Cosdiví - Teodore Sturgeon

No havia llegit res de Theodore Sturgeon fins ara, un altre dels autors clàssics més reconeguts que no coneixia. Ho he solucionat gràcies al fet que Males Herbes ha publicat Cosdiví, la seva novel.la pòstuma, amb traducció de Josep Sampere.

No tenia clar si seria una bona idea conèixer l'obra d'un autor a partir de la seva darrera història, però no me'n vaig saber estar. Ha estat un d'aquells casos que un llibre et crida, ja sigui per la portada, per la sinopsi, per l'edició, perquè m'ha costat trobar-lo en les llibreries... no sé per què, però em cridava. Per sort, he gaudit moltíssim de la lectura; a vegades en aquests casos que agafes un llibre amb tantes expectatives l'experiència acaba sent decebedora.

El primer que vull destacar és la prosa de Sturgeon, com aconsegueix en molt poques paraules caracteritzar els personatges, tan física com psíquicament. 

És una història difícil de qualificar. És de gènere fantàstic, segur, però potser la part que més m'ha interessat de la trama és la de com està organitzada i controlada la vida quotidiana dels diferents personatges. Tot i que, tal com diu la sinopsi de la contraportada, Sturgeon s'atreveix a reinventar el mite de Crist en clau sexual i contemporània en aquesta novel.la, i això també és força interessant, no trobeu?

En un poblet de l'Amèrica profunda, d'aquells pobles tancats de tarannà conservador on tothom ho sap tot de tothom, apareix un desconegut nu, amb un cos encisador i una presència que deixa marca en els que el coneixen, en Cosdiví. Aquest personatge anirà trobant-se amb diferents habitants del poble, alterant per sempre la seva vida. Seguim la història mitjançant diversos capítols narrats en primera persona, cada un per un personatge diferent. Potser al principi aquesta estratègia és una mica reiterativa, ja que observem la mateixa escena des de diferents punts de vista, però crec que és necessari per marcar la idea general, i, a mesura que apareixen nous protagonistes, el ritme evoluciona.

Pel fet que les històries estan narrades en primera persona, els protagonistes no poden enganyar-nos, i coneixem les seves intimitats i anhels més profunds, els bons i, sobretot, els foscos. Potser es podria criticar que la majoria dels personatges tenen alguna cosa a amagar i un costat fosc, però, com diria en Cosdiví, qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.

En fi, que he gaudit molt de la lectura i us el recomano sense cap mena de dubte, però amb un parell d'advertiments. Si no us agraden les escenes de sexe, aquest no és el vostre llibre. No és un llibre eròtic, però el sexe té un significat important en la història i hi és molt present. Tampoc us el recomano si sou creients i teniu la pell fina; és una crítica espectacular, però feta amb molt bon gust, de les institucions eclesiàstiques.

L'estil de l'autor m'ha agradat molt, de forma que ja tinc preparada una col·lecció dels seus millors relats, Caviar, que estic convençut que caurà durant aquest any. Ja us explicaré.