Recomendaciones para Sant Jordi 2023 - Recomanacions per Sant Jordi 2023

Me apetece este año hacer una lista de recomendaciones algo atípica y muy personal, con pocas novedades y con algunos libros, principalmente de narrativa breve, que me han gustado mucho en el último par de años y que me quedo con la sensación que han pasado  desapercibidos para los lectores habituales de género. Es por eso que intentaré no repetir libros que podréis encontrar en listas realizadas por otros compañeros (como la de El Biblionauta o la de El Periòdico), y evitaré también los libros que han sido premiados o están nominados para los premios Ictineus en las recomendaciones en catalán (aunque algunos me han gustado muchísimo). Lástima que no puedo hacerlo con los Ignotus de este año, ya que todavía no se han publicado los finalistas. A ver si mis gustos coinciden con los de los votantes.

Mi primera recomendación es La Vieja Sangre, de Alfredo Álamo, publicado por Orcinny. Es una colección de relatos estilo fix-up con un trasfondo de fantasía urbana bastante oscura, ambientados en el barrio valenciano de El Cabanyal.

Neverwhere a la valenciana, con personajes carismáticos y un concepto de magia y ritos  muy original y que me dejó con ganas de continuar visitando este escenario. Para abrir boca, podéis escuchar uno de los relatos en el pódcast Noviembre Nocturno.

Sigo con la editorial Orcinny y con los libros de relatos estilo fix-up. Carlton Mellick III consigue hacer lucir toda su inventiva y creatividad en las historias que forman parte de Bicho Hambriento. Las historias se basan en dos premisas principales. La primera es que el uso de la magia es altamente adictivo, y la segunda es que el uso de los hechizos provoca mutaciones en el cuerpo de los magos, hasta tal punto, que desaparecen de nuestro plano y acaban residiendo todos en una ciudad llamada El culo del infierno. Historias sorprendentes y crudas, aunque con mucho sentido del humor. 

Mil desiertos es una antología de relatos de temática muy variada, escritos por Cristina Jurado y publicados por Ediciones Eolas. Encontraremos varios de los temas que apasionan a la autora y que caracterizan su obra: el feminismo, la ecología, las relaciones familiares, la identidad... narradas con su estilo característico, con finales un poco abruptos y un toque pesimista. La autora muestra que se desenvuelve muy bien en varios géneros, especialmente la ciencia ficción y el terror, aunque explora hibridaciones muy interesantes.

Damos paso a las novelas con Tierra Profana, de Lavie Tidhar, uno de los autores que más me interesa en los últimos tiempos, publicada por Duermevela. Es una historia muy particular y sorprendente que empieza siendo una ucronía, una de las especialidades del autor, en la que el pueblo judío se establece en una región entre Kenia y Uganda a principios del siglo XX, creando un estado llamado Palestina. Después la historia evoluciona hacia otros derroteros que prefiero no comentar,  con una  historia de detectives de fondo y mucha crítica hacia las políticas del estado de Israel.

Termino mis recomendaciones en castellano con Aves Extintas, de Simon Jiménez, publicada por Minotauro. Tenía ganas de leer voces  nuevas y en esta ambiciosa novela de ciencia ficción he encontrado una mezcla muy interesante de tonos. Por un lado, un eco optimista típico del hope-punk característico de algunas obras modernas; por otro, un escenario ambicioso con muchos mundos diferentes con culturas, creencias y estrategias económicas diversas, más típicas de la ciencia ficción clásica. Una historia sorprendente.

Començo les recomanacions en català amb La mesura de l'home, d'Héctor Rivadeneyra Moll, publicada per Males Herbes. Tot i que podria triar altres llibres d'aquesta editorial, aquest coincideix molt amb els meus gustos i crec que no ha arribat prou al públic. El llibre està format per cinc relats que comparteixen el mateix escenari, un futur en el qual la terra gairebé és inhabitable, però molts dels planetes i satèl.lits del sistema solar estan colonitzats (recorda molt a John Varley). Les històries que presenta són molt originals i divertides, i aconsegueix tractar sobre els grans temes de la ciència-ficció en molt poc espai. Espero llegir més relats en aquest univers.

De l'editorial Mai Més també podria recomanar gran part del seu catàleg, però em va encantar el projecte plural de Barcelona 2059 i crec que no va tenir el reconeixement que mereixia. Diversos autors i autores de gènere en català van escriure un relat situat en la mateixa ambientació, una Barcelona decadent del futur en la qual hi ha una illa-ciutat, Neo Icària, un espai net, ordenat i posthumà en la qual els habitants viuen sense problemes. Això sí, han d'estar disposats a participar com a col.laboradors en l'experimentació científica i han d'estar controlats durant tot el temps. Una antologia diversa, amb moltes veus i estils diferents, però molt interessant.

Acabo amb una excepció als llibres anteriors, ja que fa molt poc temps que s'ha publicat Vapor Negre, Barcelona Steampunk 1911, un projecte de Crims.cat que crec que és hereu de l'anterior que he comentat i amb el que comparteix diversos autors i autores. En aquest cas el fil conductor parteix de la novel.la La febre del vapor, de Jordi Font-Agustí, una ucronia en la qual es descobreix a Montserrat una aigua hipercalòrica que quan es converteix en vapor permet generar molta més energia que l'aigua normal. Això converteix Catalunya en una potència econòmica i industrial. En aquesta antologia els autors s'han coordinat per utilitzar la mateixa ambientació, fil històric i personatges per tractar sobre el principal eix d'aquesta col.lecció, els crims. M'agrada l'aposta pels híbrids de gènere que fa aquesta editorial.

La mesura de l'home - Héctor Ribadeneyra Moll

Els lectors de ciència-ficció en català ens estem malacostumant en els darrers anys. Hi ha molts projectes interessants de diferents editorials compromeses amb el gènere fantàstic en la nostra llengua, tant de novel·la com de narrativa breu, i això segurament fa que sigui més fàcil que alguns autors facin el pas d'escriure gènere en català. 

Javier Calvo és un escriptor i traductor amb una dilatada carrera, que amb l'alter ego d'Héctor Rivadeneyra Moll ha publicat fa poc a Males Herbes La mesura de l'home, una col·lecció de relats de ciència-ficció que m'ha sorprès gratament.

Els cinc relats que formen part del llibre comparteixen algunes característiques. En primer lloc que estan tots situats en el mateix escenari, un futur en el qual, a causa del canvi climàtic, la Terra gairebé és inhabitable i molts dels planetes i asteroides del sistema solar estan colonitzats. Donen molt joc les millores que poden presentar els éssers humans i els aspectes tecnològics i científics d'aquest futur llunyà, en els que no aprofundeix massa, en cap cas podem parlar de ciència-ficció hard, però ajuden a situar al lector en l'escenari. M'ha agradat molt que l'autor faci aquest esforç en l'ambientació i en la connexió entre les històries, tot i que cada relat pot ser de lectura independent. 

El segon aspecte que comparteixen és que tots estan narrats en primera persona per uns protagonistes ben peculiars que poden anar des d'una fan de Shirley Jackson que assisteix a una convenció en un hàbitat interestel·lar fins a un Tècnic en Control i Limitació de Processos Evolutius Mutagènics que ha d'erradicar una plaga a Encèlad, passant per una Delegada Consular d'Afers d'Igualtat de Gènere que ha d'anar a ficar els punts sobre les i als homes i dones d'una colònia de Venus.

L'autor aconsegueix tractar molts dels temes clàssics de la ciència-ficció com la clonació, les  intel·ligències artificials, els viatges en l'espai, les modificacions de l'ésser humà i les diferents classes socials que poden generar... Introduir tots aquests aspectes en el mateix escenari i en molt poques pàgines crec que té molt mèrit. Les temàtiques dels relats són molt variades, i el to també, tot i que tots tenen una visió irònica, i una mica de mala llet. No diria que pretenen ser humorístics, però sí que l'autor ha volgut que siguin divertits. 

En la contraportada es fa referència a autors com Brian W. Aldiss o Ursula K. Le Guin, però l'autor que m'ha vingut més vegades al cap llegint els relats és John Varley, en les històries que té situades en els vuit Móns. Tenen molts punts en comú amb aquests relats: la importància de la clonació i les millores dels humans, els errors de les intel·ligències artificials, les diferents cultures, religions i creences que poden sorgir després de la diàspora humana pel sistema solar... Potser és una sensació molt personal, però els relats m'han evocat molt aquest escenari clàssic de la ciència-ficció.

En definitiva, que m'ha agradat molt el llibre i no puc fer res més que recomanar-vos-el. Se m'ha fet molt curt i m'he quedat amb moltes ganes de saber més coses d'aquest sistema solar. Espero que l'autor el torni a visitar ben aviat. Crec que en sentirem a parlar en els Ictineus.

Altres opinions del llibre: la de Miquel Codony en el Biblionauta.