Estic sempre molt pendent del que publica Jordi de Manuel. Crec que és l'autor català del qual he llegit més llibres. Per això quan a la Catcon, on va ser convidat d'honor, va comentar que estava a punt de publicar una novel·la en la qual hibridava ciència-ficció i novel·la negra, dos gèneres que ell domina perfectament, vaig tenir molt clar que la llegiria aviat. Escoltar la presentació de la Carme Torras a Gigamesh, amb la qual coincideixo força, em va acabar de decidir.
L'escenari on succeeix la trama és el Cub, una nau en forma de cub Rubick formada per 27 espais cúbics, cada un destinat a una finalitat, connectats mitjançant passadissos sense gravetat artificial. La nau viatja cap al satèl·lit de Plutó, Caront, amb l'objectiu de construir una base que faciliti el viatge interestel·lar. La meitat de la tripulació està en hibernació, l'altra està funcional i manté la nau amb l'ajuda de diversos tipus d'androides. En el cub més important de tots, el central, hi ha instal·lada una tecnologia de realitat virtual que permet als tripulants gaudir d'un alleugeriment psicològic recreant el que més necessitin en aquell moment. Tres dels tripulants han mort de forma sospitosa en aquest cub i el capità ha de despertar una de les investigadores, la Sara Bruc, per investigar aquestes morts.
La història segueix la investigació, i a mesura que recorrem els racons de la nau i coneixem els tripulants (els sospitosos, vaja) presenta idees molt interessants sobre física, genètica, medi ambient, robòtica...
Cauré en els tòpics i diré que la nau és un dels personatges rellevants en la novel·la. Es nota que hi ha molt temps invertit a dissenyar-la i s'han pensat molt els detalls, però he de reconèixer que m'ha costat representar-la mentalment. En primer lloc, per les magnituds: els cubs fan 12 metres d'aresta. Em sembla petita per tot el que hi passa i tot el que conté. També m'ha costat visualitzar com els diversos cubs estan connectats entre ells.
La novel·la és de lectura àgil, i l'escenari ajuda a mantenir la tensió de la investigació, però crec que li haguessin fet falta alguns capítols més per aprofundir en algunes idees que presenta, en l'estructura de la nau, i en la resolució final de la investigació, que no m'ha acabat de convèncer. Tot i això, crec que les parts que m'han agradat pesen més que les que no m'han convençut, per tant, us recomano la seva lectura.
Com és habitual en l'obra del Jordi hi ha homenatges i referències, en aquest cas molt evidents a l'obra i els personatges d'Asimov, i a la novel·la El nom de la Rosa. També trobareu connexions amb altres de les seves novel·les, tant les de ciència-ficció com les protagonitzades per l'inspector Sergiot. Continuaré molt atent al que publiqui en Jordi de Manuel i a les històries que hibriden el gènere negre amb altres gèneres literaris en les que s'està especialitzant Crims.Cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada