La decisió de Manperel - Jordi de Manuel

Acostumo a estar bastant al cas de les novetats editorials de ciencia ficció en anglès i en castellà, però en català, lamentablement, vaig molt desfasat, tot i que estic fent els deures i ficant-me de mica en mica al dia. 

Fa poc he acabat de llegir La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel, que va guanyar el Premi Ictineu de 2014.

És una novel.la breu, d'unes 200 pàgines, introspectiva, amb un ritme tranquil. No busqueu acció; no n'hi ha gaire, per no dir gens. Però no és pas un problema.

El protagonista és Víktor Nikolàievitx Manperel, un matemàtic rus que, desprès d'haver resolt un dels enigmes matemàtics més complexos, s'ha retirat a una illa propera a l'àrtic amb la seva mare (ja velleta i que no reacciona als estímuls) i el seu gos. 

Allà rep notícies del seu pare, del que no en sabia res feia molts anys, mitjançant cintes magnetofòniques que li fa arribar setmanalment. A mesura que va rebent les cintes va establint relació amb un dels pocs habitants de l'illa, el carter. En aquestes cintes li explica els motius de la seva marxa, i, vet aquí el misteri principal, la història de la seva família i els orígens de les seves aptituds com a matemàtic. A partir dels coneixements que adquireixi haurà de prendre una decisió, que pot afectar a tota la humanitat.

L'ambientació potser és un dels aspectes que més m'ha agradat de la novel.la. L'autor ha aconseguit transportar-me a aquells paratges desolats i freds. Si el llegia al llit m'arraulia sota la manta mentre passejàvem tots junts per la tundra. I si el llegia al menjador, m'alegrava realment de tenir la llar de foc encesa.
El misteri al voltant del qual giren les informacions que li fa arribar el seu pare és atractiu, i reconec que la resolució m'ha sorprès, no me l'esperava. Potser l'estructura es fa una mica repetitiva: arriba el carter, escolto el missatge, reflexiono, torna a arribar el carter... L'accepto com a estratègia per mantenir l'intriga, però la trobo poc realista (i poc pràctica).

Tot i que no és una novel.la en que la ciència ficció sigui el punt determinant i s'escapa una mica de la meva zona de comfort, l'he gaudida. De tant en tant va bé oxigenar-se, i la tundra és un dels millors llocs per fer-ho, així que no puc fer res més que recomanar-vos la seva lectura. Estic convençut que no serà el darrer cop que llegiré a aquest autor.

Altres opinions: El biblionauta, La màgia de les lletres, Viaje alrededor de una mesa, La biblioteca del Kraken, Fantàstik