La capacitat creativa d'Adrian Tchaikovsky és sorprenent. No para de publicar novel·les independents, sagues de milers de pàgines i novel·les curtes, tant de fantasia com de ciència-ficció. És dificilíssim mantenir-se al dia de la seva obra, i considero que té molt mèrit que, després d'haver llegit tantes històries seves, encara aconsegueixi sorprendre'm com a escriptor.
Els lectors en català tenim la sort que l'editorial Chronos està publicant moltes de les seves novel·les breus, format en el qual crec que aquest fantàstic escriptor britànic excel·leix. La protagonista de l'entrada d'avui és Punt de saturació, traduïda per Lluís Delgado. La història ens situa en un futur relativament proper, una mica distòpic, on el canvi climàtic i l'aparició de pandèmies víriques i bacterianes resistents han provocat canvis importants en el dia a dia dels habitants del nostre planeta. L'escenari principal de la història és la Regió de Deshidratació Higromètrica, coneguda com la Zona, una franja d'habitat tropical on la combinació d'elevades temperatures i humitat ambiental provoca que els éssers humans no hi puguem sobreviure sense protecció. La Zona va ser objectiu de projectes d'investigació per part de grans corporacions internacionals, però totes les investigacions van ser abandonades perquè no sortien rendibles, i la zona anava expandint-se. Vint anys després, la doctora Jasmine Marks, que havia estat investigant a la Zona, és contractada per una nova expedició que busca respostes a alguns dels misteris que genera aquest nou hàbitat.
La història està explicada mitjançant capítols molt curts narrats en primera persona, ja sigui com a diaris personals que la investigadora grava, o com la transcripció de converses entre els membres de l'expedició. La doctora Marks no és una narradora fiable; la narració és caòtica, plena de forats, va amunt i avall i l'estat de confusió i nerviosisme de la investigadora no ajuda. És un efecte clarament buscat per ajudar el lector a entrar en aquest espai tan misteriós i generar un estat d'incertesa.
La novel.la es podria ubicar en la categoria d'història sobre una zona misteriosa amb propietats diferents, com Pícnic a la vora del camí dels germans Strugatsky o Aniquilación de Jeff Vandermeer, però amb la diferència que l'anomalia no és d'origen misteriós o alienígena, sinó que és responsabilitat humana. De fet, la història beu d'alguns clàssics del gènere, fet del qual Tchaikovsky no s'amaga, ja que els menciona durant la narració i els enumera al final del llibre.
El fet que sigui una novel.la breu i l'estructura narrativa que presenta provoquen que la lectura sigui lleugera i addictiva. M'ha durat un parell de dies. Vull destacar com l'autor aconsegueix representar l'angoixa i claustrofòbia que pateixen els visitants de la zona, i també com aconsegueix reflectir com aquesta bull de vida. És un plantejament original fer veure que el canvi climàtic generi zones amb molta biodiversitat, normalment l'enfocament és el contrari. Els lectors habituals ja sabeu que soc biòleg, i les novel·les que toquen aquesta disciplina acostumen a agradar-me i em tenen mig convençut abans de començar. En aquest cas, a més, he après alguns conceptes nous de fisiologia animal als que Tchaikovsky ha sabut traure el suc de forma molt original.
En definitiva, una novel.la curta d'estructura interessant, una mica caòtica, amb misteris científics força originals i amb un final que tanca la història de forma satisfactòria, però prou obert per poder explorar una mica més l'escenari. Us la recomano sense cap mena de dubte.
