diumenge, 30 d’abril del 2023

La nit de l'esvàstica - Katharine Burdekin

Un dels subgèneres de la narrativa fantàstica que és més conegut i acceptat per lectors generalistes és la distopia. No en va, obres clàssiques com 1984, Un món feliç o Farenheit 451 apareixen en  llistes de l'estil "Els 100 llibres que has de llegir (o dir que has llegit)". Fins i tot, gràcies també a les seves versions audiovisuals,  molts lectors coneixen productes més moderns com El conte de la Serventa, La paràbola del sembrador (sobretot la segona novel.la), V de Vendetta o algunes històries de Stephen King com La larga marcha o El fugitivo. Cal destacar que hi va haver una època fa uns anys en què gran part de la literatura juvenil estava basada en aquest estil d'històries i va ser una porta d'entrada al gènere per molts lectors joves. Penso en Los juegos del hambre, la saga de Divergente, El corredor del laberinto o Amanecer Rojo

És un gènere que acostuma a agradar-me, tot i que tinc una espineta clavada amb Nosaltres, del rus Ievgeni Zamiatin, escrita en 1920 i que es considera que ha estat seminal per la resta de novel·les que he comentat anteriorment, com aquestes ho han estat d'obres més modernes. He provat de llegir-la en dues traduccions diferents en castellà, però no l'he acabat mai. Em queda pendent la traducció al català que va publicar Males Herbes fa uns anys.
El llibre que comento avui, La nit de l'esvàstica, de Katharine Budekin, també és una distopia. El que m'ha deixat molt sorprès és que és una novel·la escrita en 1937, abans que es publiquessin moltes de les novel·les que he comentat al principi de l'entrada. I no n'havia sentit a parlar mai. Com és possible? Per què una obra tan visionària, dolorosament predictiva i plena de reflexions tan interessants ha passat tan desapercebuda? Està traduïda a molts idiomes, és cert, encara que entre ells no està el castellà, i amb això està gairebé tot dit. Si la busqueu en les llistes de distopies que cal llegir (en les que hi apareixen molts llibres que no són distopies), és molt difícil que la trobeu. Crec que el problema rau, per una part, en què és una història molt crítica amb cert tipus de masculinitat, i això no va agradar en el seu moment (ni agradarà ara). A més, va ser escrita per una dona. De fet, si busqueu per goodreads trobareu que moltes de les versions de la novel·la estan publicades amb el pseudònim masculí de Murray Constantine.

La història està situada en el futur, uns 700 anys després que l'alemanya nazi guanyi la Segona Guerra Mundial. Els vencedors han instaurat un règim teocràtic en el qual Hitler és considerat un Déu nascut del cap del seu pare (no fos cas que toqués alguna part femenina) amb la imatge d'un colós fort, ros i amb el cabell llarg, les esglésies tenen forma d'esvàstica i Goering i Goebbels són profetes. Uns anys després de la mort de Hitler els seus hereus van reescriure la història, destruint tot el coneixement de la humanitat i condemnant a la població a viure en una estructura gairebé feudal, amb molt poca tecnologia, dirigida pels Cavallers Teutònics. S'ha dut a terme un procés de "reducció de les dones", transformant-les en persones de segona fila, segregades, sense cap mena de dret o ambició, i  amb l'única funció de servir com a mares de les futures generacions. L'Alfred, un treballador anglès,  viatja de pelegrinatge a Alemanya per visitar els llocs sagrats del nazisme i es retroba amb el seu amic Hermann, un alemany fort i cepat, amb poques llums. El cavaller Von Hess, que gestiona les terres on treballa el Hermann, coneixerà en Alfred i li acabarà confiant una història que farà trontollar totes les seves creences.

La història està explicada a partir de les converses entre els protagonistes, amb les seves revelacions i les seves reflexions. En el fons en la novel·la passen poques coses, però és igual, ja que el que és més interessant és la construcció de l'escenari i la història que ens ha fet arribar fins aquest moment. És una història molt moderna tenint en compte l'any que va ser escrita. M'ha sorprès molt la crítica a la masculinitat violenta de caràcter feixista, a les religions, a com s'explica i es modifica la història... així com  l'obertura de ment respecte a certs temes com ara l'homosexualitat. És una llàstima que aquest escenari tan interessant no vagi acompanyat d'una història que el complementi. No m'ha acabat de convèncer el final de la trama, ni el que passa als seus protagonistes. Tot i això, la novel·la té molt interès i us la recomano sense cap mena de dubte.
He llegit algun comentari dient que aquesta novel·la es pot considerar com una ucronia. No hi acabo d'estar d'acord. Quan Burdekin va escriure aquesta història Hitler encara no havia envaït Polònia, per tant, dir que hi ha una guerra que guanya el nazisme no és una situació alternativa a la història existent, punt clau en qualsevol ucronia,  sinó una especulació que, per sort, no es va complir. Vull destacar també el pròleg de Daphe Patai per una versió publicada el 1985 amb informació molt interessant i que, encertadament, els editors de la versió en català han utilitzat d'epíleg, ja que dona massa informació.

En definitiva, una història sorprenent, amb algunes idees revolucionàries pel moment en el qual va ser escrita i que, lamentablement, ha passat molt desapercebuda pels lectors no especialistes. Espero que amb la publicació d'aquesta novel·la per Duna Llibres es pugui rectificar aquesta injustícia.

4 comentaris:

  1. Xavier Caixal i Baldrich3 de maig del 2023, a les 21:07

    De les nou traduccions que hi ha (com a mínim) de "La nit de l’esvàstica", la gran majoria són de la darrera dècada. Fins que no han sortit aquestes traduccions també era totalment desconeguda als països respectius.
    El fet que sigui una distopia antifeixista, feminista i pacifista fa que sigui de completa actualitat, i per això s'està recuperant, a poc a poc, a mesura que algú la va trobant i decideix traduir-la.
    Però no només era desconeguda fora del món anglosaxó, sinó que també ho era allí, ja que l'any 1940 es va retirar de les llibreries perquè, ja començada la Segona Guerra Mundial, es va considerar que podia contribuir a desmoralitzar la població. No es va tornar a publicar fins que, vint-i-dos anys després de la mort de Burdekin, l'any 1985 Daphne Patai la va recuperar i la va publicar amb el nom real de l'autora, el qual, per cert, li va costar molt de descobrir. Va ser aleshores que la novel·la va començar a fer al seu camí, i fins al nou segle no ha arribat el seu "boom" discret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la informació Xavier. Felicitats per la traducció.

      Elimina
    2. Xavier Caixal i Baldrich30 de maig del 2023, a les 6:15

      De res, i... moltes gràcies!
      Per cert, també la vaig traduir al castellà. Està previst que Raig Verd la publiqui el setembre.
      A banda, Raig Verd té un club de lectura a Telegram que cada mes dedica a un llibre diferent. El llibre del juny que està a punt de començar serà precisament "La nit de l'esvàstica". Per si algú hi està interessat, aquí teniu l'enllaç:
      https://t.me/+Fsgkw9nBR21hZmI0

      Elimina
    3. Moltes gràcies! Prepararé la ressenya en castellà, doncs.

      Elimina