Soc un gran admirador d'Aliette de Bodard, especialment dels relats de l'univers ucrònic de Xuya. He llegit moltes de les històries ubicades en aquest escenari, tant en castellà com en anglès, i quan vaig saber que Mai Més publicava una col·lecció de relats en català amb traducció d'Anna Puente, alguns dels quals encara no havia llegit, la vaig comprar immediatament. No he sentit a parlar tant d'aquest llibre com d'altres publicats per la mateixa editorial, i em sap una mica de greu. A veure si aconsegueixo provocar-vos curiositat sobre l'obra d'aquesta autora tan interessant, ara que haurem de votar els Ictineus.
El món de Xuya és un gran paraigües que permet a Aliette de Bodard escriure històries molt diferents i relacionar-les, tot i que em quedo amb la sensació que l'agrupació és una mica artificial i que les històries es podrien agrupar en dos o tres universos diferenciats, tot esperant algun relat que els acabi d'unir. Es basa en la premissa que els xinesos van colonitzar Amèrica del Nord unes dècades abans de l'arribada de Colon. Com a conseqüència, al continent americà conviuen cultures d'origen xinès i altres cultures centre i sud-americanes que van sobreviure a la conquesta. Té un conjunt de relats situats a finals del segle XX i principis del segle XXI que tracten sobre les interaccions entre aquestes cultures, però no són els que més m'agraden dins de la seva obra. La part que em té fascinat és la de l'era espacial, de la que formen part els relats d'aquesta col·lecció, amb històries situades entre els finals del segle XXI i principis del segle XXII. Una de les tecnologies clau dels relats és la presència de naus intel·ligents, guiades per uns éssers mig orgànics mig cibernètics que, nascuts de mare humana, passen la seva llarga vida controlant enormes naus que permeten viatjar a través de les estrelles, i per tant, que la humanitat colonitzi nous mons. És espectacular com és capaç de donar tombs sobre aquesta tecnologia i fer-ho de manera original en cada relat.
Tot i que l'escenari és típic de space-opera, no espereu grans batalles ni molta acció. Hi ha grans dosis d'especulació tecnològica i moments de tensió, però és una ciència-ficció intimista, poètica gairebé. En les trames hi ha molt pes de les tradicions orientals de cada cultura i, sobretot, de les relacions familiars i els conflictes generacionals. Els personatges essencialment són femenins, però curiosament no trobo a faltar la presència masculina. En obres que és al revés si que em passa, aquí flueix tot amb molta naturalitat.
El llibre conté 4 relats i una novel·la curta, precisament la que dóna nom al llibre i que va estar en la llista dels tres grans premis, tot i que finalment només va guanyar el Nebula. Els tres primers relats estan força relacionats, però el darrer, L'alè de la guerra, és independent de tot el que ha escrit fins ara en aquest univers i m'ha deixat força encuriosit, ja que obra portes a situacions molt interessants.
En definitiva, un llibre que us recomano sense cap mena de dubte, molt adient per introduir-se en el fantàstic univers de Xuya. Ciència-ficció reflexiva i de ritme pausat, però amb una capacitat increïble per enganxar el lector. Les virtuts de l'autora llueixen més en els relats que en les novel·les curtes, crec jo, però estic convençut que La Mestra del te i la investigadora no us decebrà.
El millor és que Aliette de Bodard continua explorant aquest univers en la seva obra i que, del que ja té escrit, encara queden per traduir alguns dels seus millors relats. Espero veure'ls ben aviat en català un segon volum de l'Univers Xuya.
Per si dubteu i voleu tastar l'estil de l'autora, us deixo l'enllaç a un dels relats més ben valorats que podreu trobar en la pàgina Cuentos para Algernon i que va guanyar l'Ignotus a millor relat en llengua estrangera, Tres tazas de aflicción a la luz de las estrellas.
