Mercaders de l'espai - Frederic Pohl

Vaig intentar llegir Mercaders de l'espai fa més de trenta-cinc anys, quan, després de devorar tot el que hi havia d'Asimov a la biblioteca del meu poble, i buscant altres obres de ciència-ficció, vaig trobar aquest llibre escrit a quatre mans per Frederick Pohl i C.M. Kornbluth.

Recordo que no vaig connectar-hi gens i només vaig llegir un o dos capítols. Més endavant sí que vaig connectar amb la saga de Pòrtic de Pohl, que tinc pensat rellegir durant l'estiu. Ara fa poc vaig trobar en una llibreria de vell la versió en català de la novel.la publicada en col·lecció Pòrtic Aventures i vaig decidir donar-li una oportunitat. Vaig començar-lo amb un cert escepticisme, però em va atrapar i el vaig llegir en un parell de tardes. Cada llibre té el seu moment.

La història se situa en un futur no excessivament llunyà, en un planeta molt canviat, però, tot i que amb algunes exageracions, no és descartable que en el nostre futur s'hi arribi a assemblar una mica. Molta contaminació, superpoblació, restriccions d'aigua i aliments, pocs recursos i mal repartits, i, el que és més important en la trama, un consumisme exageradíssim que provoca que les classes socials estiguin formades pels consumidors, passius i incultes, i els productors que els proporcionen entreteniment i productes de mala qualitat als quals enganxar-se. 

Les empreses publicitàries són les que marquen el ritme de la societat, promovent articles, generant addiccions i establint les pautes del que s'ha de consumir. Tot és molt exagerat, però el to és força divertit, i, tot i l'humor, la mala llet que gasta la novel.la és força important. La meva filla està estudiant publicitat, i dubto de si fer-li arribar aquest llibre o no, no voldria pas que la seva creativitat es veiés influïda pels pocs escrúpols dels protagonistes de la novel.la.

El personatge principal és un alt executiu de l'empresa de publicitat més influent del planeta. El seu cap li encarrega la campanya més important que la firma haurà fet fins ara: organitzar l'explotació d'un planeta al qual s'enviarà una colònia d'humans, Venus.

En els primers capítols descobrirem com viuen les classes privilegiades i com s'organitza la campanya de promoció del viatge al nostre planeta bessó. Però ben aviat les empreses rivals i algun company amb aspiracions li fan una mala passada al protagonista, que despertarà convertit en un engruna, l'esgraó més baix de la societat.

El canvi de visió és molt interessant, així com la resiliència i els esforços del protagonista per intentar tornar al lloc d'on prové, utilitzant les arts de manipulació que tant domina. En les seves aventures coneixerà els conservacionistes, un grup que intenta que la societat humana canviï per millorar la distribució dels recursos i evitar el consumisme exagerat. La relació del personatge principal amb aquest grup rebel, amb el que no hi combrega gaire, és força curiosa, i dona molt joc a la història.

Com he comentat abans té un cert to humorístic, però això no fa que no sigui una distopia que està a l'altura d'altres clàssics del gènere com 1984, Un món feliç, Hagan sitio! Hagan sitio! o Farenheit 451. De fet, barreja molts aspectes d'aquestes novel·les, amb un resultat final força original i sorprenent. Se'm fa estrany no haver-ne sentit a parlar tant d'aquesta novel.la com de les altres que he mencionat. 

En fi, que ha estat tot un descobriment. Us la recomano sense cap mena de dubte. La versió en català potser us costa una mica de trobar, però en castellà hi ha moltes edicions, algunes bastant recents. Hi ha una continuació, La guerra dels mercaders, que no descarto que ben aviat aparegui per aquí. Ja us ho explicaré.