La literatura de gènere fantàstic en català està d'enhorabona ja fa uns anys. S'estan publicant autors del país, es tradueixen novetats literàries molt interessants (fins i tot abans que es faci en castellà) i s'estan reeditant molts clàssics.
La llista d'aquests autors i autores que han tingut molta rellevància en el gènere i que han aparegut publicats en català en els darrers anys és ben llarga: Asimov, Herbert, Pratchett, Silverberg, Simack, Matheson, Le Guin, Gaiman, Butler, Lovecraft, Adams, Howard...
Philip K. Dick no hi podia faltar en aquesta alineació. Tres de les seves obres han estat traduïdes per Martí Sales i publicades per l'editorial Kalandraka en la seva col·lecció Factoria K. La darrera ha estat L'home del castell, l'objectiu de l'entrada d'avui.
Crec que he de sincer des del començament. La meva relació amb Philip K. Dick és complicada. He llegit algunes de les seves novel·les i bastants relats, i no he acabat de connectar amb gairebé cap. Hi trobo idees molt interessants, però no em convenç el seu estil narratiu. De fet, acostumen a agradar-me més les adaptacions audiovisuals de les seves històries que les versions originals. L'home del castell ja l'havia llegit en castellà fa uns anys, però em va venir de gust tornar-lo a llegir amb una altra traducció, a veure si la meva valoració era més positiva. M'ha agradat més que el primer cop, però encara penso que, tot i que té molts mèrits, no és un llibre rodó.
Comencem per les virtuts. És una ucronia, un dels gèneres que considero més complicats d'escriure. Agafar una situació històrica, canviar-la i generar una història alternativa versemblant em sembla molt difícil de fer. I més quan són fets històrics relativament recents i dels que en tenim molta informació, com és el desenllaç de la Segona Guerra Mundial. El punt clau de la història és que les forces de l'eix guanyen aquesta guerra i Amèrica del Nord està ocupada pels guanyadors. La part pacífica pels japonesos, i la part atlàntica pels nazis. A més, presenta un joc metaliterari força interessant, ja que un dels llibres que està tenint més èxit en aquesta ficció és una ucronia dins de la ucronia, La llagosta s'engreixa, en la qual els aliats sí que aconsegueixen guanyar la guerra. També m'ha agradat molt el racisme que mostren els ocupats: és molt millor estar en terreny nazi que no en terreny japonès... els alemanys sí que saben fer bé les coses, i la cultura nipona és tan estranya...
Els nazis continuen fent de les seves amb els jueus i ara tenen l'oportunitat de centrar la seva atenció sense oposició amb la població africana i començar a colonitzar el sistema solar. Dins d'aquest escenari tan interessant, l'acció es desenvolupa en la zona ocupada pels japonesos, amb uns personatges ben construïts i força diversos: jueus, nazis, americans, japonesos... potser amb poca presència femenina, però és cosa de l'època en què va ser escrita la novel·la. No he vist la sèrie basada en aquesta història, però segur que les dones tenen molt més protagonisme.
Em sobta que en lloc de tractar escenes emocionants d'heroisme, resistència i lluita enfront l'invasor i la injustícia, la trama giri principalment al voltant del mercat d'antiguitats, les seves falsificacions i tot el que implica l'art ornamental d'una cultura. Trobo un mèrit aconseguir fer atractius tants aspectes d'aquest tema, la veritat. Potser exagero... sí que hi ha alguna part d'intriga política i d'espionatge, però ni de bon tros la considero principal dins de la novel·la.
El principal problema que he tingut com a lector, a més que no connecto massa amb l'estil de Dick, com ja he comentat, és la irregularitat del ritme. Sobretot, el que genera l'ús del llibre dels canvis, el I Ching, per part de diversos personatges quan han d'interpretar o avaluar preses de decisions importants en les seves vides. Se m'ha fet molt costa amunt, la veritat, i ha aconseguit traure'm de la novel·la en molts moments en què estava molt enganxat. Tampoc m'ha acabat de convèncer la resolució de la història, massa abrupta i oberta a interpretacions.En fi, és un llibre amb molts punts interessants, però amb algunes errades estructurals greus que afecten el ritme de lectura. Als amants d'aquest autor els encantarà; als que vulguin descobrir-lo, no sé si és una bona novel·la per fer-ho. No desisteixo amb Dick, encara. Tinc Ubik disponible, i crec que li donaré una darrera oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada