La consistència de les idees - Clelia Farris

M'encanta que les meves intuïcions literàries surtin bé. En la catcon d'aquest any em va cridar molt l'atenció La consistència de les idees, un llibre de relats d'una autora italiana que desconeixia, Clelia Farris, a qui seguiré la pista  a partir d'ara.  

Escrit per una autora no publicada en el nostre país i, a més, per una editorial jove com Sfabula, el llibre complia dos dels propòsits que vaig plantejar-me aquest any pel blog, o sigui que  vaig comprar-lo en un rampell. Hi va ajudar el fet que la portada d'Elisa Ancori és cridanera,  i la temàtica dels relats resumits en la contraportada era prometedora. A més, crec que és la primera autora italiana que apareix en el blog, en el que he parlats de diversos autors i autores asiàtics i africans, però no tant d' europeus.

Ha estat un encert comprar-lo. M'ha agradat molt gairebé tot el que proposa: l'estil narratiu, les ambientacions de futur pessimista i optimista a la vegada, els personatges i els noms estranys que els dona, les innovacions tecnològiques sorprenents que són un pilar important dels seus relats, però no l'únic, ja que acostuma a barrejar més d'una trama en els relats... Però si he de destacar alguna cosa és que les històries són molt orgàniques,  viscerals, tens la sensació de tocar carn i embrutar-te les mans. Si hagués de definir el gènere dels relats, optaria per una barreja de weird, biopunk i solarpunk. En alguns moments m'ha evocat a l'estil de les històries d'Anne Starobinnets, Cristina Jurado o de Kij Johnson. 

Dels 7 relats que formen part del llibre segurament el que m'ha agradat més és Un dia per recordar on l'autora planteja un escenari derivat de l'escalfament global amb sequera, costes inundades i un conjunt de supervivents que viuen en els pisos més alts dels edificis i es desplacen en barca en una economia d'intercanvi de productes. Només l'escenari ja és prometedor, però si hi afegim la capacitat que té un personatge per modificar els records de la gent, afegint o traient el que els interessa, el relat acaba quedant rodó. Estaria interessat a llegir alguna cosa més en aquest escenari.

Cirurgia creativa ens presenta la relació entre un parell de personatges que es dediquen a fer quimeres d'animals, refent, modelant i fusionant les parts orgàniques. Una és la que idea i planifica, i l'altre, que es modifica el cos a base d'hormones, és el que és capaç de soldar diferents teixits dels éssers vius amb una tecnologia implantada en la punta dels seus dits. És l'exemple més clar de l'estil visceral de l'obra de l'autora.

Engany és un relat molt interessant, que es basa en la capacitat d'aprendre ràpidament una habilitat que hagi estat destil·lada d'algú que la posseeixi, tot menjant un eriçó de mar. Sona estrany, ho sé, però funciona perfectament en la trama de corrupció urbanística que presenta la història. 

Té una certa semblança amb el relat que dona nom a la col·lecció, La consistència de les idees. Situat en un planeta colonitzat pels humans que han sobreviscut a la caiguda de la nau estel·lar que els va dur al planeta. Dos joves descobreixen un lloc amagat on viu una espècie de mol·lusc que, quan és menjat, proporciona sensacions i idees brillants al consumidor. Aviat es converteix en una droga, amb tota la problemàtica que això genera.

En definitiva, m'ha agradat molt descobrir aquesta autora amb una veu tan fresca i sorprenent. Estaré pendent de si es tradueix alguna cosa més a l'anglès. De moment, gairebé tot el que està traduït ja està inclòs en aquesta fantàstica antologia, que no puc fer res més que recomanar-vos.