Premee Mohamed va ser la convidada d'honor a la Catcon de 2023. M'interessava conèixer la seva obra i vaig donar un cop d'ull a un dels seus relats en anglès, però no em va acabar de convèncer el que m'explicava i el vaig abandonar molt aviat, a vegades tinc poca paciència.
Reconec que em vaig equivocar. L'estil em va costar en anglès i em vaig pensar que oferia un producte diferent del que realment és. Per sort una de les dues històries presents en el llibre Mentides sobre la mort, editat per Chronos i amb traducció d'Anna Llisterri, és finalista dels Ictineus, i he aprofitat l'ocasió per llegir-lo. Les dues novel·les curtes no tenen relació i presenten estructures narratives ben diferents, però amb un estil comú que m'ha agradat molt.
La primera història és I què li podem oferir aquesta nit. És una barreja estranya. L'escenari és clarament distòpic, i els protagonistes són les persones que treballen en un club molt exclusiu on s'exerceix la prostitució. Una de les companyes és assassinada durant una sessió amb un magnat, i en el moment del seu enterrament ressuscita i clama venjança. És una d'aquelles històries que et fica de mal humor i en les que acabes opinant que s'haurien de tornar a utilitzar les guillotines contra els rics i poderosos. M'ha sorprès, però, l'elecció de la narradora, crec que altres protagonistes haguessin donat més joc.
La segona història, la nominada als Ictineus, és Aquestes coses sense vida. La Terra va patir la invasió d'uns éssers estranys e immisericordes que van gairebé aniquilar a la humanitat i que, tan sorprenentment com van arribar, van desaparèixer. Unes dècades després un equip d'investigació visita una ciutat en runes i troba un diari d'una de les persones que va sobreviure durant molt temps a la situació. És molt interessant com barreja les veus de les dues narradores, la investigadora i la supervivent, i la relació, força original perquè és poc habitual, entre un home jove i una dona madura. M'ha alegrat l'opció de la col·laboració entre els humans més que la llei del més fort i la violència per aconseguir sobreviure. 
L'escenari crea una sensació d'estranyesa e incertesa que m'ha recordat a Picnic a la vora del camí dels Strugatsky o a Aniquilació de Jeff Vandermeer.
La portada de Laia Baldevey també està nominada als premis Ictineus com a millor il·lustració, un factor més per donar una oportunitat a aquest llibre tan interessant.
En fi, que només puc que recomanar-vos la lectura d'aquest llibre. He descobert una autora amb una veu molt interessant, capaç de crear analogies i comparacions sorprenents i frases lapidàries. Si fos d'aquells que subratllen llibres (heretges), aquest estaria ben acolorit. Estaré pendent del que publiqui aquesta autora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada