Vapor Negre - Barcelona steampunk 1911 - Diversos autors

L'editorial Crims.cat està especialitzada a publicar novel·la negra, però de tant en tant, aposta per llibres que hibriden aquest gènere amb diversos vessants de la narrativa fantàstica, com va fer amb l'antologia Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? La seva darrera publicació, Vapor Negre - Barcelona Steampunk 1911, és una obra semblant, però canviant el subgènere. És  una col·lecció d'onze  relats que barregen ucronia, ciència-ficció i steampunk amb les narracions de crims i detectius.

El projecte, coordinat per Jordi de Manuel i Àlex Martín,  parteix de la premissa que presenta la novel·la  La febre del vapor, de Jordi Font-Agustí, que també ha escrit un relat. A la zona de Montserrat es descobreix una aigua hipercalòrica que permet generar molta més potència quan es converteix en vapor. Barcelona es converteix en una ciutat puntera en el desenvolupament d'aquesta tecnologia, i gràcies a aquesta font d'energia molts inventors poden fer realitat els seus projectes. La ciutat bull amb transport rodat de totes menes, trens gegants que la connecten amb Europa, vaixells que semblen illes i dirigibles que travessen els cels plens de fum. En aquest escenari tan peculiar diversos autors i autores han escrit un relat, creant una antologia estil fix-up en la qual les històries comparteixen escenari, personatges i trama. Personatges històrics com Prat de la Riba, Salvat-Papasseit, el Noi del sucre, Frederick Pearson o Mata-Hari comparteixen les seves vides amb personatges inventats i recurrents a la majoria de les històries. Cal destacar l'Edgar Perot, un detectiu tocat i posat i l'Emma Brotons, una inventora amb molt talent i enginy. 

El llibre ens presenta una ciutat  i una societat vibrant, en ebullició, amb molts interessos polítics i econòmics que no estan d'acord en el fet que Barcelona sigui el centre neuràlgic d'aquesta nova revolució industrial, i que faran tot el possible per impedir-ho.

Hi ha molts premis ictineu reunits en l'alineació dels escriptors i escriptores que  participen en aquest projecte. D'alguns, l'exemple més clar és Carme Torras, he llegit tantes coses seves que ja veia venir per on anirien els trets dels seus relats. Antoni Munné-Jordà, Andreu Martin, Margarida Aritzeta, Teresa Solana, Empar Fernández, Susana Hernández, Inés McPherson, Jordi de Manuel i Salvador Macip aporten el seu gra de sorra a aquesta història coral. 

El llibre és força entretingut i us el recomano sense dubtes. Té la gràcia que la història ens ve narrada a través de diferents veus, però potser per aquest fet la trama conjunta que connecta tots els relats no té la força que podria tenir. Em quedo amb el dubte si una novel·la amb una sola veu no hagués aconseguit perfilar millor la història que tots els relats tenen de fons i que estic segur que ha estat difícil de coordinar. Continuarem pendents d'aquestes propostes tan interessants i originals.

Contes de Terror - Diversos Autors

Fa 200 anys a la Villa Diodati, a Suïssa, quatre personatges, inspirats per l'ambient sinistre de l'espai on estaven i la situació meteorològica, van acordar escriure un relat de terror. D'aquella experiència en va sorgir, entre altres obres, Frankenstein.

Emulant el que va passar  fa 200 anys, aquesta tardor quatre escriptors catalans van passar la nit en el Palau de Torrebesses, amb l'objectiu d'inspirar-se per escriure un relat de terror. Els fruits d'aquesta experiència es recullen en el llibre Contes de Terror, de l'editorial Apostroph.

La iniciativa  em va semblar molt interessant, i vaig decidir assistir a la xerrada que van fer els escriptors el matí desprès de que passessin la nit en el Palau. Així vaig poder conèixer de primera mà l'escenari dels relats que comentaré avui, fet que ha ajudat a que la lectura sigui més intensa. També vaig poder conèixer a algun dels autors i desvirtualitzar a gent amb la que interacciono habitualment per les xarxes, ja que l'escenari es va aprofitar per organitzar una Ter-Cat. Un diumenge al matí ben aprofitat, vaja.

Comentar relats de terror és complicat, caus fàcilment en el spoiler. Intentaré evitar-ho, per això els comentaris seran breus.

Emili Bayo ens presenta Ones de líquid vermell, un relat protagonitzat per un professor de secundària que, desprès d'una situació traumàtica, lloga una casa en el poble per a recuperar-se. Relax, migdiades, llargs passeigs... fins que una tarda apareix a la casa del davant una adolescent que ha estat expulsada de l'institut, i la seva tranquil·litat desapareixerà. Una història inquietant, en alguns moments pertorbadora, i amb un final sorprenent.

David Marín també presenta en el seu relat un personatge que s'allotja en el Palau fugint de la seva vida habitual i cercant un canvi. En aquest cas el motiu és la investigació sobre el darrer llop caçat a Catalunya, i la història es basa en les relacions del protagonista amb la família que regenta l'hostatgeria del Palau. El Bagul és una història que permet diverses interpretacions, amb un final també sorprenent.

Els protagonistes de La memòria de la sang, d'Empar Fernàndez, són una família que compra el Palau per reformar-lo i adequar-lo com a restaurant. El relat juga amb el fet que, durant la guerra civil, el Palau va ser utilitzat com a hospital militar i hi van morir molts soldats italians. El principal argument d'aquesta angoixant història són els esperits que no descansen, i la memòria que pot tenir la pedra dels escenaris de fets esgarrifosos.

El darrer relat marxa una mica de la tònica general, ja que utilitza elements de ciència ficció, i és el que més m'ha agradat ("la cabra tira al monte", que diuen). Els hostes, de Jordi de Manuel, està situat en un escenari post-apocalíptic i protagonitzat per un pare i una filla que circulen per un territori totalment assolat cercant l'entrada dels refugis subterranis on hi ha els pocs supervivents de la humanitat. Escrit en primera persona i amb un estil molt angoixant basat en frases curtes, explica una història inquietant que recorda inevitablement a La Carretera, de McCarthy. 

En definitiva, una iniciativa molt interessant, amb un resultat final més que correcte, els relats es llegeixen d'una tirada i amb el cor encongit. Els aficionats al gènere de terror en gaudiran, segur, però el recomano també a lectors no habituats a aquest gènere. Sortir de la zona de comfort literària va bé de tant en tant, i descobrir autors nous també. Espero que l'any vinent aquesta iniciativa es repeteixi.