Ja coneixia l'obra de Sylvain Neuvel abans de llegir El Test. La primera novel·la de la trilogia Themis Files, Los gigantes dormidos, em va sorprendre gratament. Presenta una barreja de gèneres i temàtiques molt interessant i utilitza un estil amb molt ritme aconseguint crear una novel·la realment addictiva. L'editorial que tenia els drets en castellà va fer fallida i vaig llegir el segon volum en anglès i també em va agradar força, però no sé perquè no vaig continuar amb la saga i encara tinc pendent el tercer.
Tenia ganes de llegir alguna cosa seva més enllà d'aquesta trilogia, i la publicació en català d'El Test per l'editorial Mai Més amb traducció de Marina Espasa ha estat una oportunitat perfecta. És una novel·la breu, d'unes 100 pàgines, format que m'agrada molt i en el que a vegades l'edició impresa no es cuida prou. No és aquest el cas, l'edició és impecable.
No vull entrar gaire en la història, ja que un dels principals atractius són els girs que dóna, tant de trama com d'estil, i com et sorprèn i juga amb els cliff-hangers entre capítols.
El protagonista és l'Idir, un pare de família d'origen Iraní que ha de passar un test de 25 preguntes per aconseguir la ciutadania britànica. Però el test consisteix en alguna cosa més que les respostes, des del moment que entra en les instal·lacions del ministeri amb la seva família totes les seves accions són observades i avaluades.
Té pebrots que el país del que vol formar part i que sigui tan exigent i demani tantes virtuts d'aquells que volen gaudir de la seva ciutadania sigui Anglaterra. Entre el Bréxit, el seu president actual i la seva estratègia per fer front a l'expansió del coronavirus estic convençut que més de la meitat de la seva població no donaria el nivell en el test que s'ha imaginat Neuvel. Tampoc no el passarien tots aquells impresentables que han anat a passar el confinament a la seva segona residència escampant la infecció pel país, si el féssim aquí. Perdoneu-me la digressió, estic una mica indignat amb algunes coses que hem de veure aquests dies...
Us recomano la lectura sense cap mena de dubte, tot i que no ho he passat del tot bé llegint-la. El problema és que l'autor té molt mala llet, i que jo he empatitzat massa amb el potagonista. Neuvel el situa en unes situacions de molta tensió i el fa afrontar alguns dilemes morals duríssims. Si aconseguiu llegir-lo més com un observador que com un protagonista estic segur que el gaudireu molt. També us aconsello que planifiqueu la lectura i el llegiu d'una tirada (són 100 paginetes), els girs de la trama i en l'estil narratiu llueixen més.
La visió editorial de Mai Més és d'envejar, tot i que alguna de les obres de la seva col·lecció no m'han convençut. El fet que publiquin obres tan recents i ben valorades en català abans que en castellà és sorprenent. I m'encanta també que recuperin clàssics. Espero amb moltes ganes la segona part de la saga xenogénesi d'Octavia Butler i la nova antologia de relats de Ted Chiang, però segur que altres projectes que tenen previstos em sorprendran tan gratament com ha fet El Test.
Altres opinions: Les Rades Grises, el Biblionauta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada