Ja fa temps que tenia ganes de llegir alguna cosa nova de Peter F Hamilton. Abans d'obrir el blog vaig llegir gairebé tot el que va publicar, però vaig anar perdent interès per la seva obra i encara tinc pendents un parell de les seves darreres trilogies. M'interessava llegir Salvation en castellà, ja que l'editorial Orok en va publicar el primer llibre, però ja fa molt temps que no diuen res sobre les continuacions i no tinc gaires esperances.
Per tant, quan vaig veure que es publicava la seva darrera novel·la breu escrita en col·laboració amb Gareth L.Powell, Light Chaser, tant en català com en castellà, vaig pensar que era una oportunitat immillorable. He gaudit molt del llibre. Té molts dels ingredients que m'agraden en la ciència-ficció, tot i que presenta una estructura agosarada i una conclusió massa apressada pel meu gust.
El primer capítol és ciència-ficció hard de la bona (molt argot, ginys estranys, naus modificables, sensació de no saber el que està passant..) i narra com una parella que no coneixem de res envia la seva nau directament contra una estrella destruint així tot el seu sistema planetari. És un capítol que pot desanimar a cert tipus de lectors, però jo els recomanaria que continuessin i tinguessin paciència, ja que, a partir d'aquest moment, els capítols tenen un to i un estil molt diferent. La novel·la ens explica com s'ha arribat a aquesta situació tan radical seguint les aventures d'Amahle, una cercallums, una persona modificada genèticament per ser gairebé immortal que viatja fent un circuit per diversos mons colonitzats en la diàspora de la humanitat, en un bucle infinit, de forma que cada mil anys més o menys retorna de nou a un planeta.
Una de les coses que m'ha agradat més de la història és la diversitat planetària, tant pel que fa a la seva geologia i geografia com a l'estructura social i el grau de desenvolupament. Això sí, totes les societats que visita són estàtiques, en els milers d'anys que fa que segueix el seu recorregut, no han canviat gens. A cada planeta l'Amahle és rebuda d'una forma diferent, però sempre amb una certa reverència. És un escenari fantàstic i divers que donava segurament per una història més extensa.En altres obres de Hamilton, com The Void trilogy, ja hi havia aquesta barreja de mons tecnològics i mons de caire medieval, però crec que la forma en què ho tracten els dos autors en aquesta novel·la breu els dona molt més joc i llueix més.
La funció de la cercallums és recollir els collars de memòria que va deixar en la seva anterior visita i que han anat passant de pares a fills, i canviar-los per collars nous i altres mercaderies. Aquests collars han enregistrat les vivències dels seus portadors, i seran utilitzats en un dels planetes més desenvolupats com a entreteniment, una forma de viure moltes vides d'estils molt diferents. En els anys que passa a la nau entre planeta i planeta l'Amahle xafardeja també les vides gravades en els collars, i en un dels visionats descobreix que hi ha un missatge dirigit a ella.
A partir d'aquesta premissa els dos autors en presenten una obra molt interessant i diversa, plena d'imaginació, intriga, aventures i sentiments que, tot i el final accelerat, és una lectura totalment satisfactòria. En català l'ha publicat Chronos, amb traducció de Lluís Delgado, i us la recomano sense cap mena de dubte.
Altres opinions de la novel.la: El Kraken,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada