Un dia tot això será teu - Adrian Tchaikovsky

Intento posar-me al dia amb l'obra publicada d'Adrian Tchaikovsky en català. Avui comentaré la novel.la breu Un dia tot això serà teu, una història sobre viatges en el temps força original i divertida. L'ha editat Chronos, amb traducció d'Octavi Gil i una portada espectacular d'Amelia Sales.

He llegit moltes novel·les d'aquest fantàstic autor, i encara aconsegueix sorprendre'm en els seus plantejaments. En aquest cas el que més m'ha agradat és el to de la història, clarament humorístic, però no voldria pas desmerèixer la part d'especulació sobre els viatges en el temps, les seves normes i les seves paradoxes.

És complicat comentar aquesta novel.la sense donar una mica d'informació sobre el seu argument i, sent una història tan breu, pot arruïnar l'experiència. Quasi que us recomano que atureu aquí la lectura d'aquesta entrada i que li doneu una oportunitat, val molt la pena.

El nostre protagonista és un supervivent de la guerra de la Causalitat, un conflicte a través del temps en el qual les diferents faccions s'eliminaven unes a altres abans que arribessin a sorgir les idees que les motivaven i que va ser tan cruent i utilitzant tecnologia tan destructiva que va acabar fragmentant les diferents línies temporals, assolant el planeta i aniquilant als seus habitants.   

Ell viu en el racó final del temps, cultivant la seva granja, cuidant els seus ramats, tot esperant que arribin viatgers en el temps a la seva època per eliminar-los i que es mantingui el statu quo en el qual ell està molt còmode. Té tota la història de la humanitat, la que coneixem i algunes branques alternatives, per buscar entreteniment, queviures i la tecnologia que necessita en cada moment. I companyia, la Milly, una mascota que, veient les portades de la novel.la, us podreu fer una idea de la seva classificació taxonòmica. Què més es pot demanar?

Tot canvia quan rep una visita de dos viatgers més hàbils de l'habitual, que el tracten amb respecte i que li diuen que són els seus successors. Encuriosit i acollonit, els acompanya al seu temps, on descobreix una societat utòpica en la qual ell i una misteriosa dona són adorats com a fundadors. Quan rep la visita d'aquesta misteriosa dona, amb unes intencions ben diferents de la de reproduir-se amb ell, comença una història de cuites, persecucions i lluites inversemblants, mentre els successors intenten que ells cessin la bel·licositat i es dediquin al que s'han de dedicar perquè ells puguin existir.

          

En fi, que us la recomano sense cap mena de dubte. És una història breu, molt divertida i que es llegeix en una tarda, però que juga amb mestria amb les possibilitats del viatge en el temps i, després de tantes pàgines llegides sobre aquest tema, trobar plantejaments originals és molt difícil. M'ha encantat el sentit de l'humor de Tchaikovsky, crec que no he llegit res seu en aquest to, i algunes escenes, com la lluita de campions de la maldat, són memorables. Només em queda una novel.la breu traduïda en català, Trescafocs, espero que aviat aparegui per aquí.

Argila alienígena - Adrian Tchaikovsky

Es fa molt difícil seguir el ritme de publicació d'Adrian Tchaikovsky, gairebé publica tantes novel·les com Sanderson durant l'any, o com Stephen King en la seva bona època. Considero que és un dels autors més interessants del panorama actual, i una de les coses que m'agrada més és que publiqui obres amb molta varietat de format, estil i temàtiques. 

A mi em convenç més quan tracta temes de ciència-ficció que no pas quan escriu fantasia, i estic més interessat en novel·les independents que en començar sagues noves. La novel.la que comentaré avui, Argila alienígena, compleix aquestes condicions i, a més, fa temps que li seguia la pista perquè em va interessar molt la seva sinopsi quan vaig veure que es publicava en anglès. És per això que quan vaig saber que l'editorial Chronos la publicaria en català amb traducció d'Octavi Gil i una portada espectacular de David G. Vaquero, va pujar ràpidament dalt de tot de la pila de lectures. M'ha durat un parell de dies i té més de quatre-centes pàgines, crec que amb això us ho dic tot.

Ens situem en un futur relativament llunyà en el qual la Terra està governada per un superestat global, el Mandat, que, com us podeu imaginar, no deixa gaire espai a la dissidència política, social o científica.

El càstig pels que s'oposin al règim és ser deportats a presons existents en planetes extrasolars per ajudar en les tasques de colonització i extracció de recursos. El protagonista de la història és un xenoecòleg, Arton Daghdev (pronuncieu-ho bé, si us plau), que és deportat al planeta Kiln, l'únic en el qual s'ha trobat les restes d'una civilització. Però no dels seus hipotètics habitants. Mentre intenta sobreviure en un entorn hostil, l'humà i l'alienígena, té sempre al cap intentar resoldre l'enigma d'on carai són els habitants intel·ligents del planeta. 

La biologia té una presència molt important en la trama, fet que, com a biòleg, em sembla perfecte. M'ha agradat especialment com encara que l'evolució a Kiln ha seguit un camí diferent del de la Terra: la col·laboració i la simbiosis com a motor evolutiu. No és el primer autor en tractar aquest tema, penso en Butler, Bueso, Bukes, Vinge,... fins i tot és un aspecte que Tchaikovsky ha tocat en altres de les seves anteriors novel·les, però l'enfocament i l'escenari m'han semblat molt originals.

De fet, ja hi ha grans científics que han defensat aquest tipus de relació entre organismes com a motor de canvi i avantatge evolutiu en el nostre planeta, on trobem alguns exemples molt curiosos i interessants de col·laboració entre organismes molt diferents.

La idea principal del llibre és que la mescla, la diversitat i la barreja pot generar propietats emergents que millorin la suma dels components de forma individual. És per això que la trama, com calia esperar, és també una barreja de molts subgèneres que acaba produint un producte final de molta qualitat i molt atractiu. És una novel.la de ciència-ficció amb un elevat nivell d'especulació en l'àmbit biològic, principalment. Però també és una distopia, una ficció carcerària i una història de revolució i lluita contra la injustícia. Trobarem acció, violència, un misteri a resoldre, i  alguns moments de terror psicològic i biològic (m'acabo de traure del barret un nou subgènere, però si llegiu la novel.la, fet que us recomano fervorosament, ja m'entendreu).

He gaudit molt de la lectura, però hi ha un parell de detalls que han impedit que li acabi ficant una matrícula d'honor. D'una banda, la part final, que considero que ha allargat una mica massa, tot i que la resolució de la trama m'ha convençut. D'altra banda, el narrador. La història està narrada en primera persona, i no m'ha acabat de convèncer el to cínic i humorístic en alguns moments del protagonista. No acaba d'encaixar, i a més, tinc la sensació que a mesura que la història avança aquest to ha anat canviant, fet que també m'ha sorprès. Entenc que volia indicar una evolució en el caràcter del personatge, però no m'ha acabat de convèncer el resultat. Però són dos detalls menors que no han impedit que hagi gaudit moltíssim de la lectura. Us la recomano sense cap mena de dubte.

Continuarem pendents de les noves publicacions d'aquest autor tan interessant. Estic convençut que ben aviat tornarà a aparèixer per aquí.

Meldecaps - Adrian Tchaikovsky

Fa un parell de mesos vaig publicar una entrada sobre Gossos de guerra, una novel.la del prolífic Adrian Tchaikovsky que em va sorprendre molt gratament i que vaig descobrir en l'edició en català de Chronos amb traducció d'Octavi Gil, tot i que feia anys que tenia la versió en anglès en el meu llibre electrònic.

L'escenari que plantejava la novel.la, un futur amb animals modificats genèticament i tecnològicament per ser armes letals, en un principi, però que esdevenen altres coses en acabar la novel.la, em va semblar molt interessant. Em va agradar molt la varietat d'idees que presentava la història, així que, quan vaig saber que publicaven la segona part, Meldecaps, va pujar ràpidament posicions en la meva pila de lectures. El títol és una traducció / joc de paraules de l'anglès, Bear Head, del qual entens el sentit quan estàs llegint la novel.la, però que en el fons fa una mica de espòiler. 

L'acció principal de la trama està situada a Hell City, la primera ciutat de Mart, on bioformes i humans modificats per sobreviure a les dures condicions del planeta estan fent un treball de terraformació i preparació de la colònia per poder acollir en un futur a nous habitants provinents de la Terra. En Jimmy Marten és un d'aquests operaris, que resisteix l'aïllament i l'avorriment utilitzant drogues de disseny. 

Un cop arruïnat, la seva única opció per poder comprar estupefaents és vendre part de l'emmagatzematge del seu implant cerebral per guardar dades externes. Quan aquestes dades li arriben descobreix que no són el que esperava, que ja no està sol en el seu cap, i que alguna presència és capaç de controlar el seu cos. 

He trobat el llibre un pèl més gamberro que Gossos de guerra, una història més d'aventures, corredisses i situacions còmiques barrejades amb la part de la trama més seriosa que fa referència a la discriminació, la manipulació de masses, el control mental i el fet de decidir què és un ésser humà i què s'ha de fer amb aquells que no els hi considerem. Tot i que m'ha agradat la història i us recomano la seva lectura, he de reconèixer que no he trobat tot el que li demanava. En la part final del primer llibre em va encantar la varietat d'idees i possibilitats sobre el que podrien fer les bioformes, però no ho acaba d'explorar com em pensava que ho faria.

És cert, però, que sí que explora el que les modificacions poden fer en els éssers humans, i també m'ha semblat força enginyós, però mostra menys varietat d'idees que en el primer llibre. No obstant això, és una història molt entretinguda, variada i plena de detalls interessants, narrada amb el saber fer i la mestria d'aquest prolífic autor. Retrobarem a vells coneguts de la primera novel.la i coneixerem a nous personatges odiosos, com el polític Warner S. Thompson, que fa pudor de transsumpte de l'actual president dels Estats Units, i altres entranyables com el perdedor però murri Jimmy.

Continuo interessat en com evoluciona aquest escenari, ja que la història acaba de forma satisfactòria, però amb molts fils interessants per poder estirar. Fa poc he descobert que al juny es publicarà la tercera part, Bee speaker, on tindrà més protagonisme un dels personatges més ben trobats, l'Abelles. A veure quin joc de paraules fan els de Chronos amb la traducció. Estarem pendents. 

Altres opinions de la novel.la: El Kraken

Gossos de guerra - Adrian Tchaikovsky

Adrian Tchaikovsky és un autor que proposa sempre coses molt interessants, tant en fantasia com en ciència-ficció. He llegit moltes de les seves novel.les, però, com passa amb Sanderson, és tan prolífic que gairebé és impossible mantenir el seu ritme de publicació. 

Ja fa uns anys vaig demanar un ARC d'una de les seves novel·les independents, Gossos de Guerra, però entre una cosa i una altra no m'hi vaig acabar de posar mai. Em pensava que era una història de ciència-ficció militar i no em va venir de gust en aquell moment. Quin error. A vegades les meves intuïcions literàries no funcionen bé.

Fa poc l'editorial Chronos va publicar el llibre en català amb traducció d'Octavi Gil i portada d'Andreu Zaragoza i, veient les crítiques unànimes tan favorables, vaig decidir donar-li una oportunitat.

En Rex és un gos modificat biotecnològicament per ser una màquina de guerra gairebé perfecta. Obeeix sempre al seu amo i busca la seva acceptació complint les seves ordres sense qüestionar-les, amb eficàcia i prestesa. Comanda un escamot d'organismes biomodificats com ell, però amb característiques molt diferents, i que es complementen en el camp de batalla. Són un equip mortífer i implacable, però també entranyable (té mèrit haver aconseguit això amb aquests personatges). El seu grup està desplegat en una zona de Mèxic lluitant contra una guerrilla revolucionària quan perden contacte amb els seus controladors i es veuen obligats a prendre algunes decisions, fet al qual no estan acostumats, que els canviaran el futur i la seva percepció de la realitat.

És una lectura lleugera i àgil, per la seva estructura i pel poc que s'endinsa en els múltiples aspectes als quals fa referència. Amb això no vull dir que sigui una novel.la senzilla o que el que explica no sigui interessant. De fet, he gaudit molt de la lectura, però proposa tantes coses en tan poques pàgines que és difícil que hi aprofundeixi: les intel·ligències artificials col·lectives, les modificacions genètiques i anatòmiques, la clonació, el control mental... I tot això amb escenes trepidants d'acció, i un puntet d'històries judicials, carceràries i de discriminació. Déu n'hi do! Crec que hi ha idees i escenaris que li donarien per moltes continuacions, preqüeles i spin-offs. Això ja ho he detectat en altres obres de l'autor: crea un escenari interessant i fa que hi passin MOLTES coses, com si l'aprofités per donar cabuda a totes les idees que té al cap en aquell moment. Algunes vegades no les acaba de lligar del tot bé, però no és el cas d'aquesta novel.la.

Ajuda també a l'agilitat de la lectura el fet que la història estigui narrada des de diferents punts de vista. El principal és el del Rex, el més interessant per original, però també apareixen alguns humans que interactuen amb ell i els seus companys. En la part final s'inclouen diversos capítols d'un llibre que explica les diverses professions que poden realitzar els éssers modificats, que se m'han fet curts i tant de bo n'hi hagués hagut més. Aquest tipus d'especulacions m'agraden molt, potser en el següent llibre situat en el mateix univers hi aprofundeix. Tots aquests aspectes que he comentat ajuden al fet que la història  sigui molt episòdica, sense arribar a poder-la considerar un fix-up, ja que hi ha un fil conductor molt clar,  i molt entretinguda i sorprenent.

No és el llibre que m'ha agradat més de l'autor, costarà fer baixar del podi a Herederos del tiempo, però he gaudit molt de la seva lectura i l'he devorat en un cap de setmana. Us el recomano sense cap mena de dubte. Estic segur que la continuació, Meldecaps, també publicada per Chronos fa molt poc, caurà ben aviat.

Altres opinions del libre: El kraken, Fantastica ficción, Donde termina el infinito, i també us recomano que escolteu el nou pòdcast de ciència-ficció en català Dunes literàries, que s'estrenà comentant aquesta novel.la.

Trilogía de la Fundació - Isaac Asimov

Em fa molta il·lusió que Isaac Asimov aparegui per primera vegada en el blog. He esperat que la trilogia de La Fundació estigués tota publicada en l'edició de  Duna Llibres, amb  traducció d'Octavi Gil i unes portades espectaculars de Guillem H. Pungiluppi, per llegir-les un altre cop en català, com la primera vegada que la vaig llegir fa molts anys en l'edició de Pleniluni que vaig trobar en la biblioteca  del poble. 

És la saga de ciència-ficció de la qual en tinc més versions en format físic. En un principi de forma involuntària, però després de manera conscient, he anat fent una col·lecció d'aquesta saga i les seves seqüeles i preqüeles en llibreries de vell i plataformes de llibres de segona mà. 

Ens situem en un futur llunyà on la humanitat ha conquerit la galàxia i està organitzada políticament en forma d' imperi, la capital del qual és el planeta Trantor. Tal com ha passat amb molts imperis de la nostra història, com més gran es fa i més lluny de la metròpoli visquin els seus habitants, més fàcil és que pugui caure. Un científic de Trantor, Hari Seldon, prediu gràcies a la ciència de la psicohistòria la caiguda de l'Imperi i la decadència de la civilització humana. Incapaç d'aturar la inèrcia de la davallada de la seva civilització, organitza un pla perquè la decadència de la humanitat duri el menys possible fins que torni a ressorgir una nova civilització que pugui governar de nou tota la galàxia. Per fer-ho crea La Fundació, una associació de científics que recopila tot el coneixement de la humanitat en una enciclopèdia galàctica, tot i que aquesta només és la part visible del projecte.

És una història escrita fa molts anys i la primera pregunta que pot venir al cap en productes d'aquest estil és: Ha envellit bé? En alguns moments de la trama sí, en altres, no tant. Tot i que a vegades té un cert to innocent, s'ha de reconèixer que  hi ha grans hits que altres autors han utilitzat en obres posteriors: el planeta capital cobert totalment d'estructures metàl·liques, el concepte de psicohistòria, el plantejament de la fundació com a eina per modificar la història, l'aparició d'un mutant (el mul, un personatge ben curiós...), o el plantejament de l'economia i la religió com a base per mantenir la dominació de les societats planetàries.

També té alguns punts que no m'han convençut, com ara algunes de les resolucions dels relats, o la ràpida caiguda cultural de molts dels planetes que va molt bé per donar ales  a la història, però és poc creïble en aquesta ambientació. Igualment trobo curiós que, tot i que la psicohistòria sigui una ciència que es basa en l'estudi del comportament de grans poblacions, siguin les accions individuals de molts dels protagonistes la que acaben provocant que les prediccions de Hari Seldon es compleixin. Així mateix, també em sorprèn la decisió que els únics éssers conscients  i intel·ligents de la galàxia en aquesta ambientació siguem nosaltres. Sembla que Asimov no va tenir bones experiències amb la temàtica dels alienígenes i és de les poques temàtiques típiques de la ciència-ficció sobre les quals no especula en les seves grans obres.

No espereu pas tampoc ciència-ficció d'acció i aventura. Les trames s'expliquen sobretot a partir del diàleg entre els protagonistes en un format típic de les novel·les de detectius. L'acció té lloc en molts planetes diferents de la galàxia, però l'ambientació no és pas un dels aspectes als quals Asimov va donar més importància en aquesta història i tots semblen ben bé iguals.

Per acabar, vull trencar una llança a favor d'Asimov davant alguns comentaris que tracten la seva obra de masclista i misògina per no donar massa veu a les dones. És cert que en el primer llibre no apareix ni una sola dona mencionada i es fa estrany, però a mesura que la història avança ha anat introduint personatges femenins amb molta rellevància en la trama. Sentir cert tipus de comentaris sobre un autor que ha creat un personatge tan important com Susan Calvin, per exemple, se'm fa estrany.  Tampoc apareixen personatges de color ni d'ètnies diferents (o almenys no estan descrits clarament com a tals i jo sempre me'ls he imaginat ben blancs) i ja no parlem de diversitat sexual... cada època té el seu context i el seu marc de referència i crec que l'hem d'analitzar a partir d'aquests. Ara sembla que si un producte no compta amb tota la varietat possible és poc inclusiu. Entre poc i massa, que diria la meva àvia. 

En fi, que us recomano sense dubtes la seva lectura, però sent conscients que és un clàssic escrit fa més de 70 anys i tot i que alguns aspectes de la trama  grinyolarien en un producte actual, en el seu temps va tenir molt mèrit i va influir en moltes obres posteriors del gènere.

Que tornin a estar disponibles els tres llibres en català pels nous lectors en aquesta edició tan espectacular em fa molt content. Espero que l'editorial pugui publicar  altres grans novel·les o col·leccions de relats del mestre (lògicament la meva proposta és Jo, Robot ).