Una de les editorials que fa temps que ha despertat el meu interès és Edicions del Periscopi, tant per la presentació de les seves novel·les (ben original, amb les sinopsis a la portada) com pel seu catàleg. He fullejat diverses de les seves publicacions, en tinc un parell per casa a punt de caure, i ben aviat apareixerà la ressenya de The Leftovers a Fantástik en els comentaris que farem sobre les novel·les nomenades als Premis Ictineu.
Avui comentaré Terra inhòspita: Barcelona 2048, una distopía escrita per l'autora Lleidatana Maria Dolors Millat.
Com tota bona distopía un dels punts més importants de la història és la seva ambientació, i en aquest cas, l'escenari està molt ben cuidat i treballat. La novel·la ens presenta una societat, la Netkràcia, que ha derivat cap a un capitalisme extrem, on les grans corporacions dominen la societat a nivell polític (una nova distribució geogràfica en zones), econòmic (una nova moneda, el denari) i legislatiu (moltes de les accions que fem habitualment estan prohibides o es poden fer exclusivament online). Els noms de places, carrers i institucions són els d'aquestes grans corporacions globals; podrem estudiar a la Barça University o passejar per la rambla Bayer.
En el que és una evolució molt enginyosa del soma de Huxley a Un món feliç, els ciutadans disposen d'un seguit de fàrmacs conductuals que els permeten controlar els seus sentiments i sentir-se sempre bé. La varietat i nomenclatura d'aquestes substàncies dóna molt joc i és un dels detalls que més m'ha convençut de la novel·la. Trobarem Somnolence, Antiobsession, Valentis, i fins i tot SelectLove-X per enamorar-te temporalment de persones d'una edat determinada.
Una de les protagonistes, Ronda, tot i ser la neta del president d'una de les companyies més importants, pertany a Draco, una associació secreta de resistència contra el model de societat imposat per les corporacions. Per accident, en una trobada clandestina que no va com s'esperaven coneix a un vigilant de museu, en Sirio, amb qui comparteix, sense saber-ho, més connexions de les que sembla. Les vides dels dos personatges quedaran lligades gràcies al seu passat i a les seves accions, mentre la resistència planeja un cop definitiu contra el sistema en el que ells es veuen immersos. Seguirem les seves vivències mentre anem coneixent més detalls de la societat ideada per Maria Dolors Millat.
Llàstima que, tot i l'esforç de l'autora en dibuixar aquest escenari magnífic i atractiu, la història es desinfli cap a la meitat del llibre. Les aventures dels protagonistes perden interès i la narració es torna un pèl feixuga. En canvi, les darreres pàgines les he trobat accelerades, així com el final, massa sobtat i obert pel meu gust. Una llàstima que la trama i els personatges no hagin acompanyat a una ambientació tan treballada i interessant.
En el que és una evolució molt enginyosa del soma de Huxley a Un món feliç, els ciutadans disposen d'un seguit de fàrmacs conductuals que els permeten controlar els seus sentiments i sentir-se sempre bé. La varietat i nomenclatura d'aquestes substàncies dóna molt joc i és un dels detalls que més m'ha convençut de la novel·la. Trobarem Somnolence, Antiobsession, Valentis, i fins i tot SelectLove-X per enamorar-te temporalment de persones d'una edat determinada.
Una de les protagonistes, Ronda, tot i ser la neta del president d'una de les companyies més importants, pertany a Draco, una associació secreta de resistència contra el model de societat imposat per les corporacions. Per accident, en una trobada clandestina que no va com s'esperaven coneix a un vigilant de museu, en Sirio, amb qui comparteix, sense saber-ho, més connexions de les que sembla. Les vides dels dos personatges quedaran lligades gràcies al seu passat i a les seves accions, mentre la resistència planeja un cop definitiu contra el sistema en el que ells es veuen immersos. Seguirem les seves vivències mentre anem coneixent més detalls de la societat ideada per Maria Dolors Millat.
Llàstima que, tot i l'esforç de l'autora en dibuixar aquest escenari magnífic i atractiu, la història es desinfli cap a la meitat del llibre. Les aventures dels protagonistes perden interès i la narració es torna un pèl feixuga. En canvi, les darreres pàgines les he trobat accelerades, així com el final, massa sobtat i obert pel meu gust. Una llàstima que la trama i els personatges no hagin acompanyat a una ambientació tan treballada i interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada