Soc un gran admirador de Cixin Liu. El vaig descobrir amb l'antologia The Wandering Earth i em va fascinar la seva imaginació i la seva capacitat d'especulació. Després vaig anar seguint la publicació de les tres novel·les de la trilogia Remembrance of the Earth Past, molt guiat per l'Elías Combarro, de l'enyorat blog Sense of Wonder, que havia fet de lector beta de la traducció a l'anglès i que comentava que la tercera novel·la (quan encara no s'havia publicat la primera en anglès) era del millor que havia llegit mai.
Després he anat llegint tot el que s'ha anat publicant, però eren obres anteriors a les fantàstiques novel·les d'aquesta trilogia, i tot i que presenta idees interessants, les històries no acaben de despuntar tant i les considero obres menors. Lamentablement en els darrers deu anys només ha escrit mitja dotzena de relats (sembla que segueixi el ritme de Ted Chiang, un altre gran escriptor), però en desconec el motiu.
Quan vaig veure que Duna llibres publicava El problema dels tres cossos en català amb traducció de Mireia Vargas vaig pensar que era una idea fantàstica però arriscada, ja que no fa gaire que es va publicar en castellà i va tenir molt èxit... però aquesta gent són valents i m'encanta que així sigui. Volia esperar a llegir-me els tres llibres en català tots seguits, com estic fent amb La trilogia de la terra fragmentada de N.K. Jemisin o La trilogia de fundació d'Asimov.... però la carn és feble i no he pogut esperar. L'edició em va cridar molt l'atenció, vaig llegir les primeres pàgines, i com que era un cap de setmana que estava sol a casa de "rodríguez" i sense horaris... el vaig acabar devorant. La primera conclusió és que el català li escau perfectament i que, encara que l'he llegit diversos cops, encara descobreixo alguns detalls que se'm van escapar en lectures anteriors.
Sense entrar en massa detalls de la trama, El problema dels tres cossos és el nom d'un joc de realitat virtual situat en un
planeta imaginari que està en un sistema amb tres estrelles, i en què els cicles solars semblen aleatoris, dificultant
l'estabilitat necessària perquè sorgeixi una civilització tecnològica.
L'objectiu del joc és trobar els motius de les irregularitats i intentar predir
els cicles de fred i calor que no permetin la vida per aprofitar al màxim els moments d'estabilitat. M'agrada molt com explica els aspectes científics, fins i tot utilitzant com a figurants personatges històrics famosos per ajudar en l'ambientació i en les argumentacions. He de reconèixer, però, que en alguns moments algun concepte ha estat difícil d'entendre (i això que tinc formació científica), té un punt hard que potser pot desanimar a algun lector.
L'origen d'aquest joc es
relaciona amb fenòmens estranys que els científics que fan investigacions més punteres estan patint. Simultàniament, explica alguns successos que van passar en la Revolució Cultural xinesa que afectaran al present i al futur de la humanitat. Cixin, de forma magistral, ens fa seguir la història
a través de salts temporals, d'una època a l'altra, mitjançant girs inesperats
en la trama fins que al final totes les peces encaixen.
La part que menys em convenç de l'estil de Cixin Liu és el tractament dels personatges (sobretot els masculins, tots
molt semblants) i l'estil dels diàlegs. Quan vaig llegir la primera novel·la en
anglès em vaig quedar amb la sensació que les reaccions dels personatges eren
molt fredes, molt impersonals, així com la majoria de les relacions entre ells. Vaig pensar que podia ser degut a la traducció, però després de llegir-los en castellà i en català, m'he quedat
amb la mateixa sensació. He arribat a la conclusió que és un aspecte cultural; m'ha
passat també amb altres productes literaris o audiovisuals d'origen asiàtic.
Aquesta sensació s'agreuja si li afegim la meva incapacitat per recordar i
identificar els noms xinesos. Alguns fragments que m'interessaven molt els he rellegit en els tres idiomes, per veure com cada traductor matisava alguna part de la trama. El missatge general és el mateix, però les tres traduccions són força diferents. Que difícil ha de ser l'ofici de traductor...
En un parell de setmanes apareixerà a Netflix l'adaptació en format de sèrie d'aquesta primera novel·la. Tinc moltes ganes de veure si respecten la filosofia del producte, però he llegit la sinopsi i ja tremolo... En fi, que he tornat a gaudir molt de la lectura i no puc fer res més que recomanar-vos-la. I sabeu què és el millor? Que les dues novel·les que queden encara són més espectaculars. Envejo als lectors que no han llegit res de Cixin Liu i el comencin a descobrir amb aquesta edició en català. Els espera un viatge ple de sorpreses, mil històries, èpoques i ambients diferents, imaginació desbordant i escenes impactants que us deixaran sense alè. Quan es publiqui el segon, m'hi llençaré de cap.
En general molt d'acord. Pero el primer llibre me va deixar una sensació agridolça, això sí, plenament recompensada per la ilimitada i reventa-cervells especulació del tercer
ResponEliminaI el segon, Alberto. No oblidis el segon, que té moments molt lents però una part d'especulació que em va encantar.
Elimina