El preu de néixer - Laura Gost

Com comentava en l'entrada anterior del blog, m'agrada explorar noves veus literàries que, tot i tenir una bona carrera editorial, comencin a escriure llibres de gènere fantàstic. Les distopies donen molt joc en aquest sentit. De fet, n'hi ha diverses publicades en català recentment; una de les que més em va cridar l'atenció és El preu de néixer, de Laura Gost.

No he arribat a aquesta novel.la pels meus canals habituals. L'he descoberta gràcies a reportatges i entrevistes en mitjans generalistes, com ara el telenotícies de TV3. Sempre que veig aquest tipus de publicitat em pregunto per què uns llibres sí i altres no, i reconec que no em miro els productes amb gaire bons ulls, en un començament. També em va sorprendre que una novel.la que fa tan poc que està publicada ja hagi venut els drets audiovisuals i que estigui en procés de traducció a moltes llengües europees. Les expectatives estaven molt altes, i això acostuma a passar fractura en les valoracions. 

Per sort, aquest cop no ha estat així i he trobat una història original, sorprenent, de lectura àgil i que sap traure suc de la seva premissa principal (encara que no del tot a l'escenari, al meu entendre). Ens situem en un futur pròxim on, per culpa de la manca de recursos causada per la superpoblació mundial, hi ha una limitació a l'hora de tenir descendència. Perquè pugui néixer un nou infant, algú ha de morir. És el que es coneix com a relleu.

La persona que permetrà que un nadó arribi a la vida pot ser algú que decideixi morir de forma voluntària o algú que hagi mort de forma natural. També hi ha altres mètodes menys legals, com ara el mercat negre i el tràfic de llicències. Si no hi ha un relleu planificat, l'embaràs serà interromput al cap de catorze setmanes de gestació.

Na Lisa i en Rai volen tenir un fill, i seguirem les seves inquietuds en el procés de recerca d'un relleu, un afer una mica angoixant, ja que ja han hagut de passar per un avortament no desitjat. 

M'ha agradat la varietat en l'estructura narrativa. Alguns capítols són narrats en tercera persona, però d'altres en primera persona per alguns dels protagonistes. En aquests darrers veurem clarament què és el que pensen i senten, sense autoenganys i sense filtre social. Són els que més m'han agradat, tot i que acaben provocant que no t'apreciïs gaire els personatges, potser perquè, com a lector, et fan plantejar algunes coses que no voldries plantejar-te i identificar-te en algunes postures en les quals, en principi, no et sents còmode. 

Els salts temporals en la trama donen molt joc i fan que la lectura sigui molt àgil. La presentació de l'escenari, de la situació social i política i de les normes del procés del relleu també m'ha convençut. Tot flueix i apareix de forma no forçada en la trama, no hi ha els temuts info-dumps. També vull destacar els finals de capítol, no calen cliff-hangers espectaculars per sorprendre el lector. 

La situació que presenta la novel.la genera molts dilemes morals, que són tractats amb molta cura i des d'un punt de vista molt realista. L'autora dona més importància a les relacions entre els personatges i la seva posició davant els reptes i dilemes que han d'anar superant, que no a l'escenari, al que crec que podria haver tret més suc. Estic convençut que els lectors habituals de ciència-ficció coincidiran amb la meva apreciació. Però em quedo amb la sensació que ha explicat la història que  volia explicar, i ho ha fet de forma molt satisfactòria.

En definitiva, una novel.la breu, sorprenent, amb un estil directe i una estructura narrativa ben organitzada i variada que presenta un futur distòpic proper que genera uns importants dilemes morals als protagonistes i als lectors. L'he devorat en un parell de tardes, i m'han atrapat sobretot els darrers capítols, on l'autora fica més llenya al foc en una culminació sorprenent. Us la recomano sense cap mena de dubte.