Contacte - Carl Sagan

Avui la ressenya porta banda sonora, la de la sèrie Cosmos, composta per Vangelis. Era un gran fan d'aquesta sèrie, com tots els de la meva generació interessats en la ciència, suposo. Gràcies a ella vaig descobrir a Carl Sagan i la seva gran capacitat de divulgació.

He llegit alguns llibres seus d'assaig, i també la novel.la que comentaré avui, Contacte, tot i que ja fa molt temps i la recordava poc. També he vist diversos cops la pel·lícula, ja que la treballava a classe quan feia una matèria que tractava sobre astronomia, però, lamentablement, també fa anys d'això. Així que ara he aprofitat l'avinentesa per tornar a llegir-la, però en català, en la fantàstica edició de Duna llibres amb traducció de Lluís Delgado i portada de Maria Picassó.

La narradora principal és Eleanor Arroway, una astrofísica que treballa en el programa Argus que monitora l'espai per descobrir senyals de civilitzacions extraterrestres. Després de molts anys sense resultats, arriba un missatge provinent de l'estrella Vega, a la constel·lació de Lira. Seguirem l'Eleanor i altres científics mentre, gràcies a la col·laboració internacional, codifiquen el missatge, en descobreixen les diverses capes de significat, troben les instruccions per construir una màquina i intenten fer-la funcionar. Si t'ho pares a pensar, rebre aquest tipus de missatge seria un d'aquells successos que faria canviar la humanitat de cap a peus, i m'ha agradat com Sagan dona tombs a molts aspectes que es veurien afectats per aquesta notícia.

D'aquests aspectes, el més important en la trama és el religiós. Algunes religions aprofiten el missatge per buscar-ne referències en les seves profecies i llibres sagrats, altres es manifesten clarament en contra. Alguns capítols són gairebé un assaig sobre l'origen i característiques de moltes de les creences de la humanitat. M'ha semblat molt interessant, però puc entendre que a alguns lectors els faci una mica fora de la història. L'economia, la política i la sociologia també tenen rellevància en la trama. Destaco el fet que, d'alguna manera, l'aparició del missatge estabilitzi alguns conflictes i els suavitzi, i s'instal.li una forma diferent de percebre l'existència i la convivència que Sagan anomena Maquindo. Finalment, també vull destacar l'especulació de com serien els vegans, la seva anatomia i fisiologia, la seva tecnologia, la seva societat, ens podrem comunicar amb ells o només serem com insectes o microorganismes? Per Eleanor es converteix gairebé en una obsessió saber com ens veuen i què pensen de nosaltres.

La novel.la està estructurada en tres parts. La primera, la del descobriment del missatge, és emocionant i sorprenent. La de la meitat, més tècnica, es pot fer una mica feixuga en alguns moments, però el darrer bloc és un clar exemple de mestria en la narració, la inventiva i la capacitat de tancar una novel.la de forma satisfactòria. Hi ha molts moments en què surt molta terminologia tècnica i científica, però crec que no la definiria com una novel.la hard. La ciència forma part del context, la majoria dels protagonistes són científics o enginyers, però en el fons no és molt rellevant per la trama, o sigui que és una història de ciència-ficció que crec que pot agradar al públic més generalista. Tot i això, les xifres i distàncies que s'utilitzen són atordidores.

M'ha agradat especialment l'evolució del personatge de l'Eleanor, com les seves creences, sensacions i opinions van canviant al llarg de la novel.la, i com l'autor en mostra les virtuts, però també els defectes. És una persona clarament neurodivergent de l'espectre TEA, des del meu punt de vista, si la novel.la s'hagués escrit en aquesta època, segur que l'autor la descriuria així. 

També em sembla molt innovador, per l'època en què va ser escrita la història, la reivindicació del paper de la dona en la ciència i en la societat; la pobra Eleanor està molt sola i és ignorada en molts moments pel fet de ser dona, tot i que Sagan es marca el punt d'incloure una presidenta dels Estats Units (encara és ciència-ficció això... com en molts altres països).

Llegint la novel.la hi havia un parell de llibres que anaven ressonant dins el meu cap. D'una banda, 2001 d'Arthur C. Clarke, que he llegit fa poc i que estic convençut que va ser una referència per Sagan, tot i que no ho mencioni en la nota final. I a la inversa, també apostaria que Contacte va ser una influència per Cixin Liu per escriure El problema dels tres cossos. 

Per acabar, m'ha sorprès gratament l'ús de l'humor en la novel.la. Molt fi, subtil, però molt present. Se m'ha fet estrany donades les circumstàncies tan serioses i problemàtiques que narra la història. 

En fi, una novel.la molt interessant d'especulació científica, social i religiosa, que he devorat amb fascinació, i amb un final emotiu i sorprenent que no puc qualificar d'altra manera que rodó. Un altre encert de la gent de Duna Llibres. Us la recomano sense cap mena de dubte.