Avui comentaré Pregària per als tímids com els arbres, la segona novel·la de Mongi i Robot escrita per Becky Chambers després de Psalm per als construïts en terres salvatges, publicat en català per Mai Més amb traducció d' Anna Llisterri. Encara que sigui una segona part, no patiu pels espòilers, l'argument no és excessivament important en aquestes novel·les i literalment correspon al que s'explica a les sinopsis. Hi ha poques coses a revelar, en el fons.
La història està situada a la lluna Panga, que orbita un gegant gasós, el planeta Motan. Un dia determinat, els robots que sustentaven la societat tecnològica i industrialitzada que habitava el satèl·lit van prendre consciència, es van despertar i van decidir abandonar els seus llocs de treball. Per consens, la superfície del satèl·lit es va dividir en dues parts, una perquè visquin els humans, i l'altra en la qual la natura creix al seu ritme, i en la qual els robots s'internen, per no tornar a ser vistos en diversos segles. Els humans canvien de paradigma social, creen comunitats sostenibles més petites, deixant de banda els combustibles fòssils i utilitzant energies alternatives, de manera que a tot el satèl·lit només hi ha una ciutat digna d'aquest nom. El protagonista de la història és Dex, membre d'un ordre monàstic que viatja mitjançant un vagó tirat a pedals pels diferents pobles del satèl·lit, escoltant els problemes de la gent i oferint la seva ajuda, mentre els prepara infusions personalitzades de plantes medicinals. Quan a causa d'una crisi personal decideix viatjar a la zona salvatge del planeta, es troba amb un robot, Moixeró, que està de camí cap a la zona ocupada pels humans i que té com a missió descobrir com li va a la humanitat després de la marxa dels robots.
Aquesta segona novel·la tracta del lent viatge dels dos personatges fins a la ciutat més important de Panga mentre recorren diverses poblacions i coneixen gent. I aquest és el resum, no espereu gran cosa més. El que és rellevant és la relació que s'estableix entre els protagonistes, les seves converses i les seves reflexions mentre viatgen pel pacífic, encara que misteriós, món de Panga. A la primera novel·la hi havia espai per situar el lector en l'escenari, una mica de presentació i ambientació. En aquesta segona novel·la no. Tota la història gira al voltant del viatge de tornada cap a la metròpolis. La veritat és que em resulta sorprenent que, amb tan poc, hagi gaudit tant de la lectura.
Li Dex és una persona no binària i quan està protagonitzant l'acció, l'autora, en anglès, fa servir els pronoms they/them. Em va costar molt acostumar-me a aquesta terminologia quan el vaig llegir en anglès. Ja em generava confusió quan el personatge estava sol en la primera novel·la, en aquesta segona que van tota l'estona en parella el primer que em passava pel cap és que eren els dos personatges els que feien l'acció. Això no m'ha passat en la traducció en català, ja que han optat per l'ús de li, elli i acabar els adjectius amb una i (Li Dex està cansadi, per exemple). Si no hi esteu acostumats, pot costar una mica al principi, però us encoratjo a provar-ho, la història realment val la pena i aquest no ha de ser un factor per no llegir-la.
La meva principal crítica és que en la primera novel·la em vaig quedar amb les ganes de saber què havia passat perquè Panga estigués terraformat i habitat per humans, i esperava alguna explicació d'aquests fets en aquesta segona novel·la.
Hauré de continuar esperant, encara que em quedo amb la sensació que a l'autora no li interessa pas explicar aquesta part de la història, ni és necessària per al seu gaudi.
En fi, que Chambers em té totalment seduït en les distàncies curtes (em costa més a les novel·les llargues) i, sobretot, en aquest escenari. Reconec que en molts moments m'he emocionat, i això em passa amb pocs autors i autores, quan llegeixo. Espero que publiqui alguna novel·la curta més de títol recaragolat situada en aquest fantàstic univers. Compta amb un lector molt interessat.
