La mort eterna - Cixin Liu

Avui comentaré la darrera novel.la d'una de les trilogies de ciència-ficció que més m'ha sorprès, la trilogia dels tres cossos, de Cixin Liu. La vaig llegir en anglès, després en castellà, i ara en català en l'edició de Duna Llibres, amb traducció de Mireia Vargas i unes portades espectaculars de Guillem H. Pungiluppi. 

La Mort eterna és la novel·la final de la trilogia, en la qual el lector viatjarà cap a diverses etapes del futur de la humanitat seguint a una protagonista una mica anodina, la Cheng Xin, gràcies a la tecnologia de la hibernació. La novel·la aprofundeix en la relació complicada d'amor-odi amb els trisolarians, i en el concepte del bosc fosc, bases principals dels volums anteriors. 

És molt difícil comentar l'argument de la novel·la sense parlar sobre successos importants de les anteriors i caure en l'espòiler, així que m'estimo més fer una opinió general, sense entrar massa en detalls. 

És una novel.la espectacular, la millor de la trilogia, diversa, sorprenent i plena de sense of wonder. D'aquelles que et reconcilia amb el gènere i que fa petites a altres històries que tenen molt mèrit, però que no suporten la comparació amb aquesta.

La novel.la té molts punts forts, però segurament el que més destaca és la capacitat d'especulació de Cixin Liu. Té una capacitat espectacular per fer creïbles situacions imaginatives, donant tombs i tombs sobre una idea, analitzant causes i conseqüències i proporcionant detalls. En aquesta novel.la vull destacar com explica els canvis sociològics, polítics, filosòfics i fins i tot estètics de les diferents èpoques del futur de la humanitat. Altres punts interessants de l'estil de Cixin que han fet que sigui un dels meus autors favorits són les grans estructures que és capaç d'imaginar, les explicacions científiques de ciència-ficció dura, els girs i sorpreses en la trama i, sobretot, la capacitat d'explicar moltes històries diferents dins de la trama principal, el conte dins del conte, fet que proporciona diverses capes de lectura a la novel.la i la fa més rica. No tot són elogis a l'estil de Cixin Liu. Al meu entendre, té un problema amb el tractament dels personatges, en la seva evolució i la seva caracterització. D'una banda, interpreto que la protagonista de la trilogia és la Humanitat (així, en majúscules, fiquem-nos transcendents), i que no li cal ni li interessa aprofundir en els personatges individuals. L'altra opció és que la majoria dels personatges són xinesos, i que les diferències culturals facin que sembli que no estan caracteritzats.  No és la primera història escrita per un autor o autora asiàtic en la que m'hagi passat això, per tant, potser és culpa meva. També em costa molt recordar i identificar els noms asiàtics dels protagonistes, i crec que això també pot influir.                  En definitiva, un colofó espectacular per una trilogia que serà considerada un clàssic d'aquí a uns anys. Us el recomano sense cap mena de dubte. És una llàstima que Cixin Liu porti tant temps inactiu. En els darrers anys només ha escrit algun relat. Espero que sigui perquè està treballant en un projecte tan ambiciós com aquest. Si és així, pujarà ràpidament a dalt de tot de la pila de lectures.