debido a las lecturas de novelas de espías de mi juventud, o a los telediarios que sonaban de fondo durante mi infancia. No sé si hubiese disfrutado tanto si algunos de los sucesos narrados no los hubiese conocido, puede ser un hándicap para otros lectores.
En definitiva, una lectura totalmente recomendable. Tidhar es un narrador espectacular, sea en el género que sea. No me extrañaría que la veamos publicada en castellano por alguna editorial generalista.