Argila alienígena - Adrian Tchaikovsky

Es fa molt difícil seguir el ritme de publicació d'Adrian Tchaikovsky, gairebé publica tantes novel·les com Sanderson durant l'any, o com Stephen King en la seva bona època. Considero que és un dels autors més interessants del panorama actual, i una de les coses que m'agrada més és que publiqui obres amb molta varietat de format, estil i temàtiques. 

A mi em convenç més quan tracta temes de ciència-ficció que no pas quan escriu fantasia, i estic més interessat en novel·les independents que en començar sagues noves. La novel.la que comentaré avui, Argila alienígena, compleix aquestes condicions i, a més, fa temps que li seguia la pista perquè em va interessar molt la seva sinopsi quan vaig veure que es publicava en anglès. És per això que quan vaig saber que l'editorial Chronos la publicaria en català amb traducció d'Octavi Gil i una portada espectacular de David G. Vaquero, va pujar ràpidament dalt de tot de la pila de lectures. M'ha durat un parell de dies i té més de quatre-centes pàgines, crec que amb això us ho dic tot.

Ens situem en un futur relativament llunyà en el qual la Terra està governada per un superestat global, el Mandat, que, com us podeu imaginar, no deixa gaire espai a la dissidència política, social o científica.

El càstig pels que s'oposin al règim és ser deportats a presons existents en planetes extrasolars per ajudar en les tasques de colonització i extracció de recursos. El protagonista de la història és un xenoecòleg, Arton Daghdev (pronuncieu-ho bé, si us plau), que és deportat al planeta Kiln, l'únic en el qual s'ha trobat les restes d'una civilització. Però no dels seus hipotètics habitants. Mentre intenta sobreviure en un entorn hostil, l'humà i l'alienígena, té sempre al cap intentar resoldre l'enigma d'on carai són els habitants intel·ligents del planeta. 

La biologia té una presència molt important en la trama, fet que, com a biòleg, em sembla perfecte. M'ha agradat especialment com encara que l'evolució a Kiln ha seguit un camí diferent del de la Terra: la col·laboració i la simbiosis com a motor evolutiu. No és el primer autor en tractar aquest tema, penso en Butler, Bueso, Bukes, Vinge,... fins i tot és un aspecte que Tchaikovsky ha tocat en altres de les seves anteriors novel·les, però l'enfocament i l'escenari m'han semblat molt originals.

De fet, ja hi ha grans científics que han defensat aquest tipus de relació entre organismes com a motor de canvi i avantatge evolutiu en el nostre planeta, on trobem alguns exemples molt curiosos i interessants de col·laboració entre organismes molt diferents.

La idea principal del llibre és que la mescla, la diversitat i la barreja pot generar propietats emergents que millorin la suma dels components de forma individual. És per això que la trama, com calia esperar, és també una barreja de molts subgèneres que acaba produint un producte final de molta qualitat i molt atractiu. És una novel.la de ciència-ficció amb un elevat nivell d'especulació en l'àmbit biològic, principalment. Però també és una distopia, una ficció carcerària i una història de revolució i lluita contra la injustícia. Trobarem acció, violència, un misteri a resoldre, i  alguns moments de terror psicològic i biològic (m'acabo de traure del barret un nou subgènere, però si llegiu la novel.la, fet que us recomano fervorosament, ja m'entendreu).

He gaudit molt de la lectura, però hi ha un parell de detalls que han impedit que li acabi ficant una matrícula d'honor. D'una banda, la part final, que considero que ha allargat una mica massa, tot i que la resolució de la trama m'ha convençut. D'altra banda, el narrador. La història està narrada en primera persona, i no m'ha acabat de convèncer el to cínic i humorístic en alguns moments del protagonista. No acaba d'encaixar, i a més, tinc la sensació que a mesura que la història avança aquest to ha anat canviant, fet que també m'ha sorprès. Entenc que volia indicar una evolució en el caràcter del personatge, però no m'ha acabat de convèncer el resultat. Però són dos detalls menors que no han impedit que hagi gaudit moltíssim de la lectura. Us la recomano sense cap mena de dubte.

Continuarem pendents de les noves publicacions d'aquest autor tan interessant. Estic convençut que ben aviat tornarà a aparèixer per aquí.