La fi de la infància - Arthur C. Clarke

L'editorial Duna llibres està fent una feina encomiable publicant en català les sagues clàssiques  de la ciència-ficció  Dune i La Fundació, i també algunes novel·les independents d'Arthur C. Clarke, com ara Encontre amb Rama o La fi de la infància, la protagonista de l'entrada d'avui.  No vull oblidar que també han publicat obres clàssiques de ciència-ficció escrites per dones i que han passat una mica desapercebudes pel gran públic, com La nit de l'Esvàstica de Katharine Burdekin o  El món resplendent de Margaret Cavendish.

Em fa una mica de vergonya dir-ho, però conec molt més a Clarke per la seva narrativa breu que per les seves novel·les (també em passa amb Philip K. Dick). Sí que havia llegit 2001 fa uns anys, però no ha estat fins aquest 2023 que he llegit Cita amb Rama i La fi de la infància. 

Una de les coses que sempre em fa por quan començo una obra clàssica de ciència-ficció és si ha envellit prou bé. Soc conscient que he d'intentar llegir el llibre amb la visió de l'època en què es va escriure, però a vegades alguns aparells, enginys,  o especulacions poc creïbles a hores d'ara em fan fora de la història. També em passa a l'inrevés, quan trobo a faltar coses de la vida habitual com els ordinadors o els mòbils en un context de futur pròxim escrit fa dècades. No he tingut aquesta sensació en cap moment en aquest llibre. De fet, és al contrari, trobo que l'estructura i el plantejament que presenta amb parts diferenciades i amb protagonistes diferents, és força moderna.

La premissa de la novel·la és que ens visita una civilització alienígena, amb enormes naus que es col·loquen sobre les principals ciutats (els de la meva generació tots hem pensat en V en aquest moment de la  novel·la). Aquests alienígenes tenen bones intencions i ajuden a la humanitat posant pau, mediant en els conflictes, aturant les guerres, solucionant els problemes ambientals i el maltractament animal (hi ha una escena relacionada amb els toros que m'ha semblat genial). Després d'uns anys els humans s'han acostumat a la seva presència i la seva influència: no hi ha problemes d'alimentació, no cal treballar per sobreviure, hi ha molt temps per fer els que es vulgui... la situació està controlada. Tampoc és que hi puguin lluitar de cap manera. Tot i això, hi ha grups d'humans que es rebel·len i es pregunten quines són les motivacions d'aquests visitants i, sobretot, perquè no s'han mostrat mai públicament. Clarke juga molt amb aquests enigmes, i reflexiona com la comoditat genera que els humans perdem la fe en les nostres creences i com afecta  la creativitat i la capacitat de crear productes culturals de qualitat. Veurem com la societat va canviant al llarg de les dècades a través dels ulls d'un d'aquests alienígenes, mentre anem resolent els dubtes de moltes de les seves accions i de les seves motivacions finals. M'ha agradat com l'autor va solucionant tots els conflictes que genera durant la trama. La resolució ha estat molt satisfactòria.

Us recomano sense dubtes la lectura d'aquesta fantàstica novel·la, tot i que  us aconsello que no llegiu la introducció si arribeu verges a la història, com he fet jo. Feu-la servir d'epíleg, sinó us menjareu algun espoiler important. Una de les coses que s'hi comenta és que l'autor va modificar part de l'inici de la novel·la, que va publicar  a mitjans dels anys 50, i va canviar el moment de l'arribada dels extraterrestres. En el plantejament inicial era en el moment de la cursa espacial entre americans i soviètics per arribar a la lluna. Als anys 70 va revisar-la i va canviar-ho pel moment en què una missió conjunta de tota la humanitat estava a punt de viatjar a Mart. Encuriosit, vaig buscar la versió original  i crec que m'agrada més que la que ha acabat sent l'oficial.

Acabo destacant que m'ha agradat que es mantingui l'equip creatiu de l'anterior obra de Clarke publicada en aquesta editorial. La traductora és Elena Ordeig i la portada, encara més lluent que l'anterior (es veu que sí que era possible), l'ha fet Míriam Persand. Crec que li dona  caràcter i força a la col·lecció i fa que es noti l'amor que s'ha ficat en el producte, tot i que els llibres són de mida diferent i es veuen una mica estranys en el prestatge. Continuarem pendents del que publiqui aquesta editorial.