La meva relació amb l'obra d'Ursula K. Le Guin és una mica complicada. De jove, molt més interessat en la fantasia que en la ciència-ficció, vaig provar de llegir les històries de Terramar, però no em van atrapar (de fet, ho he tornat a provar fa poc en format audiollibre, i clarament veig que not my cup of tea). Vaig considerar que era una autora amb la qual no connectava i no em vaig interessar més per la seva bibliografia.
Quan va morir el 2018 em va sorprendre molt la reacció de la comunitat de ciència-ficció i fantasia. Es van fer multitud d'homenatges en format podcast, revistes, articles... i vaig pensar que potser era un bon moment per donar una oportunitat a la seva obra de ciència-ficció. Vaig estar mirant les seves obres més ben valorades i premiades, però quan vaig descobrir que totes formaven part d'un mateix escenari, l'Ekumen, tot i que sabia que no tenien connexió entre elles i que són de lectura independent, la meva mania completista va fer que comencés per la primera obra escrita en aquest univers, El món de Rocannon. Ara fa poc l'he tornat a rellegir en català amb traducció de Blanca Busquets i amb una edició espectacular de Raig Verd.
És una història una mica particular, ja que barreja aspectes de ciència ficció, innovadors en el seu temps i que van deixar marca en obres d'altres autors, amb una estructura d'aventura més típica de la fantasia èpica. En aquesta primera novel·la es presenta la Lliga dels mons, l'escenari que desenvoluparà en altres obres posteriors, tot i que deixa moltes coses a l'aire que un lector coneixedor de la seva obra, en la relectura, pot trobar a faltar. La trama està centrada en un etnògraf de la lliga dels móns, en Rocannon, que està explorant i estudiant les diferents societats presents en el planeta Formalhaut II. La seva base és atacada per uns rebels contraris a la Lliga i ell haurà de fer un viatge travessant gran part del planeta per aconseguir connectar amb el seu món d'origen i avisar-los de l'amenaça. En aquest viatge l'acompanyaran membres de les diverses espècies intel·ligents del planeta.
L'autora aposta per explorar el caràcter sociològic i antropològic de les diferents espècies del planeta més que en la part tècnica i científica, fet pel qual en algun lloc trobareu que la classifiquen com a ciència-ficció soft, un terme que no m'agrada gaire, ja que explora els viatges relativistes i inventa el responible, l'aparell que permet la comunicació instantània entre mons, que tant joc ha donat i segurament donarà a l'hora d'explicar aventures espacials.És la seva primera novel·la, i no és la millor que va escriure. Té un punt innocent i no acaba de dibuixar bé les motivacions de molts dels personatges que ajuden a en Rocannon en el seu viatge. Les aventures succeeixen i algunes són entretingudes, però no acaba de quedar tot ben lligat en el meu parer. Tot i això, us recomano la lectura, pel fet que és la porta d'entrada al cicle Hainita, pel que implica en la bibliografia de l'autora i perquè té detalls molt ben trobats. El pròleg és un relat preciós que funcionaria perfectament de forma independent, per exemple.
Em ve de gust continuar fent la relectura de l'obra de Le Guin en català. És un luxe poder disposar de les seves històries en la nostra llengua, i més en unes edicions tan cuidades i en les que es nota tant l'amor per l'obra de l'autora com les de Raig Verd. He començat pel primer, tal com vaig fer en castellà, però aniré alternant les novel·les al meu ritme. Ja tinc preparada El nom del món és bosc. Espero que aviat la puguem comentar per aquí.
