Recomanacions de cómic en català 1

Avui us porto una llista de còmics força interessant publicats en català en els darrers anys. Jo consumeixo còmics a la biblioteca majoritàriament, i em sorprèn com és de difícil de trobar-ne en català, tant en les novetats com en el dipòsit. En novel·la és tot el contrari. Tot i que no són els únics que he llegit, els que comentaré són tots de l'editorial Mai Més, ja que són els que més m'han agradat.

Començo amb un dels productes més recents. Friday és una història de dos adolescents que comparteixen inquietuds i companyia durant l'institut, però que, quan arriba el moment de marxar a la universitat, perden una mica el contacte i la seva relació ja no és el que era. El que és peculiar en aquests dos joves és que són detectius i investigadors de l'estrany i el paranormal, que han passat moltes aventures, de les que fins i tot n'han fet llibres. La Friday proporciona el múscul i l'acció i el Lancelot l'enginy i la intel·ligència. La trama comença quan la Friday torna a casa a les vacances de Nadal, i es troba amb una situació inesperada. Bon guió de Brubaker en aquest primer volum introductori, que acaba amb un gran cliffhanger. El dibuix de Marcos Martin és peculiar i dona molta personalitat al producte. Moltes de ganes de llegir la continuació.

M de Monstre, de Talia Dutton, és una revisió del mite de Frankenstein, però amb un plantejament força interessant i emotiu. Una científica intenta ressuscitar a la seva germana petita morta, i se'n surt. El problema és que la persona que ha creat no és exactament la mateixa persona que ella volia tornar a la vida. No espereu un còmic de terror, és una història emotiva que parla d'amor, de superar la pèrdua i de deixar als altres ser qui vulguin ser, no aquells que nosaltres volem que siguin. 

M'agrada molt la part gràfica, amb uns dibuixos amables que donen bon rotllo i que fan que tothom sembli bona persona. Llàstima que el color, basat en tonalitats diferents de blau, no m'ha acabat d'agradar.

Ricard Efa ens presenta a Noceà un escenari molt interessant de ciència-ficció distòpica en un món que pateix els efectes del canvi climàtic i l'escalfament global, amb tocs cyberpunk, però amb l'originalitat que té un to més optimista que el que acostumen a presentar les obres d'aquest subgènere. La trama té un to més aviat juvenil, amb dues protagonistes adolescents, l'Atari i la Tika, d'orígens i habilitats molt diferents, que lluiten contra el sistema que governa la ciutat. Tot i això, com a lector adult, jo l'he gaudit molt. Cal destacar el dibuix molt detallat, amb escenaris urbans molt variats, i la diversitat ètnica dels protagonistes i els secundaris. De moment ja hi ha dos volums publicats i el tercer està en preparació.

La paràbola del sembrador està basat en el llibre del mateix nom d'Octavia Butler. El guió és de Damien Duffy i el dibuix de John Jennings. No és una història per estómacs febles. La trama està situada en un 2024 fictici (tot i que algunes coses que va encertar l'autora fan una mica de por...) en el qual la societat dels Estats Units s'està desmuntant. Hi ha violència al carrer, protestes i manca d'aliments. La Lauren Olamina és una noia peculiar que té hiperempatia (sent el que senten les persones del seu voltant) i que, enfrontant-se al seu pare, que és pastor baptista, crea una nova religió, les Llavors de la Terra. Quan el seu barri es veu destruït i la seva família dispersada, la Lauren inicia un viatge cap a altres zones del país, reclutant una banda d'expatriats com ella que volen començar de nou. És una història colpidora, crua i que em va fer ficar de molt mala llet. El dibuix és lleig, molt esquemàtic, amb les cares i les seves expressions molt marcades, però va perfecte amb el tipus d'història que ens expliquen. Espero que publiquin la segona part, que encara em va tocar més que aquesta.

Univers és un còmic de ciència-ficció format per cinc històries breus, més o menys connectades entre elles, que tracten gairebé tots els temes recurrents del gènere en clau d'humor i amb un cert toc pulp. Robots, viatges en el temps, alienígenes, exploració de nous planetes, intel·ligència artificial... Monteys toca tots els pals i els toca d'una manera molt intel·ligent, creativa i original. No m'estranya que fos candidat als premis Eisner el 2017. Espero que aviat puguem llegir més aventures en aquest fantàstic escenari.

Saga Xenogènesi - Octavia Butler

Després de llegir la fantàstica primera novel·la de la Saga Xenogènesi d'Octavia Butler, Alba, publicada per Mai Més en català amb traducció d'Ernest Riera, tenia moltes ganes de poder llegir Ritus de l'edat adulta, la segona part. Però quan ja la tenia a les mans vaig decidir esperar a la publicació de la tercera part, Imago, per llegir la saga d'una tirada. M'agrada fer-ho així perquè ho gaudeixo més i recordo els detalls del que ha passat als llibres anteriors... ens fem grans, que hi farem. Estic seguint la mateixa tàctica amb La terra fragmentada, de Jemisin, per exemple.

En aquells dies l'editorial NOVA va publicar La estirpe de Lilith, un llibre que recull les tres novel·les de la saga i me la van enviar com a cortesia editorial. La carn és feble i vaig devorar-la ràpidament, perquè estava molt interessat a continuar la història. Fa un temps vaig tornar a llegir la saga en català, i volia escriure aquesta entrada per poder elogiar la saga i l'edició tan cuidada que ha fet l'editorial.

La història se situa en un futur llunyà, en què una espècie alienígena, els Oankali, ha arribat a la Terra i ha salvat i curat els pocs humans que havien aconseguit sobreviure a una guerra nuclear. Aquests supervivents han estat durant diversos segles en animació suspesa i observació en les naus dels alienígenes, mentre ells intenten regenerar el planeta perquè els humans hi puguin tornar a viure. Finalment, ha arribat el moment de despertar aquests humans, fer que s'enfrontin a la seva nova situació, que coneguin la cultura Oankali i que es preparin per a la colonització conjunta del planeta. Però tots no estan preparats. Lilith Iyapo, la protagonista principal de la primera novel·la, és una de les primeres dones a ser despertades i una de les escollides per guiar els grups de supervivents de tornada a la Terra.

Alba és la novel·la que més m'ha convençut de totes tres. M'agrada molt com narra la trobada amb una cultura i una biologia tan allunyades de la nostra i l'adaptació que la Lilith ha de fer per poder sobreviure, tots els tabús que ha de trencar. De fet, tota la saga té com a tema principal el nostre comportament davant de la diversitat, com reaccionem davant del que és estrany i aliè i com tractem el que és diferent. L'autora aposta  per la conclusió que hem de perdre la por a la barreja i a la varietat.

En les altres dues novel·les els protagonistes són descendents de Lilith, de diferents generacions, i narren com la població humana s'assenta en el nou planeta, sobreviu a la colonització,  i com evoluciona la relació entre les diferents poblacions humanes i amb els Oankali. Crec que és millor no entrar en més detalls per no arruïnar aspectes importants de la trama, però m'han convençut menys que Alba. Desenvolupen alguns conceptes interessants, sobretot a nivell biològic, però en general em quedo amb la sensació que en els moments en què els protagonistes són els Oankali i les seves relacions i motivacions l'autora no aconsegueix que empatitzem del tot amb ells i la trama perd interès. Tot i que, com a biòleg, m'ha fascinat com els Ooloi són capaços de guardar, modificar i hibridar la informació genètica de les espècies; l'especulació científica en l'àmbit de la biologia  és un dels punts forts de la saga. 

En canvi, pel que fa a l'especulació social, m'ha desanimat la visió pessimista que té Butler de l'ésser humà, al que tracta en excés, segons la meva opinió, de violent, racista, poc pragmàtic i poques vegades racional (especialment al gènere masculí). M'agradaria creure que en una situació com la que narra la història el nostre comportament com a espècie (i com a gènere) seria diferent. Però jo tinc la visió d'un home de gairebé cinquanta anys, blanc, de classe mitjana que viu en una societat europea, i ella d'una dona afroamericana als Estats Units. Potser més que optimista soc ingenu.

M'ha agradat més l'enfocament de la història que proporciona la traducció en català, segurament perquè és més coherent en els tres volums i més actual, ja que la versió en castellà és una revisió de la traducció dels anys vuitanta i, francament, em sembla que es nota. 

En definitiva, una història amb un plantejament molt interessant, especulació científica i social d'alt nivell i amb uns personatges molt ben dibuixats. No espereu una lectura fàcil ni desengreixant. És una història dura, colpidora, visceral i a la que donareu tombs molt temps després de llegir-la. Prepareu-vos per una lloa a la diversitat,  la curiositat i l'estranyesa. Només cal que mireu les espectaculars portades de Vorja Sánchez. Tot un luxe que la tinguem en català en una edició feta amb tanta estima.

La estirpe de Lilith - Octavia E.Butler

Hace unos meses que he decidido cambiar algunos de mis hábitos lectores. No sé si es que estoy más disperso por mi situación laboral o es cosa de la edad, pero me cuesta recordar acontecimientos, nombres de personajes o escenarios de los libros pertenecientes a sagas, y ya sabéis que en ciencia ficción y fantasía es lo que más abunda. A menudo he tenido que hacer una relectura del libro anterior al que deseaba leer porque no recordaba lo que sucedía.  Es por eso que decidí aparcar algunas de las sagas de las que solo había leído un libro hasta tenerlos todos publicados y listos para leer.

Después de leer la fantástica primera novela de la saga Xenogénesis de Octavia Butler, Alba, publicada por Mai Més en catalán, ya tenía en mis manos Ritus de l'edat adulta, la segunda parte, pero decidí esperar a la publicación de la tercera para leer la saga de un tirón. Poco después NOVA publicaba La Estirpe de Lilith, un tomo que recoge las tres novelas de la saga (Amanecer, Ritos de la edad adulta e Imago), con una revisión de la traducción original. Y me la enviaron como cortesía editorial... y la  carne es débil... así que subió rápidamente a lo alto de la pila.

La saga se sitúa en un futuro lejano, en el que una especie alienígena, los Oankali, ha llegado a la Tierra y ha salvado y curado a los pocos humanos que habían logrado sobrevivir a una guerra nuclear. Estos supervivientes han estado durante varios siglos en animación suspendida y observación, mientras los Onkali intentan regenerar el planeta para que puedan volver a vivir en él. Finalmente ha llegado el momento de despertar a estos humanos, hacer que se enfrenten a su nueva situación, que conozcan la cultura Oankali y que se preparen para la colonización conjunta del planeta. Pero no están todos preparados. Lilith Iyapo, la protagonista principal de la primera novela, es una de las primeras mujeres en ser despertadas y una de las elegidas para guiar a los grupos de supervivientes de regreso a la Tierra.

Amanecer es la novela que más me ha convencido de las tres. Me gusta mucho como narra el encuentro con una cultura y una biología tan alejadas de la de Lilith y la adaptación que debe tener el personaje para poder sobrevivir, todos los tabús que debe romper. De hecho, toda la saga tiene como tema principal nuestro comportamiento frente a la diversidad, como reaccionamos frente a la otredad y como tratamos al que es diferente, y apuesta por la conclusión que hemos de perder el miedo a la mezcla y a la variedad.

 

En el título de la saga ya viene incorporado el spoiler de las otras dos novelas. Los protagonistas son descendientes de Lilith, de diferentes generaciones, y narran cómo la población humana sobrevive a la colonización y como evoluciona la relación con los Oankali. Creo que es mejor no entrar en más detalles para no arruinar aspectos importantes de la trama, pero me han convencido menos que Amanecer. Desarrollan algunos conceptos interesantes, sobre todo a nivel biológico, pero en general me quedo con la sensación que en los momentos en los que  los protagonistas son los Oankali y sus relaciones y sus motivaciones la autora no consigue que empaticemos del todo con ellos y la trama pierde interés (a lo mejor está hecho adrede). Aunque, como biólogo, me ha fascinado cómo los ooloi son capaces de guardar, modificar e hibridar la información genética de las especies; la especulación científica a nivel biológico es uno de los puntos fuertes de la saga.

En cambio, en lo referente a la especulación social, me ha desanimado la visión pesimista  que tiene Butler del ser humano, al que pinta en exceso, según mi opinión, de violento, racista, poco pragmático y pocas veces racional (especialmente al género masculino). Me gustaría creer que en una situación como la que narra la historia nuestro comportamiento como especie sería diferente. 

Me ha gustado más el enfoque de la historia que proporciona la traducción en catalán, seguramente porque es más actual, ya que la versión en castellano es una revisión de la traducción de los años 80 y, francamente, creo que se nota. Sobre todo lo he detectado en la primera novela, y en el uso del tratamiento del usted. En las situaciones que muestra la historia, el tono respetuoso que implica el usted en castellano no me cuadra. También he detectado algunas erratas que me hacen pensar que hacía falta una revisión más detallada. Supongo que es debido a la premura por publicar el libro, ya que Butler es una autora que está de moda. En los últimos años se están recuperando sus novelas y se están publicando en castellano. Además de la Estirpe de Lilith podréis encontrar fácilmente la antología de relatos y ensayos Hija de sangre publicada por Consoni, o Parentesco y La parábola del sembrador por Capitán Swing. Además del mérito literario y lo interesante de las tramas, hay un claro interés por el punto de vista de Butler sobre el racismo y el feminismo.

En definitiva, una historia con un planteamiento muy interesante, especulación científica y social de alto nivel y personajes bien dibujados, pero con un desarrollo de las tramas desigual en las tres novelas que incluye esta edición, aunque es un lujo tenerlas todas reunidas en un solo volumen. Solo por Amanecer creo que vale la pena entrar en este fascinante universo. No puedo hacer más que recomendaros este clásico de la ciencia ficción.

Alba - Octavia Butler

Fa un parell d'anys comentava en el blog que tinc grans llacunes pel que fa a la ciència ficció clàssica, molt més acusades en el cas de les escriptores. Entre les autores que tenia ganes de descobrir mencionava Atwood, Butler i Le Guin. Es dona el cas que he complert un dels meus propòsits lectors, cosa poc habitual, i en el darrer any he tingut l'oportunitat de llegir aquestes tres autores. Coincideix que han aparegut també traduccions seves al català.

Avui comentaré Alba, d'Octavia E. Butler, publicada per la jove editorial Mai Més amb traducció d'Ernest Riera.  Faig un incís sobre el projecte editorial de Mai Més. Em semblen molt interessants dues de les col·leccions que proposen. Per una banda la col·lecció Refugi 67, on publicaran novel·les clàssiques que encara no s'han traduït al català (com és el cas de la que avui ens ocupa) i d'altra banda la col·lecció Nüwa, centrada en novel·les actuals amb èxit internacional. La primera novel·la que han publicat en aquesta col·lecció, El Rastre del Llamp de Rebecca Roanhorse, acaba de guanyar el premi Locus. Sembla que tenen bon ull editorial. Espero que el projecte fructifiqui i puguem continuar gaudint de literatura de ciència ficció d'aquest nivell traduïda al català.

Alba és el primer llibre de la Saga Xenogènesi, publicada a finals dels anys 80. Desprès d'una guerra nuclear entre Rússia i Estats Units el nostre planeta queda destruït per la radiació i l'hivern nuclear. Alguns supervivents són rescatats de la superfície per una espècie alienígena, els Oankali, que els manté en suspensió, els borra alguns records i els cura i modifica fins que, un parell de segles desprès, estan preparats per un repoblament del planeta.

La protagonista principal d'aquesta primera novel·la és Lilith (segurament un nom poc casual) una dona negra supervivent de la guerra a qui triaran per ensenyar i guiar a un grup d'humans per fer una primera onada colonitzadora. El llibre està dividit en diverses parts, i potser m'han interessat més les primeres en les que Lilith fa el primer contacte amb els Oankali i en descobreix les seves característiques fisiològiques i socials, la estructura de la seva nau, així com els seus plans per l'espècie humana. Les darreres parts en les que Lilith interacciona amb altres éssers humans que han passat el mateix que ella i intenta preparar-los per la seva arribada al planeta també és interessant, però potser menys original.

A més de ser un llibre de primer contacte també hi trobem reflexions interessants sobre la condició humana i sobre els límits del que arribaríem a fer per sobreviure. La veritat és que el paper que fem els humans en el llibre no és gaire lluït, tot i que tots els personatges presenten matisos grisos. No m'atreviria a dir que hi ha bons i dolents, senzillament objectius diferents i estratègies diferents per assolir-los. Potser el que destacaria més és la dualitat dels Oankali, els salvadors de la humanitat o bé els seus escarcellers? No he acabat de decidir-me per ells o pels éssers humans, i això crec que és un punt a favor en la valoració final de la història.

També m'ha semblant molt interessant des del punt de vista biològic el tractament de la modificació genètica, les malalties tumorals, els aspectes evolutius dels Oankali i la seva estructura social i familiar. Les seves naus de caire biològic m'han fet pensar en les que va utilitzar Kameron Hurley en Las estrellas son Legión. De fet, moltes escenes i plantejaments de la segona part de la novel·la els he vist molt similars en altres novel·les i pel·lícules molt posteriors, sobretot les encarades a un públic més juvenil i protagonitzades per adolescents, no per adults com és el cas d'Alba. La influència d'aquesta novel·la arriba més lluny del que esperava.

L'estil és molt directe, amb molt poca descripció i basat molt en el diàleg. Tot i això alguns cops els diàlegs em semblava que no acabaven de fluir, i vaig creure que era degut a la traducció. Vaig fullejar la traducció en castellà (es veu antiga pels cànons actuals, amb un ús exagerat del tractament "usted") i la versió original i veig que és una qüestió de l'estil de l'autora.

Tot i ser una primera part d'una saga i haver acabat amb ganes de més, crec que em quedaria satisfet si fos una lectura independent. Queden coses a l'aire que generen expectació, però les trames es tanquen de forma satisfactòria, pel meu gust. Tot i això anoto les dues novel·les que queden en la llista de pendents, i xafardejaré altres històries d'aquesta escriptora.

En definitiva, una novel·la totalment recomanable, amb plantejaments molt interessants de primer contacte i de supervivència de la humanitat, i que enganxa de mala manera. Tot i que l'he devorada en un parell de dies no la classificaria de lectura àgil, algunes coses cal prendre-les amb calma. Esperem que aquest nou projecte editorial els vagi bé i puguem gaudir de la saga sencera en català.