Aquest any vaig una mica endarrerit amb el meu propòsit de ficar-me al dia amb la literatura de gènere escrita en català. Els que seguiu habitualment el blog ja sabeu que m'atrauen molt les novetats literàries, però en el cas dels llibres escrits en català acostumo a mirar enrere i llegir novel.les que hagin estat mencionades o guanyadores d'algun premi important. Així es com vaig conèixer Jordi Font-Agustí, a partir de la novel.la guanyadora del Premi UPC Traficants de Llegendes. Em va agradar molt l'estil, la trama i l'escenari, així que vaig pensar que una de les properes lectures que havia de ficar a la llista era La febre del vapor, guanyadora del Premi Ictineu de 2012.
Alguns comentaris que hi ha per la xarxa qualifiquen la novel.la de "Steampunk a la catalana". Aquest subgènere no m'atrau especialment, però reconec que estava intrigat i encuriosit. El que m'he trobat finalment és una ucronía molt correcta la qual, tot i que el vapor hi és present i de manera molt important, mai pot ser definida com Steampunk segons la meva opinió. Barreja molt bé molts aspectes: espionatge, misteri, investigacions policials, conspiracions polítiques, ciència ficció... però no aprofundeix prou ens els tòpics del Steampunk. No voldria perdre més temps en nomenclatures i classificacions, per això. Cadascú que la consideri com vulgui, el fet és que és una novel.la molt interessant i recomanable.
La història ens sitúa en el període anterior a la Primera Guerra Mundial, en els temps de la Mancomunitat de Prat de la Riba. Un descobriment casual en una gruta propera a Montserrat (més nostrat no podia ser) d'una aigua que en bullir genera un vapor que escalfa molt més del que és normal, desencadena una segona revolució industrial a Catalunya i l'interès de les potències que estan immerses en la guerra.
La història, molt adictiva (l'he llegit en dues tardes), té un cert to documental, potser per això els protagonistes (molts dels quals són personatges històrics) estan poc caracteritzats i no s'aprofundeix gaire en les seves motivacions, el principal defecte que li trobo a la novel.la. L'important són els canvis generats pel nou descobriment i les estratègies que segueixen els dirigents de la Mancomunitat per intentar, sense gaire èxit, que no transcendeixin fins que tot estigui lligat i ben lligat.
Crec que té molt mèrit el paral·lelisme que l'autor aconsegueix crear entre la situació que reflecteix la novel.la i la situació actual. La corrupció, l'espionatge, el fet d'aprofitar-se al màxim de la situació sense pensar en les conseqüències futures, les relacions entre Catalunya i Espanya...he tingut sovint la sensació de déjá vu. Potser hi ha alguns tòpics del tarannà català que reflecteix la història i que en els darrers anys estan canviant que he trobat un pel exagerats.
En resum: una novel.la molt interessant d'història alternativa basada en l'ús del vapor en la que l'ambientació i l'escenari està molt ben trobat, però potser els actors passen massa desapercebuts.
Altres opinions: La biblioteca del Kraken.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada